"Art popular"@ca . . . "146349"^^ . "L'art popular (de l'angl\u00E8s Pop-Art, \"Art pop\") va ser un moviment art\u00EDstic sorgit a la fi dels anys 1950 al Regne Unit i els Estats Units; les seves caracter\u00EDstiques s\u00F3n l'ocupaci\u00F3 d'imatges i temes presos del m\u00F3n de la comunicaci\u00F3 de masses aplicats a les arts visuals."@ca . "17472427"^^ . "L'art popular (de l'angl\u00E8s Pop-Art, \"Art pop\") va ser un moviment art\u00EDstic sorgit a la fi dels anys 1950 al Regne Unit i els Estats Units; les seves caracter\u00EDstiques s\u00F3n l'ocupaci\u00F3 d'imatges i temes presos del m\u00F3n de la comunicaci\u00F3 de masses aplicats a les arts visuals. Subratlla el valor iconogr\u00E0fic de la societat de consum. El terme \"Pop-Art\" va ser utilitzat per primera vegada pel cr\u00EDtic brit\u00E0nic Laurence Alloway en 1958, al definir les obres de Richard Hamilton i Eduardo Paolozzi entre uns altres. Un altre cr\u00EDtic, Lewis Gennig, va posar \u00E8mfasi en aquesta denominaci\u00F3 cap a 1962 per a definir l'art que alguns joves estaven fent amb l'ocupaci\u00F3 d'imatges populars; d'aquesta manera va quedar relegat el terme Neo-Dada o neodadaisme per a la llavors nou corrent est\u00E8tica. L'art pop \u00E9s el resultat d'un estil de vida, la manifestaci\u00F3 pl\u00E0stica d'una cultura (pop) caracteritzada per la tecnologia, el capitalisme, la moda i el consumisme, on els objectes deixen de ser \u00FAnics per a ser pensats com productes en s\u00E8rie. En aquest tipus de cultura tamb\u00E9 l'art deixa de ser \u00FAnic i es converteix en un objecte m\u00E9s de consum. El m\u00E0xim exponent del moviment, Andy Warhol, afirmava que \"La ra\u00F3 per la qual pinto d'aquesta manera \u00E9s perqu\u00E8 vull ser una m\u00E0quina\". Tamb\u00E9 \u00E9s simb\u00F2lica l'afirmaci\u00F3 de Richard Hamilton pel que fa al seu desig que l'art fos \"ef\u00EDmer, popular, barat, produ\u00EFt en s\u00E8rie, jove, enginy\u00F3s\". Totes elles serien qualitats equivalents a les de la societat de consum. Els or\u00EDgens de l'art pop es troben en el dadaisme i la seva poca import\u00E0ncia posada en l'objecte d'art final. No obstant aix\u00F2, l'Art Pop descarrega l'obra d'art tota la filosofia anti-art del Dad\u00E0 i troba una via per a construir nous objectes a partir d'imatges preses de la vida quotidiana, igual que Marcel Duchamp havia fet amb les seves ready-mades. Quant a les t\u00E8cniques, tamb\u00E9 pren del dadaisme l'\u00FAs del collage i el fotomontatge."@ca . . . . .