L'alquímia era una doctrina i un estudi especulatiu que pretenia explicar com una substància es podia transformar en una altra, en un temps en què encara no existien les disciplines empíriques de la química i de la física. Un dels objectius principals era la recerca de la pedra filosofal, que hauria de permetre transformar qualsevol metall en or. L'alquímia tenia tres vessants que la caracteritzaven: l'experimentació amb la matèria, la dissertació filosòfica que pretenia racionalitzar aquestes pràctiques, i l'esoterisme juntament amb el misticisme que eren el vessant determinant.

Property Value
prop-ca:any
  • 1857 (xsd:integer)
  • 1959 (xsd:integer)
  • 1963 (xsd:integer)
  • 1966 (xsd:integer)
  • 1967 (xsd:integer)
  • 1970 (xsd:integer)
  • 1971 (xsd:integer)
  • 1975 (xsd:integer)
  • 1976 (xsd:integer)
  • 1977 (xsd:integer)
  • 1986 (xsd:integer)
  • 1987 (xsd:integer)
  • 1989 (xsd:integer)
  • 1990 (xsd:integer)
  • 1993 (xsd:integer)
  • 2000 (xsd:integer)
  • 2001 (xsd:integer)
  • 2010 (xsd:integer)
  • 2012 (xsd:integer)
prop-ca:cognom
  • Berthelot
  • Burckhardt
  • Calian
  • Cavendish
  • Cherpillod
  • Debus
  • Edwardes
  • Eliade
  • Gettings
  • Grafton
  • Greenberg
  • Hitchcock
  • Hollister
  • Lindsay
  • Newman
  • Norton
  • Pilkington
  • Warner
  • Weaver
  • Wilson
  • Zumdahl
prop-ca:conom
  • Multhauf
prop-ca:data
  • 1978 (xsd:integer)
prop-ca:editorial
  • 6 (xsd:integer)
  • Annual of Medieval Studies at CEU
  • Crosby, Nichols
  • Early English Text Society
  • Ed: MRA. Traducció: José Valero Bernabéu
  • Heath and Co.2a ed.
  • John Murray
  • La Blanchetière
  • MIT Press
  • Mentor Books
  • Muller
  • Penguin
  • Perigee Books
  • Random House
  • Rider
  • Simon & Schuster
  • Stein and Day
  • University of California Press
  • University of Chicago Press
  • Wiley-Interscience
  • William Andrews Clark Memorial Library, Universitat de Califòrnia
prop-ca:isbn
  • 0 (xsd:integer)
  • 84 (xsd:integer)
  • 9780226203904 (xsd:double)
prop-ca:lloc
  • Baltimore
  • Berkeley
  • Boston
  • Chicago
  • Courgenard
  • Lexington, Maryland: D. C.
  • Londres
  • Los Angeles
  • Nova York
  • Ohio: McGraw-Hill College
prop-ca:nom
  • Adele Droblas
  • Allen G
  • André
  • Anthony
  • C. Warren
  • Colin
  • Ethan Allen
  • Fred
  • George-Florin
  • Jack
  • Jefferson Hane
  • Marcelin P. E.
  • Marius
  • Michael
  • Mircea
  • Richard
  • Robert P
  • Roger
  • Steven S.
  • Thomas
  • Titus
  • William Royall
prop-ca:pàgines
  • 40 (xsd:integer)
  • 72 (xsd:integer)
prop-ca:títol
  • Alchemy and Chemistry in the Seventeenth Century
  • Alĥemio, la mistera arto de Hermeso
  • Augustí d'Hipona:Confesiones
  • Chemistry
  • Encyclopedia of the Occult
  • Los orígenes de la alquimia
  • Medieval Europe: A Short History
  • On the Elements
  • Ordinal of Alchemy
  • Remarks Upon Alchemy and the Alchemists
  • Robert Boyle: Father of Chemistry
  • The Black Arts
  • The Dark Side of History
  • The Forge and the Crucible
  • The Occult: A History
  • The Origins of Alchemy in Graeco-Roman Egypt
  • The World of Physics
  • Chemical History Tour, Picturing Chemistry from Alchemy to Modern Molecular Science
  • Secrets of Nature: Astrology and Alchemy in Early Modern Europe
  • Alchemy: Science of the Cosmos, Science of the Soul
  • Le Plessis-Bourré kaj alĥemio,/ Le Plessis-Bourré et l'alchimie
  • "Alkimia Operativa and Alkimia Speculativa. Some Modern Controversies on the Historiography of Alchemy"
prop-ca:url
prop-ca:viccionari
  • alquímia
dbo:abstract
  • L'alquímia era una doctrina i un estudi especulatiu que pretenia explicar com una substància es podia transformar en una altra, en un temps en què encara no existien les disciplines empíriques de la química i de la física. Un dels objectius principals era la recerca de la pedra filosofal, que hauria de permetre transformar qualsevol metall en or. L'alquímia tenia tres vessants que la caracteritzaven: l'experimentació amb la matèria, la dissertació filosòfica que pretenia racionalitzar aquestes pràctiques, i l'esoterisme juntament amb el misticisme que eren el vessant determinant. Des d'un punt de vista actual, és una pseudociència sense base científica. En general, els alquimistes creien que tota la matèria estava composta per quatre elements: terra, aire, aigua i foc. En el plànol espiritual, els alquimistes havien de transmutar la seva pròpia ànima abans de transmutar els metalls, això vol dir que havien de purificar-se, preparar-se mitjançant l'oració i el dejuni. Incorporaven una bona part de màgia i misticisme en les seves creences i tendien a considerar l'alquímia una pràctica secreta, apta només per als iniciats (hermetisme). Històricament, l'alquímia es pot considerar com la precursora de la química moderna, abans de l'establiment del mètode científic als segles XVII i XVIII, gràcies als treballs de Robert Boyle i Antoine Laurent Lavoisier, entre d'altres. Un dels alquimistes occidentals més important fou Paracels, i alguns dels fundadors o precursors de la Ciència occidental moderna es van dedicar també a l'alquímia, com per exemple Isaac Newton i Roger Bacon. Actualment és d'interès per als historiadors de la ciència i la filosofia, així com pels seus aspectes místics, esotèrics i artístics. L'alquímia va ser una de les principals precursores de les ciències modernes, i moltes de les substàncies, eines i processos de l'antiga alquímia han servit com a pilars fonamentals de les modernes indústries química i metal·lúrgica. Encara que l'alquímia adopta moltes formes, en la cultura popular és citada amb major freqüència en històries, pel·lícules, espectacles i jocs com el procés usat per transformar plom (o altres elements) en or. Una altra forma que adopta l'alquímia és la de la recerca de la pedra filosofal, amb la qual aconseguir l'habilitat per a transmutar or o la vida eterna. (ca)
  • L'alquímia era una doctrina i un estudi especulatiu que pretenia explicar com una substància es podia transformar en una altra, en un temps en què encara no existien les disciplines empíriques de la química i de la física. Un dels objectius principals era la recerca de la pedra filosofal, que hauria de permetre transformar qualsevol metall en or. L'alquímia tenia tres vessants que la caracteritzaven: l'experimentació amb la matèria, la dissertació filosòfica que pretenia racionalitzar aquestes pràctiques, i l'esoterisme juntament amb el misticisme que eren el vessant determinant. Des d'un punt de vista actual, és una pseudociència sense base científica. En general, els alquimistes creien que tota la matèria estava composta per quatre elements: terra, aire, aigua i foc. En el plànol espiritual, els alquimistes havien de transmutar la seva pròpia ànima abans de transmutar els metalls, això vol dir que havien de purificar-se, preparar-se mitjançant l'oració i el dejuni. Incorporaven una bona part de màgia i misticisme en les seves creences i tendien a considerar l'alquímia una pràctica secreta, apta només per als iniciats (hermetisme). Històricament, l'alquímia es pot considerar com la precursora de la química moderna, abans de l'establiment del mètode científic als segles XVII i XVIII, gràcies als treballs de Robert Boyle i Antoine Laurent Lavoisier, entre d'altres. Un dels alquimistes occidentals més important fou Paracels, i alguns dels fundadors o precursors de la Ciència occidental moderna es van dedicar també a l'alquímia, com per exemple Isaac Newton i Roger Bacon. Actualment és d'interès per als historiadors de la ciència i la filosofia, així com pels seus aspectes místics, esotèrics i artístics. L'alquímia va ser una de les principals precursores de les ciències modernes, i moltes de les substàncies, eines i processos de l'antiga alquímia han servit com a pilars fonamentals de les modernes indústries química i metal·lúrgica. Encara que l'alquímia adopta moltes formes, en la cultura popular és citada amb major freqüència en històries, pel·lícules, espectacles i jocs com el procés usat per transformar plom (o altres elements) en or. Una altra forma que adopta l'alquímia és la de la recerca de la pedra filosofal, amb la qual aconseguir l'habilitat per a transmutar or o la vida eterna. (ca)
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 192 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 17309445 (xsd:integer)
dct:subject
rdfs:comment
  • L'alquímia era una doctrina i un estudi especulatiu que pretenia explicar com una substància es podia transformar en una altra, en un temps en què encara no existien les disciplines empíriques de la química i de la física. Un dels objectius principals era la recerca de la pedra filosofal, que hauria de permetre transformar qualsevol metall en or. L'alquímia tenia tres vessants que la caracteritzaven: l'experimentació amb la matèria, la dissertació filosòfica que pretenia racionalitzar aquestes pràctiques, i l'esoterisme juntament amb el misticisme que eren el vessant determinant. (ca)
  • L'alquímia era una doctrina i un estudi especulatiu que pretenia explicar com una substància es podia transformar en una altra, en un temps en què encara no existien les disciplines empíriques de la química i de la física. Un dels objectius principals era la recerca de la pedra filosofal, que hauria de permetre transformar qualsevol metall en or. L'alquímia tenia tres vessants que la caracteritzaven: l'experimentació amb la matèria, la dissertació filosòfica que pretenia racionalitzar aquestes pràctiques, i l'esoterisme juntament amb el misticisme que eren el vessant determinant. (ca)
rdfs:label
  • Alquímia (ca)
  • Alquímia (ca)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is prop-ca:ocupacio of
is dbo:mainInterest of
is dbo:wikiPageRedirects of
is foaf:primaryTopic of