En moltes religions i escoles filosòfiques, l'ànima és la part immaterial o espiritual d'un ésser viu, sovint considerada com a eterna. Es creu, en general, que està constituïda per la consciència i la personalitat de l'ésser, i pot ser sinònim d'esperit, de ment o d'un mateix. A la teologia, l'ànima sovint es creu que viu en la persona després de la mort, i algunes religions postulen que Déu crea ànimes. En algunes cultures són éssers vius no humans, objectes inanimats i, a vegades, es diu de les ànimes una creença coneguda com l'animisme.

Property Value
prop-ca:any
  • 2008 (xsd:integer)
prop-ca:autor
  • Heinrich J., Vogel
prop-ca:citació
  • Summary from a lecture at the London School of Economics by H.G. Bhuta Bhavana dasa, a Hindu brahmin
prop-ca:cognom
  • Bossi
prop-ca:editorial
  • Antonio Machado Libros
prop-ca:isbn
  • 978 (xsd:integer)
prop-ca:llengua
  • anglès
  • castellà
prop-ca:nom
  • Laura
prop-ca:títol
  • Historia natural del alma
  • Real Identity: The Science of the Soul
  • The Old Testament Concept of the Soul
  • The Science of the Soul
  • The soul in Judaism
  • Stanford Encyclopedia of Philosophy entry on Ancient Theories of the Soul
  • Body, Soul and Spirit] Article in the Journal of Biblical Accuracy
prop-ca:url
dbo:abstract
  • En moltes religions i escoles filosòfiques, l'ànima és la part immaterial o espiritual d'un ésser viu, sovint considerada com a eterna. Es creu, en general, que està constituïda per la consciència i la personalitat de l'ésser, i pot ser sinònim d'esperit, de ment o d'un mateix. A la teologia, l'ànima sovint es creu que viu en la persona després de la mort, i algunes religions postulen que Déu crea ànimes. En algunes cultures són éssers vius no humans, objectes inanimats i, a vegades, es diu de les ànimes una creença coneguda com l'animisme. L'ànima i l'esperit són termes que s'usen indistintament, encara que el primer es pot considerar com un aspecte de la persona més mundà i menys transcendent que l'últim. Les paraules ànima i psique poden ser tractades com a sinònimes, encara que psique té connotacions relativament més físiques, mentre que ànima està connectada més de prop a la metafísica i la religió. L'ànima, segons algunes tradicions religioses i filosòfiques, és el principi espiritual i immaterial que forma part de l'ésser humà, separat del cos, i que el diferencia d'altres éssers, tot i que algunes escoles creuen que l'ànima és un principi vital i per tant pertany també als animals i les plantes. En general, l'ànima es concep com un principi intern, vital i espiritual, font de totes les funcions físiques i, en concret, de les activitats mentals. A vegades s'ha usat com a sinònim de consciència o ment i sovint té connotacions religioses, afirmant que l'ànima va ser donada a l'home pels déus i per tant és immortal. Per això, l'ànima va lligada a un sentit de transcendència a totes les cultures conegudes, ja que tenen la creença que pot existir independentment del cos. A moltes cultures contemporànies de tradició oral, es diu que els éssers humans tenen diverses ànimes (de vegades, fins a set) localitzades a diferents parts del cos, cadascuna amb diferents funcions. Així, la malaltia és descrita sovint com la pèrdua de l'ànima, el que pot passar, per exemple, quan les bruixes roben l'ànima o els esperits del mal la segresten. També hi ha filòsofs que consideren que l'ànima no existeix, i que, per tant, la ment formaria part del cos, i no d'una ànima immaterial. En el transcurs de la història, el concepte "ànima" passa per diversos intents d'explicació. Des del dualisme de l'idealisme filosòfic i de la gnosi, a la interpretació existencialista d'un tot amb dos aspectes específics que són: el material i l'immaterial. (ca)
  • En moltes religions i escoles filosòfiques, l'ànima és la part immaterial o espiritual d'un ésser viu, sovint considerada com a eterna. Es creu, en general, que està constituïda per la consciència i la personalitat de l'ésser, i pot ser sinònim d'esperit, de ment o d'un mateix. A la teologia, l'ànima sovint es creu que viu en la persona després de la mort, i algunes religions postulen que Déu crea ànimes. En algunes cultures són éssers vius no humans, objectes inanimats i, a vegades, es diu de les ànimes una creença coneguda com l'animisme. L'ànima i l'esperit són termes que s'usen indistintament, encara que el primer es pot considerar com un aspecte de la persona més mundà i menys transcendent que l'últim. Les paraules ànima i psique poden ser tractades com a sinònimes, encara que psique té connotacions relativament més físiques, mentre que ànima està connectada més de prop a la metafísica i la religió. L'ànima, segons algunes tradicions religioses i filosòfiques, és el principi espiritual i immaterial que forma part de l'ésser humà, separat del cos, i que el diferencia d'altres éssers, tot i que algunes escoles creuen que l'ànima és un principi vital i per tant pertany també als animals i les plantes. En general, l'ànima es concep com un principi intern, vital i espiritual, font de totes les funcions físiques i, en concret, de les activitats mentals. A vegades s'ha usat com a sinònim de consciència o ment i sovint té connotacions religioses, afirmant que l'ànima va ser donada a l'home pels déus i per tant és immortal. Per això, l'ànima va lligada a un sentit de transcendència a totes les cultures conegudes, ja que tenen la creença que pot existir independentment del cos. A moltes cultures contemporànies de tradició oral, es diu que els éssers humans tenen diverses ànimes (de vegades, fins a set) localitzades a diferents parts del cos, cadascuna amb diferents funcions. Així, la malaltia és descrita sovint com la pèrdua de l'ànima, el que pot passar, per exemple, quan les bruixes roben l'ànima o els esperits del mal la segresten. També hi ha filòsofs que consideren que l'ànima no existeix, i que, per tant, la ment formaria part del cos, i no d'una ànima immaterial. En el transcurs de la història, el concepte "ànima" passa per diversos intents d'explicació. Des del dualisme de l'idealisme filosòfic i de la gnosi, a la interpretació existencialista d'un tot amb dos aspectes específics que són: el material i l'immaterial. (ca)
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 120819 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 17026415 (xsd:integer)
dct:subject
rdfs:comment
  • En moltes religions i escoles filosòfiques, l'ànima és la part immaterial o espiritual d'un ésser viu, sovint considerada com a eterna. Es creu, en general, que està constituïda per la consciència i la personalitat de l'ésser, i pot ser sinònim d'esperit, de ment o d'un mateix. A la teologia, l'ànima sovint es creu que viu en la persona després de la mort, i algunes religions postulen que Déu crea ànimes. En algunes cultures són éssers vius no humans, objectes inanimats i, a vegades, es diu de les ànimes una creença coneguda com l'animisme. (ca)
  • En moltes religions i escoles filosòfiques, l'ànima és la part immaterial o espiritual d'un ésser viu, sovint considerada com a eterna. Es creu, en general, que està constituïda per la consciència i la personalitat de l'ésser, i pot ser sinònim d'esperit, de ment o d'un mateix. A la teologia, l'ànima sovint es creu que viu en la persona després de la mort, i algunes religions postulen que Déu crea ànimes. En algunes cultures són éssers vius no humans, objectes inanimats i, a vegades, es diu de les ànimes una creença coneguda com l'animisme. (ca)
rdfs:label
  • Ànima (ca)
  • Ànima (ca)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageDisambiguates of
is dbo:wikiPageRedirects of
is foaf:primaryTopic of