A és la primera lletra de l'alfabet català i de la majoria dels llatins. Té el seu origen en l'alfabet llatí el qual la pren de l'alfa de l'alfabet grec que la pren de l'alef de l'alfabet fenici, símbol que derivava del jerogrífic egipci d'un cap de bou. En català es pronuncia com a /a/ (la vocal oberta anterior no arrodonida de l'alfabet fonètic internacional) menys en els dialectes orientals on en posició àtona es pronuncia com a vocal neutra o schwa /ə/ (excepte a l'Alguer). Quan es troba en posició tònica i compleix les regles d'accentuació s'escriu de les formes À, à.

Property Value
prop-ca:braille
prop-ca:character
  • A1
prop-ca:commons
  • A
prop-ca:morse
  • ·–
prop-ca:nato
  • Alpha
prop-ca:viccionari
  • a
dbo:abstract
  • A és la primera lletra de l'alfabet català i de la majoria dels llatins. Té el seu origen en l'alfabet llatí el qual la pren de l'alfa de l'alfabet grec que la pren de l'alef de l'alfabet fenici, símbol que derivava del jerogrífic egipci d'un cap de bou. En català es pronuncia com a /a/ (la vocal oberta anterior no arrodonida de l'alfabet fonètic internacional) menys en els dialectes orientals on en posició àtona es pronuncia com a vocal neutra o schwa /ə/ (excepte a l'Alguer). Quan es troba en posició tònica i compleix les regles d'accentuació s'escriu de les formes À, à. (ca)
  • A és la primera lletra de l'alfabet català i de la majoria dels llatins. Té el seu origen en l'alfabet llatí el qual la pren de l'alfa de l'alfabet grec que la pren de l'alef de l'alfabet fenici, símbol que derivava del jerogrífic egipci d'un cap de bou. En català es pronuncia com a /a/ (la vocal oberta anterior no arrodonida de l'alfabet fonètic internacional) menys en els dialectes orientals on en posició àtona es pronuncia com a vocal neutra o schwa /ə/ (excepte a l'Alguer). Quan es troba en posició tònica i compleix les regles d'accentuació s'escriu de les formes À, à. (ca)
dbo:wikiPageID
  • 53 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 16520882 (xsd:integer)
dct:subject
rdfs:comment
  • A és la primera lletra de l'alfabet català i de la majoria dels llatins. Té el seu origen en l'alfabet llatí el qual la pren de l'alfa de l'alfabet grec que la pren de l'alef de l'alfabet fenici, símbol que derivava del jerogrífic egipci d'un cap de bou. En català es pronuncia com a /a/ (la vocal oberta anterior no arrodonida de l'alfabet fonètic internacional) menys en els dialectes orientals on en posició àtona es pronuncia com a vocal neutra o schwa /ə/ (excepte a l'Alguer). Quan es troba en posició tònica i compleix les regles d'accentuació s'escriu de les formes À, à. (ca)
  • A és la primera lletra de l'alfabet català i de la majoria dels llatins. Té el seu origen en l'alfabet llatí el qual la pren de l'alfa de l'alfabet grec que la pren de l'alef de l'alfabet fenici, símbol que derivava del jerogrífic egipci d'un cap de bou. En català es pronuncia com a /a/ (la vocal oberta anterior no arrodonida de l'alfabet fonètic internacional) menys en els dialectes orientals on en posició àtona es pronuncia com a vocal neutra o schwa /ə/ (excepte a l'Alguer). Quan es troba en posició tònica i compleix les regles d'accentuació s'escriu de les formes À, à. (ca)
rdfs:label
  • A (ca)
  • A (ca)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageDisambiguates of
is foaf:primaryTopic of