. "Ibrahim Paix\u00E0 d'Egipte"@ca . . . . . . . . . "Ibrahim Paix\u00E0 (vers Drama, Rum\u00E8lia, Imperi Otom\u00E0, 1789 - El Caire, 1848) fou un general, governador i virrei en funcions d'Egipte, fill de Muh\u00E0mmad Al\u00ED Paix\u00E0 d'Egipte. Els rumors deien que en realitat era el seu fill adoptiu, ja que quan Muh\u00E0mmad Al\u00ED es va casar amb la seva mare Amina, que s'havia divorciat del su primer marit Tourmatzis poc abans del nou matrimoni (1787), aquesta tenia ja un fill nascut el 1786, suposici\u00F3 refor\u00E7ada per la prefer\u00E8ncia que Muh\u00E0mmad Al\u00ED va demostrar sempre pel seu altre fill Tusun (que va morir el 28 de setembre del 1816) i el fet que aquest va mantenir una constant rivalitat amb Ibrahim. No obstant a les fonts oficials Ibrahim figura com nascut el 1789, el que garantiria que era fill de Muh\u00E0mmad Al\u00ED. Muh\u00E0mmad Al\u00ED va fer venir als seus fills Ibrahim i Tusun a Egipte el 1805; el 1806 Ibrahim fou enviat com a ostatge a la Porta en garantia del tribut prom\u00E8s per Muh\u00E0mmad Al\u00ED, per\u00F2 el govern otom\u00E0 el va retornar el 1807 despr\u00E9s que la flota anglesa hagu\u00E9s abandonat Alexandria, i tot seguit va rebre el t\u00EDtol de defterdar. El 1809 Muh\u00E0mmad Al\u00ED va fer anar a Egipte a la seva dona i els fills m\u00E9s petits (Isma\u00EFl Paix\u00E0 i dues germanes). Despr\u00E9s de la matan\u00E7a de mamelucs a la fortalesa del Caire (1 de mar\u00E7 de 1811) Muh\u00E0mmad Al\u00ED va enviar a Ibrahim a l'Alt Egipte, per expulsar als mamelucs que restaven cap a N\u00FAbia entre els quals el principal era Ibrahim Bey. Va sotmetre tamb\u00E9 als bedu\u00EFns i va restablir el domini egipci a la regi\u00F3. Les terres iltizams i wakfs foren confiscades; el cadastre de terres fou acabat el 1812. Ibrahim va governar l'Alt Egipte entre 1811 i 1816 i en aquest temps va rebre de la Porta el t\u00EDtol de paix\u00E0. El 1816 el seu pare el va enviar a Ar\u00E0bia per lluitar contra els wahhabites que ja havia combatut el seu germ\u00E0 Tusun entre 1811 i 1813 i el mateix Muh\u00E0mmad Al\u00ED del 1813 al 1815. Ibrahim va marxar a Ar\u00E0bia i va obtenir diversos \u00E8xits i el 1818 va ocupar Dariyya que fou finalment destru\u00EFda. Abd-Al\u00B7lah ibn Sa\u00FCd i els seus parents foren enviats presoners a Egipte. Va retornar al Caire el desembre de 1819 i el 1820 el sult\u00E0 otom\u00E0 el va nomenar governador de Jiddah. Entre 1820 i 1821 el seu germ\u00E0 petit Isma\u00EFl Paix\u00E0 va conquerir N\u00FAbia i Sennar i un cos militar egipci va arribar fins al Kordofan en una expedici\u00F3 destinada principalment a capturar esclaus i a obrir antigues mines d'or per finan\u00E7ar l'ex\u00E8rcit. El 1821 Ibrahim Paix\u00E0 fou enviat al Sennar per reunir als esclaus que havien de ser enviats a Egipte, per\u00F2 es va posar malalt de disenteria i va retornar al Caire el comen\u00E7ament del 1822 En els anys seg\u00FCents va participar en la formaci\u00F3 del nou ex\u00E8rcit egipci, encarregada al militar franc\u00E8s Seves, conegut com a Sulayman Paix\u00E0. El 16 de gener de 1824 el sult\u00E0 otom\u00E0 va encomanar a Muh\u00E0mmad Al\u00ED la reconquesta de Morea que estava en mans de rebels grecs. Muhammad va enviar al seu fill Ibrahim amb forces militars organitzades segons el model franc\u00E8s dissenyat per Seves. El seu equipament era bo i es va apoderar f\u00E0cilment de Navarino i Tripolitsa, quedant quasi tota la pen\u00EDnsula sota el seu control. El febrer del 1826 va assetjar Mesolongi, setge que va durar fins a l'abril en qu\u00E8 la va ocupar. La Porta va refusar la intervenci\u00F3 de les gran pot\u00E8ncies amb el suport de Muh\u00E0mmad Al\u00ED, i llavors les flotes de R\u00FAssia, Gran Bretanya i Fran\u00E7a es van presentar al Pelopon\u00E8s i van destruir la flota otomana-eg\u00EDpcia a la batalla naval de Navarino el 20 d'octubre de 1827. L'almirall brit\u00E0nic Codrington es va presentar amb una flota a Alexandria i va for\u00E7ar a Muh\u00E0mmad Al\u00ED a cridar al seu fill i les seves tropes. Ibrahim va desembarcar a Alexandria el 10 d'octubre de 1810. El 1831 Muh\u00E0mmad Al\u00ED li va encarregar la campanya de S\u00EDria. L'1 de novembre es va presentar amb les seves forces a Palestina i va derrotar a les forces locals dels paixes de Tr\u00EDpoli del L\u00EDban i d'Alep, a la zona de la plana de Zara al sud d'Homs; despr\u00E9s d'un setge de sis meses va obligar a rendir-se a la ciutat d'Acre (27 de maig de 1832). Amb dues vict\u00F2ries successives a la rodalia d'Homs, sobre destacaments de l'ex\u00E8rcit otom\u00E0 dirigits per Muhammad Paix\u00E0, governador d'Alep, els dies 8 i 9 de juliol, va avan\u00E7ar per tota S\u00EDria; va derrotar el gros de l'ex\u00E8rcit otom\u00E0 dirigit per Husayn Paix\u00E0 al pas de Baylan a Alexandreta (29 de juliol) i va avan\u00E7ar per Cil\u00EDcia; va derrotar a l'ex\u00E8rcit de reserva otom\u00E0 dirigit per Rashid Paix\u00E0 a Konya (21 de desembre de 1832) i va dominar tot el sud d'Anat\u00F2lia oriental. La superioritat del seu ex\u00E8rcit ben entrenat i equipat, seguint el model europeu, sobre l'ex\u00E8rcit otom\u00E0, era notable. Ibrahim tamb\u00E9 es va mostrar un h\u00E0bil pol\u00EDtic atraient a tots els sirians sota la bandera de l'alliberament del jou turc, i obtenint el suport de l'emir liban\u00E8s Bashir II Shihab. Les forces d'Ibrahim van arribar fins a Kutahiya, on, sota pressi\u00F3 de les pot\u00E8ncies, es va signar un tractat pel qual l'Imperi Otom\u00E0 cedia a Muh\u00E0mmad Al\u00ED els territoris de Palestina, S\u00EDria, L\u00EDban i Adana (Cil\u00EDcia). Ibrahim fou nomenat muhassil d'Adana pel sult\u00E0, i el seu pare el va nomenar administrador general dels nous territoris. Llavors es va intentar imposar una administraci\u00F3 centralitzada a imitaci\u00F3 de la que regia a Egipte, cosa que va provocar el descontentament de les poblacions variades de Palestina, L\u00EDban i S\u00EDria. Van esclatar algunes revoltes poc importants, que es van incrementar quan es va decidir el reclutament for\u00E7\u00F3s i la confiscaci\u00F3 de l'armament privat. La millora de l'estatus dels cristians va molestar a drusos i musulmans; els maronites foren utilitzats per reprimir una revolta dels drusos al Hauran (1838) cosa que va provocar efectes desastrosos en la conviv\u00E8ncia de les dues comunitats durant les seg\u00FCents dues d\u00E8cades. La guerra contra Turquia es va reprendre el 1839. El 24 de juny de 1839 Ibrahim va derrotar decisivament a l'ex\u00E8rcit otom\u00E0 dirigit per H\u00E0fidh Paix\u00E0, a Nizib a l'oest de Biredjik. La flota otomana, manada per Fewzi Paix\u00E0, es va passar als egipcis. Llavors van intervenir les pot\u00E8ncies europees i es van iniciar negociacions que van portar al Tractat de Londres de 15 de juliol de 1840, que exigia l\u2019evacuaci\u00F3 eg\u00EDpcia de S\u00EDria i Cil\u00EDcia fins a Acre. Muh\u00E0mmad Al\u00ED esperava el suport de Fran\u00E7a i va rebutjar la petici\u00F3; les flotes aliades van iniciar el bloqueig de la costa siriana i eg\u00EDpcia, i Fran\u00E7a no va fer cap pas. Tropes aliades van desembarcar al L\u00EDban; l'almirall brit\u00E0nic Napier va conquerir Acre i va iniciar negociacions a Alexandria. Muh\u00E0mmad Al\u00ED va haver d'acceptar evacuar S\u00EDria (22 de novembre de 1840). El 29 de desembre de 1840 Ibrahim va sortir de Damasc amb les seves forces i passant per Gaza va entrar a Egipte (una part de l'ex\u00E8rcit manat per Sulayman Paix\u00E0 fou enviat per mar des d'\u00C0qaba). En els anys seg\u00FCents es va ocupar de tasques administratives a Egipte i va fer diversos viatges a Europa. El 2 de setembre de 1848, quan el seu pare fou afectat de senilitat, va assolir el govern d'Egipte, per un firman del sult\u00E0. Va morir el 10 de novembre de 1848, i el seu pare va tornar a ser posat al front del govern fins al 2 d'agost de 1849 quan va morir i el va succeir Abbas Hilmi I Paix\u00E0, nebot d'Ibrahim. Pel seu fill Isma\u00EFl Paix\u00E0 fou ancestre directe de la casa de kedivs i despr\u00E9s sultans i reis d'Egipte."@ca . . . . . "496974"^^ . . "1848"^^ . . "Ibrahim Paix\u00E0 (vers Drama, Rum\u00E8lia, Imperi Otom\u00E0, 1789 - El Caire, 1848) fou un general, governador i virrei en funcions d'Egipte, fill de Muh\u00E0mmad Al\u00ED Paix\u00E0 d'Egipte. Els rumors deien que en realitat era el seu fill adoptiu, ja que quan Muh\u00E0mmad Al\u00ED es va casar amb la seva mare Amina, que s'havia divorciat del su primer marit Tourmatzis poc abans del nou matrimoni (1787), aquesta tenia ja un fill nascut el 1786, suposici\u00F3 refor\u00E7ada per la prefer\u00E8ncia que Muh\u00E0mmad Al\u00ED va demostrar sempre pel seu altre fill Tusun (que va morir el 28 de setembre del 1816) i el fet que aquest va mantenir una constant rivalitat amb Ibrahim. No obstant a les fonts oficials Ibrahim figura com nascut el 1789, el que garantiria que era fill de Muh\u00E0mmad Al\u00ED."@ca . . "Ibrahim Paix\u00E0"@ca . . . . "16951362"^^ . "1789"^^ . "IbrahimBaja.jpg"^^ . . . . . "1848"^^ . .