Alexandre Plana i Santaló (Lleida, 1889 - Banyuls de la Marenda, 1940) fou un advocat, crític artístic, poeta i narrador català que es pot inscriure al corrent noucentista. Es va llicenciar en dret a la Universitat de Barcelona i es va afiliar a la Unió Federal Nacionalista Republicana alhora que fou advocat i conseller de la Unió Industrial Metal·lúrgica a partir de 1915. Des de 1927 fou vocal del Consejo de Economía Nacional. D'aquesta època és la seva única obra ideològica, Les idees polítiques d'en Valentí Almirall (1915). El 1937 es va exiliar, primer a París i més tard al Rosselló, on va morir.

Property Value
prop-ca:influenciesDe
prop-ca:llocDefuncio
  • Banyuls de la Marenda
prop-ca:llocNaixement
  • Lleida
prop-ca:nom
  • Alexandre Plana i Santaló
prop-ca:obresNotables
  • El mirall imaginari
prop-ca:ocupacio
prop-ca:periodeActiu
  • Segle XX
prop-ca:tipusInfotaula
  • escriptor
dbo:abstract
  • Alexandre Plana i Santaló (Lleida, 1889 - Banyuls de la Marenda, 1940) fou un advocat, crític artístic, poeta i narrador català que es pot inscriure al corrent noucentista. Es va llicenciar en dret a la Universitat de Barcelona i es va afiliar a la Unió Federal Nacionalista Republicana alhora que fou advocat i conseller de la Unió Industrial Metal·lúrgica a partir de 1915. Des de 1927 fou vocal del Consejo de Economía Nacional. D'aquesta època és la seva única obra ideològica, Les idees polítiques d'en Valentí Almirall (1915). El 1937 es va exiliar, primer a París i més tard al Rosselló, on va morir. Va participar en les tertúlies literàries de l'Ateneu Barcelonès, on fou mentor d'escriptors més joves com Josep Maria de Sagarra o Josep Pla. Va destacar com a crític artístic en diferents publicacions, així a El Poble Català hi publicava la crítica teatral, a La Publicitat la cinematogràfica, a La Vanguardia la d'arts plàstiques i a Mirador la discogràfica. Va dedicar diverses monografies a pintors com L'obra d'Isidre Nonell (1917), Joaquim Sunyer (1920) i Jaume Mercadé (1928). Molta d'aquesta obra crítica fou recollida al volum Els valors del nostre Renaixement de 1976. Així mateix, ell fou autor de l'Antologia de poetes catalans moderns. En poesia s'inscriu perfectament en el corrent Noucentista, amb una poesia sòbria, sense conceptismes ni artificiositat. El seu primer llibre de poemes, Sol en el llindar (1915) encara mostra restes modernistes i es basa en una poesia intel·lectual i meditativa. A Contrabaedecker (1918) evoca ciutats i la història d'aquestes. El mirall imaginari (1925) és un dels primers reculls de proses poètiques en català. Pel que fa a la narrativa va escriure la novel·la breu A l'ombra de Santa Maria el 1923, amb un llenguatge modern narra una història costumista, volum que va completar amb quatre narracions breus. De 1925 és Vida d'un actor. Com a dramaturg va escriure dues obres de teatre naturalista burgès que són inèdites: La tomba de Tutankamon (1924) i Federica. (ca)
  • Alexandre Plana i Santaló (Lleida, 1889 - Banyuls de la Marenda, 1940) fou un advocat, crític artístic, poeta i narrador català que es pot inscriure al corrent noucentista. Es va llicenciar en dret a la Universitat de Barcelona i es va afiliar a la Unió Federal Nacionalista Republicana alhora que fou advocat i conseller de la Unió Industrial Metal·lúrgica a partir de 1915. Des de 1927 fou vocal del Consejo de Economía Nacional. D'aquesta època és la seva única obra ideològica, Les idees polítiques d'en Valentí Almirall (1915). El 1937 es va exiliar, primer a París i més tard al Rosselló, on va morir. Va participar en les tertúlies literàries de l'Ateneu Barcelonès, on fou mentor d'escriptors més joves com Josep Maria de Sagarra o Josep Pla. Va destacar com a crític artístic en diferents publicacions, així a El Poble Català hi publicava la crítica teatral, a La Publicitat la cinematogràfica, a La Vanguardia la d'arts plàstiques i a Mirador la discogràfica. Va dedicar diverses monografies a pintors com L'obra d'Isidre Nonell (1917), Joaquim Sunyer (1920) i Jaume Mercadé (1928). Molta d'aquesta obra crítica fou recollida al volum Els valors del nostre Renaixement de 1976. Així mateix, ell fou autor de l'Antologia de poetes catalans moderns. En poesia s'inscriu perfectament en el corrent Noucentista, amb una poesia sòbria, sense conceptismes ni artificiositat. El seu primer llibre de poemes, Sol en el llindar (1915) encara mostra restes modernistes i es basa en una poesia intel·lectual i meditativa. A Contrabaedecker (1918) evoca ciutats i la història d'aquestes. El mirall imaginari (1925) és un dels primers reculls de proses poètiques en català. Pel que fa a la narrativa va escriure la novel·la breu A l'ombra de Santa Maria el 1923, amb un llenguatge modern narra una història costumista, volum que va completar amb quatre narracions breus. De 1925 és Vida d'un actor. Com a dramaturg va escriure dues obres de teatre naturalista burgès que són inèdites: La tomba de Tutankamon (1924) i Federica. (ca)
dbo:wikiPageID
  • 1152118 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 17549474 (xsd:integer)
dct:subject
rdfs:comment
  • Alexandre Plana i Santaló (Lleida, 1889 - Banyuls de la Marenda, 1940) fou un advocat, crític artístic, poeta i narrador català que es pot inscriure al corrent noucentista. Es va llicenciar en dret a la Universitat de Barcelona i es va afiliar a la Unió Federal Nacionalista Republicana alhora que fou advocat i conseller de la Unió Industrial Metal·lúrgica a partir de 1915. Des de 1927 fou vocal del Consejo de Economía Nacional. D'aquesta època és la seva única obra ideològica, Les idees polítiques d'en Valentí Almirall (1915). El 1937 es va exiliar, primer a París i més tard al Rosselló, on va morir. (ca)
  • Alexandre Plana i Santaló (Lleida, 1889 - Banyuls de la Marenda, 1940) fou un advocat, crític artístic, poeta i narrador català que es pot inscriure al corrent noucentista. Es va llicenciar en dret a la Universitat de Barcelona i es va afiliar a la Unió Federal Nacionalista Republicana alhora que fou advocat i conseller de la Unió Industrial Metal·lúrgica a partir de 1915. Des de 1927 fou vocal del Consejo de Economía Nacional. D'aquesta època és la seva única obra ideològica, Les idees polítiques d'en Valentí Almirall (1915). El 1937 es va exiliar, primer a París i més tard al Rosselló, on va morir. (ca)
rdfs:label
  • Alexandre Plana i Santaló (ca)
  • Alexandre Plana i Santaló (ca)
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageRedirects of
is foaf:primaryTopic of