. . . . . . . . . . . . . "Judith Butler"@ca . "Judith Butler (Cleveland (Ohio), 24 de febrer del 1956) \u00E9s professora del Departament de ret\u00F2rica i literatura comparada de la Universitat de Calif\u00F2rnia, Berkeley. Butler \u00E9s una destacada pensadora i feminista. Una de les contribucions m\u00E9s destacades \u00E9s la seva teoria sobre la performativitat del sexe i la sexualitat. Conegut \u00E9s que el constructivisme ens parla de la construcci\u00F3 del g\u00E8nere, o del que \u00E9s el mateix, que els rols de g\u00E8nere s\u00F3n fets socials i no rols naturals. Per\u00F2 Butler sobrepassa el g\u00E8nere i afirma que el sexe i la sexualitat, lluny de ser quelcom natural, s\u00F3n, com el g\u00E8nere, quelcom constru\u00EFt."@ca . . "Judith Butler.jpg"^^ . . . . . "Judith Butler"@ca . . "Judith Butler (Cleveland (Ohio), 24 de febrer del 1956) \u00E9s professora del Departament de ret\u00F2rica i literatura comparada de la Universitat de Calif\u00F2rnia, Berkeley. Butler \u00E9s una destacada pensadora i feminista. Una de les contribucions m\u00E9s destacades \u00E9s la seva teoria sobre la performativitat del sexe i la sexualitat. Conegut \u00E9s que el constructivisme ens parla de la construcci\u00F3 del g\u00E8nere, o del que \u00E9s el mateix, que els rols de g\u00E8nere s\u00F3n fets socials i no rols naturals. Per\u00F2 Butler sobrepassa el g\u00E8nere i afirma que el sexe i la sexualitat, lluny de ser quelcom natural, s\u00F3n, com el g\u00E8nere, quelcom constru\u00EFt. Butler arriba a aquesta conclusi\u00F3 basant-se en les teories de Freud i Lacan. D'aquest \u00FAltim, treu el concepte d'aquelles posicions sexuals que suposen un trauma ocupar-les. Davant la por a ocupar alguna d'aquestes, l'individu es col\u00B7loca en una heterosexualitat fal\u00B7loc\u00E8ntrica, \u00E9s a dir, una heterosexualitat regida per la normativa de l'imperialisme heterosexual mascul\u00ED en qu\u00E8 assumir la sexualitat heterosexual implica assumir un sexe determinat. A m\u00E9s de Freud i Lacan, Butler t\u00E9 influ\u00E8ncies de Foucault i Derrida. De Foucault, extreu el concepte de poder sense subjecte i que es concreta en el poder que t\u00E9 el discurs o el llenguatge per a crear. Per\u00F2 aquest discurs \u00E9s un discurs sense subjecte, en qu\u00E8 l'individu no t\u00E9 paraules pr\u00F2pies, sin\u00F3 que \u00E9s el discurs mateix el que vehicula els valors i les normes; en aquest cas, de l'imperialisme heterosexual. D'en Derrida, assumeix el concepte de desconstrucci\u00F3 que ella expressa com a resignificaci\u00F3 del discurs, \u00E9s a dir, el fet de resignificar les paraules. Un exemple d'aquesta resignificaci\u00F3 \u00E9s la paraula queer, que passa de ser un insult a considerar-se l'expressi\u00F3 d'un moviment d'alliberament i dignitat homosexual."@ca . . . . "17620950"^^ . . . . . . "117194"^^ . . "200"^^ . . .