. . . . . "Anglesa"^^ . "cient\u00EDfic"^^ . . "Henry Bessemer 1890s2.jpg"^^ . . . "Henry Bessemer cap a 1890"^^ . "200"^^ . . . "Henry Bessemer"@ca . . "Conversor Bessemer"^^ . . . "Henry Bessemer"^^ . . . "Sir Henry Bessemer (1813 - 1898) fou un enginyer i inventor angl\u00E8s, fonedor de tipus d'impremta, pioner de la sider\u00FArgia moderna i inventor del proc\u00E9s de refinat d'acer que porta el seu nom (el proc\u00E9s Bessemer, que s\u2019aplica en els forns Thomas-Bessemer de la sider\u00FArgia). Durant la guerra de Crimea va inventar un projectil d'artilleria molt efica\u00E7, per\u00F2 els t\u00E8cnics militars van informar que els canons de ferro colat de l'\u00E8poca no resistien la for\u00E7a d\u2019aquest nou projectil."@ca . . . "Sir Henry Bessemer (1813 - 1898) fou un enginyer i inventor angl\u00E8s, fonedor de tipus d'impremta, pioner de la sider\u00FArgia moderna i inventor del proc\u00E9s de refinat d'acer que porta el seu nom (el proc\u00E9s Bessemer, que s\u2019aplica en els forns Thomas-Bessemer de la sider\u00FArgia). Des de la seva inf\u00E0ncia va mostrar una gran capacitat de treball i inventiva. Va fer la seva fortuna mitjan\u00E7ant una f\u00F3rmula secreta per fabricar \"pols d'or\", una purpurina a base de pols de llaut\u00F3 i pintura que va envair el mercat i va daurar tota Anglaterra: marcs de quadres, interiors de palaus i esgl\u00E9sies, figures de fusta o escaiola, carruatges, vaixells, etc. Durant la guerra de Crimea va inventar un projectil d'artilleria molt efica\u00E7, per\u00F2 els t\u00E8cnics militars van informar que els canons de ferro colat de l'\u00E8poca no resistien la for\u00E7a d\u2019aquest nou projectil. Bessemer es va centrar a resoldre l'assumpte i aix\u00ED, el 1855, va patentar un proc\u00E9s de refinament i reducci\u00F3 de ferro per produir acer en quantitats industrials a baix cost. El procediment consistia a bufar aire a pressi\u00F3 en el fons de la cullera on es colava el ferro colat. L'aire fa reaccionar l\u2019oxigen amb el silici, despr\u00E9s amb el carboni i seguidament amb el f\u00F2sfor, tots ells impureses del ferro de la fosa. La reacci\u00F3 de l'oxigen i el silici \u00E9s molt exot\u00E8rmica, el que fa que el metall se segu\u00EDs fonent sense necessitat de gastar m\u00E9s combustible. L'aire s'injecta a pressi\u00F3 per la part de baix del recipient que t\u00E9 la forma d\u2019una cullera oberta, i s\u2019atura fins que apareix una flama vermella, indicant l'oxidaci\u00F3 del ferro. Amb el temps la cullera oberta va ser substitu\u00EFda per la cullera ovo\u00EFdal oberta en la superf\u00EDcie superior, mecanisme que encara es coneix com convertidor Bessemer. Actualment el proc\u00E9s Bessemer est\u00E0 en decad\u00E8ncia substitu\u00EFt pels seus hereus; els processos Linde o LD de bufat a pressi\u00F3 d'oxigen pur. L'impacte d'aquest invent, en el context de la Revoluci\u00F3 industrial, va ser immens. Mentre naixia la ind\u00FAstria pesant: drassanes, ferrocarrils, maquin\u00E0ria fabril, etc. es va aconseguir una mat\u00E8ria primera abundant i barata. L'acer que ara s'aconseguia en grans quantitats va fer factibles altres \u00E8xits. Gr\u00E0cies a Bessemer es van poder construir grans vaixells d'acer, millors i m\u00E9s barats, ponts, ferrocarrils, gratacels, etc. \u00C9s a dir tot el que va caracteritzar al segle XIX com a impulsor del segle XX. Va experimentar amb la fusi\u00F3 de metalls a trav\u00E9s de l'\u00FAs d'un forn solar de 305 cent\u00EDmetres de di\u00E0metre, constru\u00EFt amb molts miralls plans diminuts."@ca . . "551170"^^ . . "17559009"^^ .