. "16942241"^^ . "Suburbis \u00E9s una pe\u00E7a per a piano escrita el 1917 per Frederic Mompou i Dencausse. \u00C9s considerada per a molts cr\u00EDtics una de les primeres obres de maduresa de Frederic Mompou. Es tracta d\u2019una obra inspirada en escenes viscudes, en sons i sorolls i ambients experimentats pel compositor en els seus passeigs pels afores de la Barcelona de principis de segle XX, en concret per l\u2019entorn de la muntanya de Montju\u00EFc, en aquell moment extraradi de la ciutat que es trobava en plena industrialitzaci\u00F3."@ca . . . . . "Suburbis"@ca . "917205"^^ . "Suburbis \u00E9s una pe\u00E7a per a piano escrita el 1917 per Frederic Mompou i Dencausse. \u00C9s considerada per a molts cr\u00EDtics una de les primeres obres de maduresa de Frederic Mompou. Es tracta d\u2019una obra inspirada en escenes viscudes, en sons i sorolls i ambients experimentats pel compositor en els seus passeigs pels afores de la Barcelona de principis de segle XX, en concret per l\u2019entorn de la muntanya de Montju\u00EFc, en aquell moment extraradi de la ciutat que es trobava en plena industrialitzaci\u00F3. La ciutat vibrant en els seus marges es fa sentir al llarg de tota la pe\u00E7a, que combina una intenci\u00F3 descriptiva amb un intens calat psicol\u00F2gic. Mompou pret\u00E9n descriure l\u2019estat an\u00EDmic d\u2019aquest barri, per\u00F2 ho fa a trav\u00E9s del prisma de la seva mirada, aportant aix\u00ED impressions molt subjectives. Les escenes d\u2019aquesta pe\u00E7a estan formades per cinc petits fragments de car\u00E0cter costumista, aquests s\u00F3n: Gitanes I i Gitanes II, La cegueta, L\u2019home de l\u2019arist\u00F3, i El carrer, el guitarrista i el vell cavall. En aquesta obra ja hi trobem l\u2019ideari del \u201Crecomen\u00E7ament\u201D en la seva plenitud, el primitivisme d\u2019un Mompou musicalment auster, despullat de formes excessives, d\u2019artificis barrocs. Una discreci\u00F3 que a difer\u00E8ncia de la m\u00FAsica que li \u00E9s contempor\u00E0nia no cont\u00E9 cap tipus d\u2019esnobisme. Mompou no \u00E9s com Debussy, un enfant terrible, la seva delicadesa i innoc\u00E8ncia no traeix la naturalitat. Els personatges que evoca s\u00F3n plenament reals, s\u00F3n com criatures que respiren a l\u2019aire lliure. En aquestes peces, Mompou es deslliga definitivament d\u2019antigues influ\u00E8ncies rom\u00E0ntiques, abra\u00E7ant elements impressionistes, bo i que la m\u00FAsica est\u00E0 m\u00E9s carregada de sentiments subjectius, \u00E9s menys llanguida, menys grisa, i dibuixa escenes m\u00E9s ben caracteritzades que la m\u00FAsica dels seus hom\u00F2legs francesos. En part es nota l\u2019influx de la tradici\u00F3 realista de l\u2019art espanyol. Ens trobem davant d\u2019un compositor que destaca tamb\u00E9 per la no utilitzaci\u00F3 del llenguatge de l\u2019Ar\u00E0bia espanyola, el pintoresc estil andal\u00FAs, la imitaci\u00F3 dels \u201Cguitarreos\u201D, elements musicals propis de la m\u00FAsica peninsular de les darreries del segle XIX i inicis del XX. Frederic Mompou no abusa de la segona augmentada sin\u00F3 que crea tot un nou llenguatge musical, que beu de les diferents tradicions est\u00E8tiques del moment i influ\u00E8ncies passades. Tot aix\u00F2 es deu al fet que Mompou compon des de la seva soledat i des de l\u2019intimisme, creant aix\u00ED un m\u00F3n propi i genu\u00ED. L'obra Suburbis \u00E9s m\u00FAsica que cal sentir en primera persona, cal endinsar-se en el paper, no pot ser tocada com un estudi per a piano, m\u00E9s que cap altra obra de Mompou, Suburbis ha de ser interpretada. En aquest sentit s\u00F3n molt abundants les anotacions amb les que el compositor acompanya la partitura: accents, interrogants, respiracions i din\u00E0miques que ajuden a l\u2019execuci\u00F3 de la pe\u00E7a. \u00C9s aqu\u00ED on l\u2019harmonia es dilueix m\u00E9s marcadament i on trobem una major combinaci\u00F3 i composici\u00F3 d\u2019acords i intervals, tant acords met\u00E0l\u00B7lics com delicats acords d\u2019inspiraci\u00F3 impressionista, evitant, per\u00F2, tota disson\u00E0ncia excessiva, tota harmonia bruta. Mompou no comen\u00E7a i acaba els fragments de la pe\u00E7a amb acords contundents, sin\u00F3 que fa apar\u00E8ixer les escenes progressivament, com si sempre haguessin estat presents, i les fa desapar\u00E8ixer com si es fonguessin, talment com si ens alluny\u00E9ssim d\u2019aquest carrer descrit on transiten els personatges."@ca .