. "El far d'Alexandria (tamb\u00E9 anomenat la torre de Faros) fou considerat una de les set meravelles del m\u00F3n. Constru\u00EFt al segle III aC en l'\u00E8poca hel\u00B7len\u00EDstica, va estar en funcionament durant molt de temps, fins que dos terratr\u00E8mols l'enderrocaren al segle XIV. Era una torre que el rei egipci Ptolemeu S\u00F2ter va decidir construir per guiar els vaixells cap al port d'Alexandria i identificar la situaci\u00F3 de la ciutat des de molt lluny; l'edifici es va acabar durant el regnat del seu fill, Ptolemeu II Filadelf. En va dirigir les obres l'arquitecte S\u00F2strat de Cnidos i es creu que mesurava 134 metres d'al\u00E7ada; en aquella \u00E8poca fou una de les estructures m\u00E9s altes aixecades per la m\u00E0 de l'home. Constru\u00EFt amb blocs de pedra blanca, el far estava dividit en tres seccions: una base quadrada amb un buit al mig, una part central de forma octagonal i, al remat, una cap\u00E7alera circular. Al capdamunt estava equipat amb espills met\u00E0l\u00B7lics que n'assenyalaven la posici\u00F3 reflectint la llum del sol; i a les nits, a falta de llum, s'hi encenia una foguera que, segons es diu, es veia des de m\u00E9s de 50 km lluny. Tal com es pot veure en imatges del far reprodu\u00EFdes en monedes romanes encunyades a la seca d'Alexandria, tenia quatre est\u00E0tues de tritons bufant uns corns, un a cada cant\u00F3 de l'edifici. En el per\u00EDode rom\u00E0 tamb\u00E9 hi havia una est\u00E0tua dalt de la torre. La torre agafa el nom de la illeta connectada artificialment per un dic amb el port alexandr\u00ED on es va situar, anomenada Faros. Aquest top\u00F2nim ha estat l'origen etimol\u00F2gic de la paraula far en moltes lleng\u00FCes rom\u00E0niques, com en catal\u00E0 mateix, en franc\u00E8s (phare), en itali\u00E0 (faro), en portugu\u00E8s (farol), en espanyol (faro) i en roman\u00E8s (far). Com pass\u00E0 amb el Mausoleu d'Halicarn\u00E0s, doncs, el nom de la torre de Faros designar\u00E0 totes les construccions posteriors realitzades a fi de mostrar el cam\u00ED als vaixells. Amb l'excepci\u00F3 de la Gran Pir\u00E0mide de Gizeh, el far va ser una de les set meravelles del m\u00F3n antic que m\u00E9s temps va sobreviure. Fou severament malm\u00E8s per dos terratr\u00E8mols als anys 1303 i 1323, fins al punt que el viatger \u00E0rab Ibn Battuta va escriure que no havia pogut entrar en les seves ru\u00EFnes. Fins i tot el poc que en quedava va desapar\u00E8ixer el 1480, quan el sold\u00E0 egipci d'aleshores, Q\u00E0\u00EFt-bay, n'utilitz\u00E0 els enderrocs per construir un fort all\u00E0 prop. \n* El Far d'Alexandria, dibuix de Sidney Barclay al segle XIX. \n* Reconstrucci\u00F3 gr\u00E0fica del far segons un estudi realitzat el 2006. \n* Reconstrucci\u00F3 del far a la Xina \n* El Far d'Alexandria encunyat a dos monedes de l'\u00E8poca d'Antoni Pius i C\u00F2mode"@ca . . . . . "Far d'Alexandria"@ca . "El far d'Alexandria (tamb\u00E9 anomenat la torre de Faros) fou considerat una de les set meravelles del m\u00F3n. Constru\u00EFt al segle III aC en l'\u00E8poca hel\u00B7len\u00EDstica, va estar en funcionament durant molt de temps, fins que dos terratr\u00E8mols l'enderrocaren al segle XIV. \n* El Far d'Alexandria, dibuix de Sidney Barclay al segle XIX. \n* Reconstrucci\u00F3 gr\u00E0fica del far segons un estudi realitzat el 2006. \n* Reconstrucci\u00F3 del far a la Xina \n* El Far d'Alexandria encunyat a dos monedes de l'\u00E8poca d'Antoni Pius i C\u00F2mode"@ca . . "17610483"^^ . . . "34931"^^ .