"Roland Petit (Villemomble, Illa de Fran\u00E7a, 13 de gener de 1924 - Ginebra, Su\u00EFssa, 10 de juliol de 2011) fou un ballar\u00ED i core\u00F2graf franc\u00E8s. Format en l'\u00D2pera de Par\u00EDs, amb Gustave Ricaux i Serge Lifar, ball\u00E0 en el teatre des de 1940. Entre 1941-1942 ofer\u00ED recitals amb Jeanine Charrat. El 1943 es don\u00E0 verdaderament a con\u00E8ixer amb El amor brujo, de Falla. El 1944 abandona l'\u00D2pera i inaugur\u00E0 les vetllades anomenades , en el teatre Sarah Bernhardt. El 1945 fund\u00E0 els ballets dels Camps Elisis, el director art\u00EDstic del qual era Boris Kochno, i per a ells compon les coreografies:"@ca . . . . "Roland Petit el 2009"^^ . . . . "10"^^ . . "13"^^ . . "16864446"^^ . . "1056835"^^ . . . . "Roland Petit"@ca . . "Coreografies"^^ . . . "RolandPetit09.jpg"^^ . . "Roland Petit (Villemomble, Illa de Fran\u00E7a, 13 de gener de 1924 - Ginebra, Su\u00EFssa, 10 de juliol de 2011) fou un ballar\u00ED i core\u00F2graf franc\u00E8s. Format en l'\u00D2pera de Par\u00EDs, amb Gustave Ricaux i Serge Lifar, ball\u00E0 en el teatre des de 1940. Entre 1941-1942 ofer\u00ED recitals amb Jeanine Charrat. El 1943 es don\u00E0 verdaderament a con\u00E8ixer amb El amor brujo, de Falla. El 1944 abandona l'\u00D2pera i inaugur\u00E0 les vetllades anomenades , en el teatre Sarah Bernhardt. El 1945 fund\u00E0 els ballets dels Camps Elisis, el director art\u00EDstic del qual era Boris Kochno, i per a ells compon les coreografies: \n* Les Forains, (1945), amb llibret de Kochno, m\u00FAsica d Sauguet decorats de Christian B\u00E9rard, \n* Le d\u00E9ujeuner sur l'herbe, (1945), \n* La n\u00F2via del diable, (1945). \n* Le Rendesvous, (1945), amb llibret de Jacques Pr\u00E9vert, \n* El jove i la mort, (1946), tema de Cocteau, amb m\u00FAsica de Bach i decorats de Vajevich, \n* Els amors de J\u00FApiter, (1946), amb m\u00FAsica de Jacques Ibert, i llibret de Kochno, \n* Tretze dances, (1947), \n* Le Bal des blanchisseuses, (1947), amb argument de Kochno. El 1948 fund\u00E0 els Ballets de Par\u00EDs; en aquests continu\u00E0 actuant Jeanine Charrat i la que \u00E9s la seva esposa Ren\u00E9e Jeanmaire, actriu i cantant, a m\u00E9s d'una de les principals figures de la seva nova companyia; per aquesta recent formaci\u00F3 munta els nous ballets: \n* Les demoiselles de la Nuit, (1948), sobre llibret de Anouilh, m\u00FAsica de Fran\u00E7aix i decorats de Leonor Fini, \n* Carmen de Bizet, amb decorats d'Antoni Clav\u00E9 i Sanmart\u00ED, \n* L'Oeuf \u00E0 la Coque, (1949) sobre m\u00FAsica de S. Lepri, \n* La Croqueuse de diamants, (1950) amb m\u00FAsica de Jean-Michel Damase i decorats de Vajevich. \n* Ballabille, (1950), amb m\u00FAsica de Chabrier i decorats de Clav\u00E9 per enc\u00E0rrec de Sadler's Wells, \n* Le Loup, (1953), amb llibret d'Anouilh i m\u00FAsica de Dutilleux, \n* Le Deuil en 24 heures, (1953), amb m\u00FAsica de Thiriet i decorats de Clav\u00E9, \n* Cin\u00E9-Bijou, (1953), \n* Lady in the Ice, (1953), \n* La Chambre, (1955), amb m\u00FAsica de Auric i decorats de Bernard Buffet, \n* Les Belles damn\u00E9es, (1955), amb m\u00FAsica de Legrand, \n* La Nuit, (1956) sobre llibret de Kochno, m\u00FAsica de Sauguet i decorats de B\u00E9rard, \n* Valentine ou le V\u00E9lo magique, (1956), \n* La Peur, (1956), \n* Contre-pointe, (1958), amb m\u00FAsica de Constant i decorats de Polyakov, \n* La rosa dels vents, (1958) sobre m\u00FAsica de Milhaud, \n* La Dame dans la lune, (1958) sobre m\u00FAsica de J. Fran\u00E7aix, \n* Cyrano de Bergerac, (1958), amb m\u00FAsica de M. Constant. La seva companyia port\u00E0 a terme importants gires per Europa i Am\u00E8rica; les ciutats on m\u00E9s va treballar foren Londres i Nova York. A Hollywood tamb\u00E9 va muntar coreografies per a pel\u00B7l\u00EDcules. A Fran\u00E7a interpret\u00E0 i coreografia la pel\u00B7l\u00EDcula Les Collants noirs. El 1961 encara munt\u00E0, per al Ballet Reial Dan\u00E8s, La Chaloup\u00E9e, i per el teatre Nacional Popular franc\u00E8s (1962), Palais de Chaillot, Le Violon, Raps\u00F2dia espanyola i Maldoror. El 1965 va realitzar Notre Dame de Par\u00EDs. Amb ra\u00F3 Roland Petit fou considerat com el verdader successor de l'obra de Di\u00E0guilev, despr\u00E9s de la segona guerra mundial. Per a Petit el que m\u00E9s contava era el sentit de l'espectacle entorn d'unes poques figures centrals i en el que no deuen nom\u00E9s valorar-se les subtileses coreogr\u00E0fiques que perceben els entesos, sin\u00F3, tamb\u00E9, efectes teatrals, esportius i incl\u00FAs acrob\u00E0tics."@ca . . . . . . . "Roland Petit"@ca .