"Anushtegin al-Duzbari o Anushtakin al-Duzbari fou un militar i governador fatimita d'origen turc de la primera meitat del segle XI. En la primera campanya militar que va fer Salih ibn Mirdas, cap kilabita que acabava d'agafar el control del nord de S\u00EDria, es va apoderar de la S\u00EDria central amb Baalbek, i es va reunir amb els seus aliats kalbites (dirigits per Sinan ibn Ulayyan) i tayyites (manats per Hassan ibn al-Djarrah). El primer va atacar llavors Damasc i el segon Ramla; el general Anushtigin al-Duzbari va intentar defensar Palestina per\u00F2 no va tenir prou suport dels ministres del govern del Caire que se'n malfiaven i que a la seva esquena van negociar amb els tayyites que al seu torn havien fet alian\u00E7a en secret amb els Banu Kurra de L\u00EDbia per formar una alian\u00E7a anti-fatimita des d'Alep a Tr\u00EDpoli de L\u00EDbia. Ramla fou saquejada per Ibn al-Djarrah per\u00F2 despr\u00E9s Anushtigin va recuperar la iniciativa i Damasc, defensada per la poblaci\u00F3 i l'ex\u00E8rcit fatimita, va rebutjar als kalbites. Mentre Salih va anar a Alep i el setembre en va prendre possessi\u00F3; va alliberar al dai (missioner) fatimita local i al governador per\u00F2 el comandant militar fou executat i el cadi abandonat viu a una sala tancada amb un mur. El principat mird\u00E0sida que es va crear s'estenia per Alep, Homs, Baalbek, Hisn Akkar i Sayda. Es va establir un govern regular similar al d'altres estats amb un visir. Per\u00F2 el comportament equilibrat de Salih va ser contrarestat pel del seu aliat Hassan ibn al-Djarrah, turbulent i cruel. Quan el cap kalbita Sinan ibn Ulayyan va morir els tayyites van perdre el suport dels kalbites i llavors Hassan ibn al-Djarrah va cridar en ajut a Salih ibn Mirdas. El 1028 Anushtigin al-Duzbari fou nomenat governador de Damasc i S\u00EDria i va decidir posar fi al control de les tribus \u00E0rabs a la S\u00EDria central. La batalla decisiva entre Anushtigin i Salih i els seus aliats es va lliurar a al-Ukhuwana a la riba est del llac Tiber\u00EDades el maig del 1029 i els \u00E0rabs foren derrotats completament; els Banu l-Djarrah van fugir; Salih ibn Mirdas i el seu fill gran (de nom desconegut) van morir, igual que el seu visir (que era el cristi\u00E0 Tadrus ibn al-Hasan). El poder se'l van repartir els seus dos fills Shibl al-Dawla Nasr ibn Salih (que va governar a la ciutat d'Alep) i Muizz al-Dawla Thimal ibn Salih (que va governar a la ciutadella). La S\u00EDria central (Hisn Akkar, Baalbek, Homs i Rafaniyya) fou abandonada i les forces kilabites es van concentrar al jund de Kinnasrin. Poc despr\u00E9s (la data exacta no est\u00E0 precisada) Nasr es va apoderar de la ciutadella aprofitant una abs\u00E8ncia del seu germ\u00E0 Thimal i va esdevenir emir \u00FAnic i l'abril o maig del 1031, per temor a un atac de Thimal ibn Salih, Nasr va fer alian\u00E7a amb els bizantins. El tractat s'ha conservat i establia un protectorat bizant\u00ED; Nasr hauria de pagar un tribut anual cinc-cents mil dirhams. Els mird\u00E0sides van autoritzar als tayyites (Banu Djarrah o jarr\u00E0hides) a passar pel seu territori en la seva emigraci\u00F3 cap a territori bizant\u00ED; Rom\u00E0 III esperava utilitzar-los contra Anushtigin al-Duzbari, que restava governador fatimita de Damasc i S\u00EDria, i aconseguir aix\u00ED la renovaci\u00F3 de la treva de deu anys entre el califat i l'imperi, que s'havia trencat des de 1024. Anushtigin al-Duzbari no podia acceptar l'alian\u00E7a entre mird\u00E0sides i bizantins i va fer diverses incursions al nord de S\u00EDria i va intentar aixecar diversos notables kilabites contra el poder dels mird\u00E0sides; finalment, al no aconseguir res positiu, va fer una crida a la gihad o guerra santa. Nikita, catep\u00E0 bizant\u00ED d'Antioquia, va oferir negociacions per\u00F2 amb fermesa, mostrant que estava disposat tamb\u00E9 a la lluita. Nasr va t\u00E9mer llavors que seria sacrificat per un acord entre Bizanci i el califat fatimita i va for\u00E7ar negociacions que van durar m\u00E9s de quatre anys fins que es va ajustar la treva el 1038. Els detalls de l'acord no s'han conservat. La situaci\u00F3 general era que les tribus descendents dels kaysites, dominaven la major part dels territoris excepte el Diyar Bakr en mans dels kurs marw\u00E0nides: els Banu Numayr controlaven Harran i Edessa al nord-est dels kilabites d'Alep. Mossul i el sud-est del Diyar Bakr estava en mans de Kirwash ibn Mukallad dels Banu Uqayl i m\u00E9s al sud els Banu \u00C0ssad dirigits pels Banu Mazyad (mazy\u00E0dides) que tenien per cap a Dubays ibn Ali que disputaven la zona als Banu Khafadja que dominaven encara m\u00E9s al sud a la riba occidental de l'Eufrates, vers Kufa. El visir del Caire Muh\u00E0mmad ibn al-Fadl al-Jarjara\u00ED desconfiava d'Anushtigin i en canvi es refiava de Nasr ibn Salih. Aquest va entregar al govern fatimita el bot\u00ED fet a la batalla d'Azaz (contra els bizantins) i a canvi fou autoritzat a incorporar als seus dominis Homs i va rebre un lakab m\u00E9s prestigi\u00F3s. El governador d'Homs, Djafar ibn Kulayd al-Kutami, es va negar a acceptar el domini mird\u00E0sida i va demanar ajut a Anushtegin que no podia acceptar la desestabilitzaci\u00F3 que suposaria el control mird\u00E0sida a Homs doncs els mird\u00E0sides eren kaysites i la zona era tradicionalment dels iemenites. Anushtegin va demanar perm\u00EDs als bizantins per desfer-se de Nasr que en aquell temps s'havia casat amb la filla de Shabib ibn Waththab, emir numayrita (num\u00E0yrida) d'Harran amb el qual la influ\u00E8ncia de l'emir d'Alep es podia estendre d'Harran a Homs controlant totes les rutes entre l'Iraq i la Mediterr\u00E0nia i Bizanci. Sense esperar autoritzaci\u00F3 del Caire, Anushtegin i Djafar ibn Kulayd al-Kutami van avan\u00E7ar al nord cap a Tall Fas, prop de Latmin (maig del 1038) on van enfrontar a Nasr que va morir a la batalla; el seu germ\u00E0 Thimal ibn Salih, amb el qual s'havia reconciliat, va fugir cap a Alep junt amb Shabib ibn Waththab al-Numayri. Anushtegin va ocupar Alep el juny de 1038 i fou ben acollit pel poble, ja que encara que els mird\u00E0sides ja no eren aliats a Bizanci, eren vistos com a m\u00E9s propers als grecs, mentre Anushtegin era vist com clarament hostil. La ciutadella estava en mans de Mukallad ibn Kamil ibn Mirdas, un cos\u00ED de Nasr i Thimal, que na negociar la seva sortida podent emportar-se una part del tresor. Tot seguit Anushtegin va ocupar Balis i Manbij; per\u00F2 el seu atac a Rahba fou rebutjat. El 1039/1040 va morir Shabib ibn Waththab al-Numayri, emir numayrita d'Harran, i el va succeir el seu germ\u00E0 Mutain ibn Waththab. Eren germans de la princesa Mania al-Sayyida al-Alawiyya, v\u00EDdua de Nasr que es va casar amb Thimal; la princesa governava en nom d'un fill a Rakka i Rafika (Mania era la mare de Mahmud ibn Nasr), per\u00F2 va cedir aquests dominis al seu marit. Mentre Anushtegin va establir una forta guarnici\u00F3 a Kalat Dawsar (m\u00E9s tard Kalat Djabar) que havia de protegir Alep contra un atac mird\u00E0sida destinat a recuperar el poder, i va negociar amb l'emir marw\u00E0nida de Mayyafarikin una alian\u00E7a (contra el consell del govern del Caire). Vers el 1040 els bizantins van trencar la treva amb els fatimites i van aconseguir diversos \u00E8xits al nord de S\u00EDria. Els caps kilabites mird\u00E0sides, Thimal i el su cos\u00ED Mukallad, van pagar tribut als bizantins i finalment els van vendre la ciutat de Rakka. Anushtegin es va aliar llavors amb la fracci\u00F3 kilabita dels Banu Djafar instal\u00B7lada al Mudik d'Apamea i hostil als mird\u00E0sides i als bizantins. No obstant la tensi\u00F3 entre el Caire i Anushtegin va pujar de to sobtadament i el visir Muh\u00E0mmad ibn al-Fadl al-Jarjara\u00ED va fer condemnar p\u00FAblicament al governador de Damasc i S\u00EDria, que fou abandonat pel seu ex\u00E8rcit i nom\u00E9s li van quedar un grup de ghulams fidels amb els que es va haver de refugiar a Alep. El visir va demanar al mird\u00E0sida Thimal d'atacar la ciutat per\u00F2 ja no va arribar a temps doncs Anushtegin va morir el gener del 1042 i despr\u00E9s d'unes converses amb els caps de la ciutat el febrer Thimal i el seu cos\u00ED Mukallad entraven a la ciutat. Els ghulams fidels a Anushtegin es van refugiar a la ciutadella, que fou assetjada i presa al cap de sis mesos."@ca . . . . "Anushtegin al-Duzbari"@ca . . "17080569"^^ . . "Anushtegin al-Duzbari o Anushtakin al-Duzbari fou un militar i governador fatimita d'origen turc de la primera meitat del segle XI. En la primera campanya militar que va fer Salih ibn Mirdas, cap kilabita que acabava d'agafar el control del nord de S\u00EDria, es va apoderar de la S\u00EDria central amb Baalbek, i es va reunir amb els seus aliats kalbites (dirigits per Sinan ibn Ulayyan) i tayyites (manats per Hassan ibn al-Djarrah). El primer va atacar llavors Damasc i el segon Ramla; el general Anushtigin al-Duzbari va intentar defensar Palestina per\u00F2 no va tenir prou suport dels ministres del govern del Caire que se'n malfiaven i que a la seva esquena van negociar amb els tayyites que al seu torn havien fet alian\u00E7a en secret amb els Banu Kurra de L\u00EDbia per formar una alian\u00E7a anti-fatimita des d'A"@ca . "799999"^^ .