Abu-Hàmid al-Ghazalí, conegut també amb el nom catalanitzat d'Algatzell i, entre els musulmans, com l'imam al-Ghazalí o Hújjat-al-Islam —en persa محمد غزالی; en àrab ابو حامد محمد بن محمد الغزالي الشافعي الطوسي حجة الإسلام, Abū Ḥāmid Muḥammad ibn Muḥammad al-Ḡazālī ax-Xāfiʿī aṭ-Ṭūsī Ḥujjat al-Islām; en llatí Algazelus o Algazel— (Tus, Coràsmia, 1058 - 1111), fou un teòleg, filòsof, jurista i mestre sufí considerat un dels pensadors més importants del món islàmic, representant el misticisme més profund. Eixit de l'escola xafiïta, els seus treballs van permetre per primer cop que el sunnisme acceptés el sufisme com a ortodox. Se li deu igualment la introducció de la lògica i la sil·logística aristotèlica en la jurisprudència i la teologia islàmiques.

Property Value
prop-ca:cognom
  • Smith
  • Asín Palacios
  • Cruz Hernández
  • Rubió i Balaguer
  • Wensinck
  • al-Ghazalí
prop-ca:data
  • 1914 (xsd:integer)
  • 1934 (xsd:integer)
  • 1940 (xsd:integer)
  • 1944 (xsd:integer)
  • 1981 (xsd:integer)
  • 1989 (xsd:integer)
prop-ca:dataDefuncio
  • 19 (xsd:integer)
prop-ca:dataNaixement
  • 1058 (xsd:integer)
prop-ca:editorial
  • Alianza
  • Institut d'Estudis Catalans
  • A. Maisonneuve
  • Luzac & co.
  • [s.e.]
prop-ca:enllaçautor
  • Jordi Rubió i Balaguer
prop-ca:influiEn
  • Tomàs d'Aquino, Abdul-Qader Bedil, René Descartes, Maimònides, Ramón Martí, Fakhruddin Razi, Shah Waliullah.
prop-ca:isbn
  • 8420603899 (xsd:double)
prop-ca:llengua
  • anglès
  • castellà
  • francès
prop-ca:lloc
  • Barcelona
  • Londres
  • Madrid
  • París
prop-ca:midaImatge
  • 200 (xsd:integer)
prop-ca:nom
  • Jordi
  • M.
  • Miguel
  • Margaret
  • Abu-Hàmid
  • Arent Jan
prop-ca:tipusInfotaula
  • filòsof
prop-ca:títol
  • La Lògica del Gazzali : Posada en rims per en Ramon Llull
  • Confesiones: El salvador del error
  • La pensée de Ghazzali
  • al-Ghazālī, the mystic; a study of the life and personality of Abū Ḥāmid Muḥammad -Ṭūsī al-Ghazālī
  • La espiritualidad de Algazel y su sentido cristiano
  • Historia del pensamiento en el mundo islámico. Vol. I
dbo:abstract
  • Abu-Hàmid al-Ghazalí, conegut també amb el nom catalanitzat d'Algatzell i, entre els musulmans, com l'imam al-Ghazalí o Hújjat-al-Islam —en persa محمد غزالی; en àrab ابو حامد محمد بن محمد الغزالي الشافعي الطوسي حجة الإسلام, Abū Ḥāmid Muḥammad ibn Muḥammad al-Ḡazālī ax-Xāfiʿī aṭ-Ṭūsī Ḥujjat al-Islām; en llatí Algazelus o Algazel— (Tus, Coràsmia, 1058 - 1111), fou un teòleg, filòsof, jurista i mestre sufí considerat un dels pensadors més importants del món islàmic, representant el misticisme més profund. Eixit de l'escola xafiïta, els seus treballs van permetre per primer cop que el sunnisme acceptés el sufisme com a ortodox. Se li deu igualment la introducció de la lògica i la sil·logística aristotèlica en la jurisprudència i la teologia islàmiques. Al-Ghazalí va tenir una formació filosòfica molt completa; va escriure un assaig intentant resumir el pensament dels grans filòsofs musulmans (al-Kindí, Rhazès, al-Farabí, Avicena...). Decebut en la seva recerca d'una veritat filosòfica final, s'orienta cap a un misticisme profund negant tota veritat als filòsofs i acusant-los d'infidelitat. En la seva obra Tahāfut al-falāsifa (La incoherència dels filòsofs) (1095), mostra, pel mateix mètode dels filòsofs, que domina pels seus estudis, que els filòsofs no porten més que a errors, condemnables ja que contradiuen la revelació. La crítica apunta principalment a l'aristotelisme d'Ibn Sina. Un segle més tard, encara serà criticat per Ibn Rouchd Averroes. (ca)
  • Abu-Hàmid al-Ghazalí, conegut també amb el nom catalanitzat d'Algatzell i, entre els musulmans, com l'imam al-Ghazalí o Hújjat-al-Islam —en persa محمد غزالی; en àrab ابو حامد محمد بن محمد الغزالي الشافعي الطوسي حجة الإسلام, Abū Ḥāmid Muḥammad ibn Muḥammad al-Ḡazālī ax-Xāfiʿī aṭ-Ṭūsī Ḥujjat al-Islām; en llatí Algazelus o Algazel— (Tus, Coràsmia, 1058 - 1111), fou un teòleg, filòsof, jurista i mestre sufí considerat un dels pensadors més importants del món islàmic, representant el misticisme més profund. Eixit de l'escola xafiïta, els seus treballs van permetre per primer cop que el sunnisme acceptés el sufisme com a ortodox. Se li deu igualment la introducció de la lògica i la sil·logística aristotèlica en la jurisprudència i la teologia islàmiques. Al-Ghazalí va tenir una formació filosòfica molt completa; va escriure un assaig intentant resumir el pensament dels grans filòsofs musulmans (al-Kindí, Rhazès, al-Farabí, Avicena...). Decebut en la seva recerca d'una veritat filosòfica final, s'orienta cap a un misticisme profund negant tota veritat als filòsofs i acusant-los d'infidelitat. En la seva obra Tahāfut al-falāsifa (La incoherència dels filòsofs) (1095), mostra, pel mateix mètode dels filòsofs, que domina pels seus estudis, que els filòsofs no porten més que a errors, condemnables ja que contradiuen la revelació. La crítica apunta principalment a l'aristotelisme d'Ibn Sina. Un segle més tard, encara serà criticat per Ibn Rouchd Averroes. (ca)
dbo:mainInterest
dbo:philosophicalSchool
dbo:region
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 143521 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 17513937 (xsd:integer)
dct:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • Abu-Hàmid al-Ghazalí, conegut també amb el nom catalanitzat d'Algatzell i, entre els musulmans, com l'imam al-Ghazalí o Hújjat-al-Islam —en persa محمد غزالی; en àrab ابو حامد محمد بن محمد الغزالي الشافعي الطوسي حجة الإسلام, Abū Ḥāmid Muḥammad ibn Muḥammad al-Ḡazālī ax-Xāfiʿī aṭ-Ṭūsī Ḥujjat al-Islām; en llatí Algazelus o Algazel— (Tus, Coràsmia, 1058 - 1111), fou un teòleg, filòsof, jurista i mestre sufí considerat un dels pensadors més importants del món islàmic, representant el misticisme més profund. Eixit de l'escola xafiïta, els seus treballs van permetre per primer cop que el sunnisme acceptés el sufisme com a ortodox. Se li deu igualment la introducció de la lògica i la sil·logística aristotèlica en la jurisprudència i la teologia islàmiques. (ca)
  • Abu-Hàmid al-Ghazalí, conegut també amb el nom catalanitzat d'Algatzell i, entre els musulmans, com l'imam al-Ghazalí o Hújjat-al-Islam —en persa محمد غزالی; en àrab ابو حامد محمد بن محمد الغزالي الشافعي الطوسي حجة الإسلام, Abū Ḥāmid Muḥammad ibn Muḥammad al-Ḡazālī ax-Xāfiʿī aṭ-Ṭūsī Ḥujjat al-Islām; en llatí Algazelus o Algazel— (Tus, Coràsmia, 1058 - 1111), fou un teòleg, filòsof, jurista i mestre sufí considerat un dels pensadors més importants del món islàmic, representant el misticisme més profund. Eixit de l'escola xafiïta, els seus treballs van permetre per primer cop que el sunnisme acceptés el sufisme com a ortodox. Se li deu igualment la introducció de la lògica i la sil·logística aristotèlica en la jurisprudència i la teologia islàmiques. (ca)
rdfs:label
  • Abu-Hàmid al-Ghazalí (ca)
  • Abu-Hàmid al-Ghazalí (ca)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
foaf:name
  • Abu-Hàmid al-Ghazalí (ca)
  • Abu-Hàmid al-Ghazalí (ca)
is dbo:wikiPageRedirects of
is foaf:primaryTopic of