"Hanson J. R."^^ . "1976"^^ . ":Chytridiomycota\n:Blastocladiomycota\n:Neocallimastigomycota\n:Glomeromycota\n:Zygomycota\nDikarya"^^ . "Fongs"@ca . . "Jennings D. H., Lysek G."^^ . . "Fungi"^^ . "CAB International"^^ . "Guildford"^^ . "John Wiley and Sons"^^ . "978"^^ . . "280"^^ . "Introductory Mycology"^^ . . "Subregnes/f\u00EDlums"^^ . "Cambridge"^^ . "En la direcci\u00F3 de les agulles del rellotge, comen\u00E7ant a dalt a l'esquerra: Amanita muscaria, un basidiomicet; Sarcoscypha coccinea, un ascomicet; Rhizopus stolonifer, un zigomicet; un qu\u00EDtrid; un conidi\u00F2for del fong Aspergillus."^^ . "Devoni\u00E0 inferior \u2013 recent"^^ . "Els fongs (Fungi) s\u00F3n un regne d'organismes de c\u00E8l\u00B7lules eucariotes, de digesti\u00F3 externa i que inclou tant organismes unicel\u00B7lulars, com els llevats i les floridures, com pluricel\u00B7lulars, els quals produeixen un cos fruct\u00EDfer que coneixem com bolet. Els fongs, tamb\u00E9 anomenats eumicots (\"fongs aut\u00E8ntics\" o \"eumicets\"), formen un grup monofil\u00E8tic que \u00E9s filogen\u00E8ticament diferent dels mixomicets i els oomicets, morfol\u00F2gicament similars. Els fongs s\u00F3n organismes heter\u00F2trofs que posseeixen una paret cel\u00B7lular quitinosa, i la majoria d'esp\u00E8cies creixen en forma de filaments multicel\u00B7lulars anomenades hifes, que formen un miceli; algunes esp\u00E8cies tamb\u00E9 creixen com a c\u00E8l\u00B7lules individuals. La reproducci\u00F3 sexual i asexual dels fongs se sol fer mitjan\u00E7ant espores, sovint produ\u00EFdes en estructures esp"@ca . "0"^^ . "1"^^ . . "Introduction to the History of Mycology"^^ . "Fungi"^^ . . . "471522295"^^ . "2008"^^ . "Bios Scientific Publishers Ltd"^^ . "854041362"^^ . "Fungal Biology"^^ . ":Ascomycota\n:Basidiomycota"^^ . "2005"^^ . . "17504388"^^ . "Cambridge University Press"^^ . "Bisby G. R., Ainsworth G. C., Kirk P. M., Aptroot A."^^ . "2001"^^ . . "1996"^^ . "Ainsworth G. C."^^ . . . "R. T. Moore, 1980"^^ . "Alexopoulos C. J., Mims C. W., Blackwell M."^^ . . . "Royal Society Of Chemistry"^^ . "Ainsworth & Bisby's Dictionary of the Fungi / by P. M. Kirk... [et al.]; with the assistance of A. Aptroot... [et al.]"^^ . "1158"^^ . "Deacon J."^^ . "The Chemistry of Fungi"^^ . . . "Fong"@ca . . "Fungal Biology: Understanding the Fungal Life Lifestyle"^^ . "Blackwell Publishers"^^ . . "Els fongs (Fungi) s\u00F3n un regne d'organismes de c\u00E8l\u00B7lules eucariotes, de digesti\u00F3 externa i que inclou tant organismes unicel\u00B7lulars, com els llevats i les floridures, com pluricel\u00B7lulars, els quals produeixen un cos fruct\u00EDfer que coneixem com bolet. Els fongs, tamb\u00E9 anomenats eumicots (\"fongs aut\u00E8ntics\" o \"eumicets\"), formen un grup monofil\u00E8tic que \u00E9s filogen\u00E8ticament diferent dels mixomicets i els oomicets, morfol\u00F2gicament similars. Els fongs s\u00F3n organismes heter\u00F2trofs que posseeixen una paret cel\u00B7lular quitinosa, i la majoria d'esp\u00E8cies creixen en forma de filaments multicel\u00B7lulars anomenades hifes, que formen un miceli; algunes esp\u00E8cies tamb\u00E9 creixen com a c\u00E8l\u00B7lules individuals. La reproducci\u00F3 sexual i asexual dels fongs se sol fer mitjan\u00E7ant espores, sovint produ\u00EFdes en estructures especialitzades o en fructificacions. Alguns han perdut la capacitat de formar estructures reproductives, i es propaguen \u00FAnicament per creixement vegetatiu. Els llevats, floridures i bolets s\u00F3n exemples de fongs. La disciplina de la biologia que estudia els fongs \u00E9s la micologia, i sovint se la considera part de la bot\u00E0nica, tot i que els fongs s\u00F3n m\u00E9s propers als animals que a les plantes. Presents arreu del m\u00F3n, la majoria de fongs s\u00F3n en gran part invisibles a ull nu, i viuen principalment al s\u00F2l, en mat\u00E8ria morta, i com a simbionts de plantes, animals o altres fongs. Juguen un paper essencial als ecosistemes a l'hora de descompondre mat\u00E8ria org\u00E0nica i s\u00F3n indispensables en els cicles i intercanvis dels nutrients. Els fongs poden esdevenir perceptibles quan fructifiquen, o b\u00E9 com a bolets o com a floridures. Des de fa molt de temps se'ls ha utilitzat com a font directa d'aliment, com ara els bolets i les t\u00F2fones, aix\u00ED com en la fermentaci\u00F3 de diversos productes alimentaris, com ara el vi, la cervesa o la salsa de soia. M\u00E9s recentment, s'utilitzen els fongs com a font d'antibi\u00F2tics utilitzats en la medicina, i diversos enzims, com ara cel\u00B7lulases, pectinases i proteases, importants per usos industrials o com a ingredients actius de detergents. Moltes esp\u00E8cies produeixen compostos bioactius anomenats micotoxines, com ara alcaloides i polic\u00E8tids, que s\u00F3n t\u00F2xiques per als animals, incloent-hi els humans. Les fructificacions d'algunes esp\u00E8cies tenen un \u00FAs recreatiu o en cerim\u00F2nies tradicionals, com a font de compostos psicotr\u00F2pics. Els fongs s\u00F3n pat\u00F2gens importants d'humans i altres animals, i les p\u00E8rdues degudes a malalties dels conreus (com ara la fallada de l'arr\u00F2s) o la putrefacci\u00F3 d'aliments poden tenir un gran impacte sobre el subministrament d'aliments i les economies locals. El regne dels fongs abasta una enorme diversitat de t\u00E0xons amb diferents tipus d'ecologia, estrat\u00E8gies de cicles de vida i morfologies, des de fongs aqu\u00E0tics unicel\u00B7lulars com ara els qu\u00EDtrid fins als bolets de gran mida. Tanmateix, no se sap gaire cosa sobre la biodiversitat real dels fongs, que s'ha calculat a entre 1,5 i 5 milions d'esp\u00E8cies, de les quals s'han classificat formalment un 5%. Des de les obres taxon\u00F2miques pioneres de Carl von Linn\u00E9, Christian Hendrik Persoon i Elias Magnus Fries als segles XVIII i XIX, els fongs han estat classificats segons la seva morfologia (per exemple, car\u00E0cters com ara el color de les espores o trets microsc\u00F2pics) o fisiol\u00F2gics. Els aven\u00E7os en gen\u00E8tica molecular han perm\u00E8s l'aplicaci\u00F3 d'an\u00E0lisis d'ADN a la taxonomia, cosa que a vegades ha tingut resultats que divergeixen de les classificacions hist\u00F2riques basades en la morfologia i altres car\u00E0cters. Estudis filogen\u00E8tics publicats a l'\u00FAltima d\u00E8cada han contribu\u00EFt a remodelar la classificaci\u00F3 del regne dels fongs, que se subdivideix en un subregne, set f\u00EDlums i deu subf\u00EDlums."@ca . "Oxon"^^ .