Abu-r-Rayhan Muhàmmad ibn Àhmad al-Biruní o Beruni, més conegut simplement com al-Biruní i, de vegades, com al-Khwarizmí (Kath, 15 de setembre del 973 - Gazni 13 de desembre del 1048) fou un erudit musulmà d'origen persa que va contribuir de manera important en els dominis de les matemàtiques, la filosofia, la medicina, i les ciències Les seves obres principals són:

Property Value
prop-ca:imatge
  • Biruni-russian.jpg
prop-ca:ocupació
  • Historiador, físic i pensador
prop-ca:peu
  • Segell soviètic editat en commemoració del mil·lenari del seu naixement.
dbo:abstract
  • Abu-r-Rayhan Muhàmmad ibn Àhmad al-Biruní o Beruni, més conegut simplement com al-Biruní i, de vegades, com al-Khwarizmí (Kath, 15 de setembre del 973 - Gazni 13 de desembre del 1048) fou un erudit musulmà d'origen persa que va contribuir de manera important en els dominis de les matemàtiques, la filosofia, la medicina, i les ciències Tadjik, seguidor del xiisme, va estudiar a Kath (avui a la República autònoma dels Karakalpaks) fins als 25 anys. Va viatjar a Bukharà, on l'emir samànida Mansur II ben Nuh (997-999) fou el seu benefactor; després va anar a Gurgan a la cort de l'emir ziyàrida Kabus ibn Washmgir, que acabava de tornar de l'exili (998), i vers el 1000 va escriure la seva primera obra (tractava del calendari i les eres i problemes matemàtics i astronòmics), i després va anar a Rayy. El 1008, va tornar al seu país, va servir al khwarizmshah, Abu l-Abbas Mamun ibn Mamun; a la mort del khwarizmshah a mans de les seves tropes revoltades (1016-1017), els gaznèvides van ocupar el país i al-Biruni fou portat a Gazni. A la cort gaznèvida, fou astròleg i va acompanyar Mahmud de Gazni en algunes expedicions; llavors, va escriure una cèlebre descripció de la societat i les ciències de l'Índia de l'època (1030). A Masud I ben Mahmed, li va dedicar la seva tercera obra principal el Katib al-Kanum al-Masudi fi l-haya wa-l-nudjum. Va ser un important contribuïdor a la geodèsia i la geografia, introduint tècniques de mesurament de la terra per triangulació, i calculant que el radi de la Terra hauria de ser 6.339,6 km. El seu Masudic canon conté una taula amb les coordenades de sis-cents llocs. Va escriure moltes altres obres, almenys 103 més, 10 que no es van acabar, 12 compostes en nom seu per Abu Nasr, 12 compostes per Abu Sahl i 1 per Abu Ali al-Hasan ibn Alu al-Djili; és a dir, en total 138. La data tradicional de la seva mort, la dóna al-Ghadanfar, però com que se sap que va viure més de 80 anys lunars probablement fou dos o tres anys després, vers 1050. Les seves obres principals són: * La cronologia de les antigues nacions * Descripció de l'Índia (en àrab: تحقيق ما للهند من مقولة معقولة في العقل أم مرذولة) * Sobre els signes que resten de segles passats (en àrab: الآثار الباقية عن القرون الخالية) * El cànon Masudi (en àrab: القانون المسعودي) * Llibre d'instrucció sobre els elements dels art i l'astrologia (en àrab: التفهيم لصناعة التنجيم) * Farmàcia, sobre drogues i tractaments mèdics. * Gemmes (en àrab: الجماهر في معرفة الجواهر), sobre geologia, minerals i gemmes * L'astrolabi * Biografies de Mahmud de Ghazni i del seu pare Sebuktegin * Història de Khawarizm (ca)
  • Abu-r-Rayhan Muhàmmad ibn Àhmad al-Biruní o Beruni, més conegut simplement com al-Biruní i, de vegades, com al-Khwarizmí (Kath, 15 de setembre del 973 - Gazni 13 de desembre del 1048) fou un erudit musulmà d'origen persa que va contribuir de manera important en els dominis de les matemàtiques, la filosofia, la medicina, i les ciències Tadjik, seguidor del xiisme, va estudiar a Kath (avui a la República autònoma dels Karakalpaks) fins als 25 anys. Va viatjar a Bukharà, on l'emir samànida Mansur II ben Nuh (997-999) fou el seu benefactor; després va anar a Gurgan a la cort de l'emir ziyàrida Kabus ibn Washmgir, que acabava de tornar de l'exili (998), i vers el 1000 va escriure la seva primera obra (tractava del calendari i les eres i problemes matemàtics i astronòmics), i després va anar a Rayy. El 1008, va tornar al seu país, va servir al khwarizmshah, Abu l-Abbas Mamun ibn Mamun; a la mort del khwarizmshah a mans de les seves tropes revoltades (1016-1017), els gaznèvides van ocupar el país i al-Biruni fou portat a Gazni. A la cort gaznèvida, fou astròleg i va acompanyar Mahmud de Gazni en algunes expedicions; llavors, va escriure una cèlebre descripció de la societat i les ciències de l'Índia de l'època (1030). A Masud I ben Mahmed, li va dedicar la seva tercera obra principal el Katib al-Kanum al-Masudi fi l-haya wa-l-nudjum. Va ser un important contribuïdor a la geodèsia i la geografia, introduint tècniques de mesurament de la terra per triangulació, i calculant que el radi de la Terra hauria de ser 6.339,6 km. El seu Masudic canon conté una taula amb les coordenades de sis-cents llocs. Va escriure moltes altres obres, almenys 103 més, 10 que no es van acabar, 12 compostes en nom seu per Abu Nasr, 12 compostes per Abu Sahl i 1 per Abu Ali al-Hasan ibn Alu al-Djili; és a dir, en total 138. La data tradicional de la seva mort, la dóna al-Ghadanfar, però com que se sap que va viure més de 80 anys lunars probablement fou dos o tres anys després, vers 1050. Les seves obres principals són: * La cronologia de les antigues nacions * Descripció de l'Índia (en àrab: تحقيق ما للهند من مقولة معقولة في العقل أم مرذولة) * Sobre els signes que resten de segles passats (en àrab: الآثار الباقية عن القرون الخالية) * El cànon Masudi (en àrab: القانون المسعودي) * Llibre d'instrucció sobre els elements dels art i l'astrologia (en àrab: التفهيم لصناعة التنجيم) * Farmàcia, sobre drogues i tractaments mèdics. * Gemmes (en àrab: الجماهر في معرفة الجواهر), sobre geologia, minerals i gemmes * L'astrolabi * Biografies de Mahmud de Ghazni i del seu pare Sebuktegin * Història de Khawarizm (ca)
dbo:alias
  • (enàrab) أبو الريحان محمد بن أحمد البيروني (Abū r-Rayḥān Muḥammad ibn Aḥmad al-Bīrūnī) (ca)
  • al-Khwarizmí (ca)
  • (enpersa) ابوریحان محمد بن احمد بیرونی (Abū Rayḥān Muḥammad ibn Aḥmad Bērūnī) (ca)
  • (enàrab) أبو الريحان محمد بن أحمد البيروني (Abū r-Rayḥān Muḥammad ibn Aḥmad al-Bīrūnī) (ca)
  • al-Khwarizmí (ca)
  • (enpersa) ابوریحان محمد بن احمد بیرونی (Abū Rayḥān Muḥammad ibn Aḥmad Bērūnī) (ca)
dbo:birthPlace
dbo:deathPlace
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 390393 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 17447243 (xsd:integer)
dct:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • Abu-r-Rayhan Muhàmmad ibn Àhmad al-Biruní o Beruni, més conegut simplement com al-Biruní i, de vegades, com al-Khwarizmí (Kath, 15 de setembre del 973 - Gazni 13 de desembre del 1048) fou un erudit musulmà d'origen persa que va contribuir de manera important en els dominis de les matemàtiques, la filosofia, la medicina, i les ciències Les seves obres principals són: (ca)
  • Abu-r-Rayhan Muhàmmad ibn Àhmad al-Biruní o Beruni, més conegut simplement com al-Biruní i, de vegades, com al-Khwarizmí (Kath, 15 de setembre del 973 - Gazni 13 de desembre del 1048) fou un erudit musulmà d'origen persa que va contribuir de manera important en els dominis de les matemàtiques, la filosofia, la medicina, i les ciències Les seves obres principals són: (ca)
rdfs:label
  • Al-Biruní (ca)
  • Al-Biruní (ca)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
foaf:name
  • Abu-r-Rayhan Muhàmmad ibn Àhmad al-Biruní (ca)
  • al-Biruní (ca)
  • Abu-r-Rayhan Muhàmmad ibn Àhmad al-Biruní (ca)
  • al-Biruní (ca)
is prop-ca:influenciesDe of
is prop-ca:influiEn of
is dbo:wikiPageRedirects of
is foaf:primaryTopic of