. . . . . "Comunisme de guerra o comunisme militar (rus: \u0412\u043E\u0435\u043D\u043D\u044B\u0439 \u043A\u043E\u043C\u043C\u0443\u043D\u0438\u0437\u043C, 1918 - 1921) va ser el sistema econ\u00F2mic i pol\u00EDtic que exist\u00ED a la R\u00FAssia sovi\u00E8tica durant la Guerra Civil Russa, entre 1918 i 1921. D'acord a la historiografia sovi\u00E8tica, els bolxevics adoptaren aquesta pol\u00EDtica amb la intenci\u00F3 de mantenir les ciutats i a l'Ex\u00E8rcit Roig amb subministraments d'armes i menjar, en unes condicions en les que tots els mecanismes econ\u00F2mics i relacions comercials estaven sent destru\u00EFts per la guerra. El Comunisme de Guerra, que comen\u00E7\u00E0 al juny de 1918, va ser refor\u00E7at pel Consell Econ\u00F2mic Suprem, conegut com a Vesenkha. Va acabar el 21 de mar\u00E7 de 1921, amb l'inici de la Nova Pol\u00EDtica Econ\u00F2mica, que s'estengu\u00E9 fins al 1928. El comunisme de guerra inclo\u00EFa les pol\u00EDtiques seg\u00FCents: 1. \n* tota la ind\u00FAstria era nacionalitzada, introduint-se una direcci\u00F3 estrictament centralitzada. 2. \n* s'introdu\u00EFa el monopoli de l'Estat sobre el comer\u00E7 exterior 3. \n* s'establia una estricta disciplina sobre els treballadors, i els vaguistes podien arribar a ser afusellats 4. \n* s'establien deures laborals obligatoris sobre les classes no-treballadores 5. \n* s'establia la prodazviorstka, el requisament dels excedents agr\u00EDcoles de la pagesia per distribuir-los entre la resta de la poblaci\u00F3 6. \n* s'establia el racionament del menjar i de la majoria de comoditats, distribuint-se de manera centralitzada 7. \n* l'empresa privada esdevenia il\u00B7legal 8. \n* s'establia un control militaritzat de la xarxa ferrovi\u00E0ria 9. \n* s'augmentava la jornada laboral. Com que totes aquestes mesures van implementar-se en una \u00E8poca de guerra civil, hi va haver menys coher\u00E8ncia i coordinaci\u00F3 a la pr\u00E0ctica del que pogu\u00E9s semblar sobre el paper. Grans regions de R\u00FAssia estaven fora del control dels bolxevics, i el pobre estat de les comunicacions feia que fins i tot les regions lleials als comunistes sovint havien d'actuar per iniciativa pr\u00F2pia, sense ordres o coordinaci\u00F3 central de Moscou. Va haver un gran debat sobre si el \"comunisme de guerra\" representava una pol\u00EDtica econ\u00F2mica en el mateix sentit de la paraula o simplement eren una s\u00E8rie de mesures desesperades amb la intenci\u00F3 de guanyar la guerra a qualsevol preu. Els objectius dels Bolxevics en implementar el comunisme de guerra s\u00F3n objecte de controv\u00E8rsia. Alguns comentaristes, entre ells diversos de bolxevic, han argumentat que era amb l'\u00FAnic prop\u00F2sit de guanyar la guerra. El mateix Lenin, per exemple, va dir que la confiscaci\u00F3 dels excedents de la pagesia era una mesura que s'havia pres per les imperatives condicions del temps de guerra. D'altres comentadors, com l'historiador Richard Pipes, el fil\u00F2sof Michael Polanyi o economistes com Paul Craig Roberts o Sheldon L. Richman han comentat que el comunisme de guerra era una temptativa per eliminar immediatament la propietat privada, la producci\u00F3 d'articles de consum i el mercat de canvi, i aix\u00ED implementar l'economia comunisme; a m\u00E9s que els l\u00EDders bolxevics esperaven augmentar immediatament i a gran escala la producci\u00F3. Aquesta opini\u00F3 va ser subscrita per Nikolai Bukharin, que va dir que vam concebre el comunisme de guerra com l'universal, com la forma normal de la pol\u00EDtica econ\u00F2mica del proletariat victori\u00F3s i no per durar nom\u00E9s la guerra. El comunisme de guerra va agreujar catastr\u00F2ficament les dures experi\u00E8ncies de la poblaci\u00F3 de resultes de la guerra. Els pagesos rebutjaren col\u00B7laborar en produir menjar, i el govern va anar molt m\u00E9s enll\u00E0. Els treballadors comen\u00E7aren a emigrar de les ciutats cap al camp, on les oportunitats de produir-se menjar per a si mateix eren molt majors. Entre 1918 i 1920, Petrograd va perdre el 75% de la seva poblaci\u00F3, mentre que Moscou en perdia el 50%. Per tota R\u00FAssia emerg\u00ED un mercat negre, malgrat l'amena\u00E7a de l'aplicaci\u00F3 de la llei marcial. El ruble s'enfons\u00E0, sent substitu\u00EFt per un sistema de canvi i, el 1921, la ind\u00FAstria pesant havia caigut a uns nivells del 20% del que es fabricava el 1913. El 90% de les transaccions comercials eren a canvi de menjar m\u00E9s que no pas de diners. El 70% de les locomotores necessitaven reparacions, i el requisament de menjar, combinat amb els efectes de 7 anys de guerra i d'una gran sequera contribu\u00EFren a una fam que causa entre 3 i 10 milions de morts. Com a resultat de tot plegat, s'estengu\u00E9 per tot el pa\u00EDs una onada de vagues de treballadors i revoltes camperoles, com la revolta Tambov. El punt d'inflexi\u00F3 va ser la revolta Kronstadt, a la base naval al mar\u00E7 de 1921. La revolta caus\u00E0 un efecte d'alerta sobre Lenin, car els mariners del Kronstadt eren considerats pels bolxevics com els m\u00E9s rojos dels rojos. Despr\u00E9s del final de la guerra civil la pol\u00EDtica del comunisme de guerra va ser substitu\u00EFda per la Nova Pol\u00EDtica Econ\u00F2mica."@ca . . "Comunisme de guerra o comunisme militar (rus: \u0412\u043E\u0435\u043D\u043D\u044B\u0439 \u043A\u043E\u043C\u043C\u0443\u043D\u0438\u0437\u043C, 1918 - 1921) va ser el sistema econ\u00F2mic i pol\u00EDtic que exist\u00ED a la R\u00FAssia sovi\u00E8tica durant la Guerra Civil Russa, entre 1918 i 1921. D'acord a la historiografia sovi\u00E8tica, els bolxevics adoptaren aquesta pol\u00EDtica amb la intenci\u00F3 de mantenir les ciutats i a l'Ex\u00E8rcit Roig amb subministraments d'armes i menjar, en unes condicions en les que tots els mecanismes econ\u00F2mics i relacions comercials estaven sent destru\u00EFts per la guerra. El Comunisme de Guerra, que comen\u00E7\u00E0 al juny de 1918, va ser refor\u00E7at pel Consell Econ\u00F2mic Suprem, conegut com a Vesenkha. Va acabar el 21 de mar\u00E7 de 1921, amb l'inici de la Nova Pol\u00EDtica Econ\u00F2mica, que s'estengu\u00E9 fins al 1928."@ca . . . . "Comunisme de guerra"@ca . "735497"^^ . "16540407"^^ . .