. . . "1026254"^^ . "Isidoro Acevedo (Luanco, 2 de gener de 1867, - Moscou, 1952) era el nom que usava Isidoro Rodr\u00EDguez Gonz\u00E1lez, hist\u00F2ric comunista asturi\u00E0 que va participar en la fundaci\u00F3 del Partit Comunista d'Espanya. En 1914 va tornar a Ast\u00FAries, on va dirigir La Aurora Social. Va ser detingut per la seva participaci\u00F3 en la vaga general de 1917. En 1921, com a delegat de la Federaci\u00F3 Socialista Asturiana va participar en el congr\u00E9s socialista de Madrid. All\u00ED, al costat d'altres partidaris de la III Internacional, va fundar el Partit Comunista Espanyol."@ca . . "16106434"^^ . "Isidoro Acevedo"@ca . "Isidoro Acevedo (Luanco, 2 de gener de 1867, - Moscou, 1952) era el nom que usava Isidoro Rodr\u00EDguez Gonz\u00E1lez, hist\u00F2ric comunista asturi\u00E0 que va participar en la fundaci\u00F3 del Partit Comunista d'Espanya. Va comen\u00E7ar a treballar com aprenent de tip\u00F2graf als 13 anys en Madrid, on s'havia traslladat amb la seva fam\u00EDlia tres anys abans. El 1882 particip\u00E0 en la seva primera vaga i conegu\u00E9 Pablo Iglesias, de qui en fou deixeble i amic. En 1898 es va traslladar a treballar a Santander, on va aconseguir el c\u00E0rrec de president de la Federaci\u00F3 Socialista. A causa que tenia un gran protagonisme dins del partit va ser cridat pels socialistes de Bilbao per dirigir el diari La Lucha de Clases. Va ser empresonat diverses vegades a causa d'algun dels seus articles. Especialment pintoresca fou la seva pol\u00E8mica amb el pare Jos\u00E9 Gafo, futur dirigent del Sindicat Lliure. En 1914 va tornar a Ast\u00FAries, on va dirigir La Aurora Social. Va ser detingut per la seva participaci\u00F3 en la vaga general de 1917. En 1921, com a delegat de la Federaci\u00F3 Socialista Asturiana va participar en el congr\u00E9s socialista de Madrid. All\u00ED, al costat d'altres partidaris de la III Internacional, va fundar el Partit Comunista Espanyol. Despr\u00E9s de fundar la publicaci\u00F3 La Aurora Roja i viatjar R\u00FAssia com a representant del PCE als congressos de la III Internacional va pronunciar diverses confer\u00E8ncies per tota la geografia Espanyola. Fruit d'aquestes experi\u00E8ncies \u00E9s el llibre \u00ABImpresiones de un viaje a Rusia\u00BB, publicat a Oviedo en 1923. Tamb\u00E9 va publicar una novel\u00B7la d'ambient miner en 1930, \u00ABLos topos\u00BB, publicada a Madrid, en la qual criticava Manuel Llaneza Zapico, cap minaire socialista. Amb l'arribada al poder de la dictadura de Primo de Rivera \u00E9s empresonat durant uns mesos i torna a Madrid. Durant la Segona Rep\u00FAblica Espanyola va tenir un paper merament decoratiu en el PCE, tot i que particip\u00E0 en algunes escissions internes de car\u00E0cter bukharinista al costat de Juli\u00E1n Gorkin. El 1935 fou arrestat per adre\u00E7ar una carta a l'ambaixador alemany exigint la llibertat d'Ernst Th\u00E4lmann. El 1936 es va reintegrar en el PCE i don\u00E0 suport al Front Popular. En comen\u00E7ar la Guerra Civil fou enviat pel partit a la Uni\u00F3 Sovi\u00E8tica, d'on ja no en tornaria. All\u00ED, va ocupar el c\u00E0rrec de president del Socors Roig Internacional fins que va morir en 1952."@ca . . . . .