"L'art g\u00F2tic a Catalunya"^^ . "Trotta"^^ . "Duby, Georges"^^ . "Los intelectuales en la Edad Media."^^ . "84"^^ . "2000"^^ . "EDAF"^^ . "Buenos Aires"^^ . "2002"^^ . "El oto\u00F1o de la Edad Media"^^ . "Guy Fourquin"^^ . . . "Siglo XXI"^^ . "La invenci\u00F3n de la Edad Media"^^ . "2006"^^ . . "Gedisa"^^ . "L\u2019edat mitjana o edat medieval \u00E9s el per\u00EDode intermedi de la hist\u00F2ria d'Europa enmig de l'edat antiga i l'edat moderna. Els seus inicis es marquen per dos grans esdeveniments: l'inici al segle V amb la caiguda de l'Imperi Rom\u00E0, l'any 476, i el final al segle XV amb la caiguda de Constantinoble, el 1453, o b\u00E9 amb el descobriment d'Am\u00E8rica l'any 1492. El nom va ser posat pels humanistes del Renaixement com a terme despectiu, perqu\u00E8 la consideraven una \u00E8poca fosca compresa enmig de moments d'esplendor cultural. Actualment, els historiadors del per\u00EDode prefereixen matisar aquesta ruptura entre l'edat antiga i l'edat mitjana, de manera que entre els segles III i VIII se sol parlar d'antiguitat tardana, que hauria estat una gran etapa de transici\u00F3 en tots els \u00E0mbits: en l'\u00E0mbit econ\u00F2mic, per la substituci\u00F3 del sistema esclavista pel feudalisme; en l'\u00E0mbit social, per la desaparici\u00F3 del concepte de ciutadania romana i la consolidaci\u00F3 dels estaments medievals; en l'\u00E0mbit pol\u00EDtic, per la descomposici\u00F3 de les estructures centralitzades de l'imperi que don\u00E0 pas a una dispersi\u00F3 del poder; i en l'\u00E0mbit ideol\u00F2gic i cultural, per l'absorci\u00F3 i substituci\u00F3 de la cultura cl\u00E0ssica per les teoc\u00E8ntriques cultures cristianes o isl\u00E0mica (cadascuna en el seu espai). L'edat mitjana s'acostuma a dividir en dos grans per\u00EDodes: alta edat mitjana (segle V a segle X, sense una clara diferenciaci\u00F3 amb l'antiguitat tardana); i baixa edat mitjana (segle XI a segle XV), que al seu torn pot dividir-se en un per\u00EDode de plenitud, la plena edat mitjana (segle XI a segle XIII), i els dos \u00FAltims segles que van presenciar la crisi de l'edat mitjana (segle XIV i XV). L'alta edat mitjana es caracteritz\u00E0 per la ruralitzaci\u00F3 i la davallada comercial i cultural de l'Occident europeu. L'Imperi bizant\u00ED allarg\u00E0 l'ensulsiada de l'imperi rom\u00E0 d'Occident mentre l'islam s'estengu\u00E9 fins a Hisp\u00E0nia. Entre els segles VIII i X, l'Europa cristiana consolid\u00E0 un sistema econ\u00F2mic i pol\u00EDtic que s'ha conegut amb el nom de feudalisme, marcat per la feblesa del poder mon\u00E0rquic, amb una autoritat mediatitzada per la noblesa i el clergat; l'autarquia econ\u00F2mica, l'exist\u00E8ncia d'una complexa xarxa de relacions socials i vincles feudals (de vassallatge quan la relaci\u00F3 era entre dues persones lliures, l'una actuant com a senyor i l'altra de vassall; o de servitud, quan era entre una persona lliure que actuava de senyor i una altra que renunciava a la seva llibertat: el serf); i una societat teocr\u00E0tica, en qu\u00E8 la idea de D\u00E9u ompl\u00ED tota la societat i els centres religiosos actuaren com a focus de cultura, riquesa i lligam amb el passat, amb el llat\u00ED com a llengua de cultura i d'intercanvi. La baixa edat mitjana es caracteritz\u00E0, a partir del segle XI, per un canvi de tend\u00E8ncia: l'agricultura de l'Occident europeu comen\u00E7\u00E0 a generar excedents comercialitzables i es produ\u00ED un desenvolupament de les ciutats impulsat per una intensa activitat comercial. El per\u00EDode d'expansi\u00F3 econ\u00F2mica fou bruscament interromput a mitjan segle XIV: fou el principi del trencament de les estructures econ\u00F2miques i socials del sistema senyorial imperant i l'inici de molts dels trets b\u00E0sics de l'edat moderna europea. En aquest llarg per\u00EDode de mil anys, hi hagu\u00E9 fets i processos molt diferents, diferenciats temporalment i geogr\u00E0fica, que responien tant a influ\u00E8ncies m\u00FAtues amb altres civilitzacions i territoris com a din\u00E0miques internes. Algunes en tingueren una gran projecci\u00F3 cap al futur i foren les bases de l'expansi\u00F3 europea posterior i del desenvolupament d'una incipient vida urbana i una burgesia que, amb el temps, desenvoluparien el capitalisme. Tamb\u00E9 sorgiren formes pol\u00EDtiques noves: el califat isl\u00E0mic, els poders universals de la cristiandat llatina (pontificat i el Sacre Imperi), l'Imperi Bizant\u00ED i els regnes eslaus integrats en la cristiandat oriental; i en menor escala, tot tipus de ciutats estat, des de les petites ciutats imperials lliures fins a rep\u00FAbliques italianes que van mantenir imperis mar\u00EDtims (Rep\u00FAblica de Ven\u00E8cia); i les monarquies feudals que, transformades en un model de monarquia autorit\u00E0ria, prefiguren l'estat modern."@ca . "1965"^^ . "Eudeba"^^ . "L\u2019edat mitjana o edat medieval \u00E9s el per\u00EDode intermedi de la hist\u00F2ria d'Europa enmig de l'edat antiga i l'edat moderna. Els seus inicis es marquen per dos grans esdeveniments: l'inici al segle V amb la caiguda de l'Imperi Rom\u00E0, l'any 476, i el final al segle XV amb la caiguda de Constantinoble, el 1453, o b\u00E9 amb el descobriment d'Am\u00E8rica l'any 1492. El nom va ser posat pels humanistes del Renaixement com a terme despectiu, perqu\u00E8 la consideraven una \u00E8poca fosca compresa enmig de moments d'esplendor cultural."@ca . "Sadurn\u00ED i Puigb\u00F2, N\u00FAria"^^ . "978"^^ . "Se\u00F1or\u00EDo y feudalismo en la edad media"^^ . "Barcelona"^^ . "Torre de Goyanes"^^ . "1977"^^ . "Edat mitjana"@ca . "1979"^^ . . "Enciclop\u00E8dia Catalana"^^ . . "1968"^^ . "Heers, Jacques"^^ . "1107"^^ . "Huizinga, Johan"^^ . . "El a\u00F1o mil"^^ . "Occidente en los siglos XIV y XV"^^ . "Labor"^^ . "1996"^^ . . "1999"^^ . "El Cangur / Diccionaris, n\u00FAm. 280"^^ . "17592516"^^ . . "Transiciones de la Antig\u00FCedad al Feudalismo"^^ . "Edicions 62"^^ . "Anderson, Perry"^^ . "Diccionari de l'any 1000 a Catalunya"^^ . "Pladevall, Antoni"^^ . "Madrid"^^ .