Anita Lasker-Wallfisch (nascuda com a Anita Lasker, 17 de juliol de 1925, Breslau, actual Polònia) és una violoncelista, i membre supervivent de l'Orquestra de les Dones d'Auschwitz. Lasker va néixer en una família jueva, essent tres germanes (Marianne i Renate). El seu pare era advocat i la seva mare violinista. Des de 1933 van patir discriminació, però com que el seu pare havia lluitat a la Primera Guerra Mundial, essent condecorat amb la Creu de ferro, la família disposava d'un cert grau d'immunitat durant la persecució nazi.

Property Value
prop-ca:nom
  • Anita Lasker-Wallfisch
prop-ca:tipusInfotaula
  • instrumentista
dbo:abstract
  • Anita Lasker-Wallfisch (nascuda com a Anita Lasker, 17 de juliol de 1925, Breslau, actual Polònia) és una violoncelista, i membre supervivent de l'Orquestra de les Dones d'Auschwitz. Lasker va néixer en una família jueva, essent tres germanes (Marianne i Renate). El seu pare era advocat i la seva mare violinista. Des de 1933 van patir discriminació, però com que el seu pare havia lluitat a la Primera Guerra Mundial, essent condecorat amb la Creu de ferro, la família disposava d'un cert grau d'immunitat durant la persecució nazi. Marianne, la germana gran, va fugir a Anglaterra el 1941, essent l'únic membre de la família que s'escapà de l'Holocaust en territori europeu. L'abril de 1942, els seus pares foren deportats i es creu que varen morir a Lublin, a Polònia. Anita i Renate no varen ser deportades mentre treballaven en una fàbrica de paper. Allà, van conèixer presoners francesos de guerra i van començar a preparar papers per habilitar treballadors francesos forçats, per tornar a França."No podia acceptar mai que m'havien de matar pel que vaig passar per néixer, i vaig decidir donar als alemanys una raó millor per matar-me."El setembre de 1942 van intentar fugir a França, però van ser arrestades per falsificació a l'estació de Breslau per la Gestapo. Només la seva maleta, que ja havien pujat al tren, va poder escapar-se'n. I la Gestapo, preocupada per la seva pèrdua, va anotar amb cura la seva mida i color."Havia estat a la presó per un any. Llavors un dia em van cridar. Havia arribat una maleta: la podia identificar? Era la meva maleta. Ho van robar tot, van matar tothom, però el que realment els importava era aquella maleta. Havien trobat la maleta i tot estava bé, encara que mai els vaig tornar a veure perquè llavors va anar a les voltes de la presó i més tard vaig veure una guàrdia que portava un dels meus vestits."Anita i la seva germana van ser enviades a Auschwitz el desembre de 1943 en trens comboi separats, un mitjà menys sòrdid que amb camions de bestiar. I també menys perillós, perquè no tinguéren cap selecció a l'arribada. La seva participació en l'orquestra de 40 músics la va salvar, ja que les violoncelistes eren difícils de reemplaçar. L'orquestra tocava marxes mentres les treballadores esclaves deixaven el camp diàriament per al seu treball, i quan tornaven al camp. També varen realitzar concerts per a les SS. L'octubre de 1944, l'Exèrcit Roig estava avançant i el camp d'Auschwitz va ser evacuat. Anita va ser presa en un tren amb altres 3.000 dones, cap a Bergen-Belsen i va sobreviure sis mesos amb gairebé res per menjar. Després de l'alliberament per l'Exèrcit britànic, va ser transferida primer a un camp proper per a persones desplaçades. La seva germana Renate, que sabia parlar anglès, va esdevenir intèrpret amb l'Exèrcit britànic. Durant el Judici de Belsen que va tenir lloc de setembre a novembre de 1945, Anita va testificar en contra, entre d'altres, del comandant del camp Josef Kramer, el doctor del campament, Fritz Klein, i l'ajudant del comandant del campament, Franz Hössler que van ser sentenciats a mort i penjats aquell mateix any. (ca)
  • Anita Lasker-Wallfisch (nascuda com a Anita Lasker, 17 de juliol de 1925, Breslau, actual Polònia) és una violoncelista, i membre supervivent de l'Orquestra de les Dones d'Auschwitz. Lasker va néixer en una família jueva, essent tres germanes (Marianne i Renate). El seu pare era advocat i la seva mare violinista. Des de 1933 van patir discriminació, però com que el seu pare havia lluitat a la Primera Guerra Mundial, essent condecorat amb la Creu de ferro, la família disposava d'un cert grau d'immunitat durant la persecució nazi. Marianne, la germana gran, va fugir a Anglaterra el 1941, essent l'únic membre de la família que s'escapà de l'Holocaust en territori europeu. L'abril de 1942, els seus pares foren deportats i es creu que varen morir a Lublin, a Polònia. Anita i Renate no varen ser deportades mentre treballaven en una fàbrica de paper. Allà, van conèixer presoners francesos de guerra i van començar a preparar papers per habilitar treballadors francesos forçats, per tornar a França."No podia acceptar mai que m'havien de matar pel que vaig passar per néixer, i vaig decidir donar als alemanys una raó millor per matar-me."El setembre de 1942 van intentar fugir a França, però van ser arrestades per falsificació a l'estació de Breslau per la Gestapo. Només la seva maleta, que ja havien pujat al tren, va poder escapar-se'n. I la Gestapo, preocupada per la seva pèrdua, va anotar amb cura la seva mida i color."Havia estat a la presó per un any. Llavors un dia em van cridar. Havia arribat una maleta: la podia identificar? Era la meva maleta. Ho van robar tot, van matar tothom, però el que realment els importava era aquella maleta. Havien trobat la maleta i tot estava bé, encara que mai els vaig tornar a veure perquè llavors va anar a les voltes de la presó i més tard vaig veure una guàrdia que portava un dels meus vestits."Anita i la seva germana van ser enviades a Auschwitz el desembre de 1943 en trens comboi separats, un mitjà menys sòrdid que amb camions de bestiar. I també menys perillós, perquè no tinguéren cap selecció a l'arribada. La seva participació en l'orquestra de 40 músics la va salvar, ja que les violoncelistes eren difícils de reemplaçar. L'orquestra tocava marxes mentres les treballadores esclaves deixaven el camp diàriament per al seu treball, i quan tornaven al camp. També varen realitzar concerts per a les SS. L'octubre de 1944, l'Exèrcit Roig estava avançant i el camp d'Auschwitz va ser evacuat. Anita va ser presa en un tren amb altres 3.000 dones, cap a Bergen-Belsen i va sobreviure sis mesos amb gairebé res per menjar. Després de l'alliberament per l'Exèrcit britànic, va ser transferida primer a un camp proper per a persones desplaçades. La seva germana Renate, que sabia parlar anglès, va esdevenir intèrpret amb l'Exèrcit britànic. Durant el Judici de Belsen que va tenir lloc de setembre a novembre de 1945, Anita va testificar en contra, entre d'altres, del comandant del camp Josef Kramer, el doctor del campament, Fritz Klein, i l'ajudant del comandant del campament, Franz Hössler que van ser sentenciats a mort i penjats aquell mateix any. (ca)
dbo:wikiPageID
  • 1372873 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 17593121 (xsd:integer)
dct:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • Anita Lasker-Wallfisch (nascuda com a Anita Lasker, 17 de juliol de 1925, Breslau, actual Polònia) és una violoncelista, i membre supervivent de l'Orquestra de les Dones d'Auschwitz. Lasker va néixer en una família jueva, essent tres germanes (Marianne i Renate). El seu pare era advocat i la seva mare violinista. Des de 1933 van patir discriminació, però com que el seu pare havia lluitat a la Primera Guerra Mundial, essent condecorat amb la Creu de ferro, la família disposava d'un cert grau d'immunitat durant la persecució nazi. (ca)
  • Anita Lasker-Wallfisch (nascuda com a Anita Lasker, 17 de juliol de 1925, Breslau, actual Polònia) és una violoncelista, i membre supervivent de l'Orquestra de les Dones d'Auschwitz. Lasker va néixer en una família jueva, essent tres germanes (Marianne i Renate). El seu pare era advocat i la seva mare violinista. Des de 1933 van patir discriminació, però com que el seu pare havia lluitat a la Primera Guerra Mundial, essent condecorat amb la Creu de ferro, la família disposava d'un cert grau d'immunitat durant la persecució nazi. (ca)
rdfs:label
  • Anita Lasker-Wallfisch (ca)
  • Anita Lasker-Wallfisch (ca)
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is foaf:primaryTopic of