Antoni Maria Gallissà i Soqué (Barcelona 1861 - 1903) fou un arquitecte modernista català. Fou professor a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona i col·laborà amb importants arquitectes com Elies Rogent, Lluís Domènech i Montaner i Josep Maria Jujol. Obtingué el títol d'arquitecte el 19 de febrer de 1885, als 24 anys, es llicencià amb una qualificació d'excel·lent. Fou també responsable directe dels obradors artesanals instal·lats al Castell dels Tres Dragons, segons la idea de Domènech i Montaner. Des de jove va tenir problemes cardíacs conseqüència dels quals va morir el 1903.

Property Value
prop-ca:any
  • 2002 (xsd:integer)
prop-ca:article
  • El cementiri de Vilassar de Mar, aproximació històrica i valors artístics
prop-ca:autor
  • DDAA
prop-ca:cognom
  • Serrano Méndez
prop-ca:data
  • 14 (xsd:integer)
prop-ca:dataDefuncio
  • 1903 (xsd:integer)
prop-ca:dataNaixement
  • 1861 (xsd:integer)
prop-ca:editorial
  • Edicions L'isard
prop-ca:imatge
  • Antoni Maria Gallissà.jpg
prop-ca:isbn
  • 84 (xsd:integer)
prop-ca:lloc
  • Vilassar de Mar
prop-ca:llocDefuncio
prop-ca:llocNaixement
prop-ca:nom
  • Alexis
  • Antoni Maria Gallissà i Soqué
prop-ca:principalsEdificis
  • Casa Llopis Bofill
  • l'església de Sant Esteve de Cervelló
prop-ca:publicació
  • III Trobada d'entitats de recerca local i comarcal del Maresme : El patrimoni funerari al Maresme
prop-ca:pàgines
  • p. 193
prop-ca:tipusInfotaula
  • arquitecte
prop-ca:títol
  • El modernisme a l'entorn de l'arquitectura
dbo:abstract
  • Antoni Maria Gallissà i Soqué (Barcelona 1861 - 1903) fou un arquitecte modernista català. Fou professor a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona i col·laborà amb importants arquitectes com Elies Rogent, Lluís Domènech i Montaner i Josep Maria Jujol. Obtingué el títol d'arquitecte el 19 de febrer de 1885, als 24 anys, es llicencià amb una qualificació d'excel·lent. La seva arquitectura és coherent i uneix una tècnica depurada a un exhaustiu sentit decoratiu, que utilitzà com a llenguatge per a refermar el sentit nacional de Catalunya. Així, va dissenyar la senyera per a l'Orfeó Català que llueix solemne al Palau de la Música Catalana presidint l'escenari en un mosaic de Lluís Brú. Entre les seves obres més notables hom pot destacar la reforma de casa seva a Barcelona, al carrer d'en Gignàs, una sèrie de panteons, com els de la família de la Riva a Barcelona, Arús a Vilassar de Mar i Casanovas-Terrats a Lloret de Mar. Dins dels habitatges familiars va realitzar la casa Pujol a Esplugues de Llobregat), la casa Gomis al Papiol i a Barcelona la casa Llopis Bofill. Les obres que Gallissà realitzà al Baix Llobregat tingueren com a principal font d'inspiració l'estil gòtic i l'arquitectura de la casa pairal catalana. En els seus edificis féu ús d'un material constructiu molt arrelat i emprat a Catalunya com era el maó, el gran coneixement tècnic del qual demostrà a bastament. La referència a models procedents de la masia catalana és ben palesa a la Granja Garcia i a la Casa Parroquial de Cervelló, ambdues projectades per Gallissà, mentre que l'església de Sant Esteve, en què també intervingué Josep Font i Gumà, és més fidel a l'estil gòtic. Com els altres arquitectes de la seva generació, dissenyà mobles, mosaics, esgrafiats, ceràmiques llises i volumètriques per a revestiments, lletres, banderes i senyeres, com la de l'Orfeó Català. La seva producció apareix a moltes de les obres dels arquitectes més coneguts pels que va treballar, especialment les seves ceràmiques a l'obra de Domènech. Gallissà, junt amb Domènech i Montaner o Joaquim Raspall, va ser dissenyador habitual de les ceràmiques de catàleg de la fàbrica Pujol i Bausis, especialment arrambadors de disseny. El 1900, el propietari de la fàbrica, en Josep Pujol Colom, li va encarregar una reforma de les instal·lacions que Gallissa tenia pràcticament enllestides quan va morir el 1903. Els seus disseny també formaven part dels catàlegs de paviment hidràulic que fabricava la casa Escofet.Fou autor de l'ornament i enllumenat del carrer de Ferran a Barcelona, el 1902, inspirat en dibuixos de rajoles medievals, de les quals fou col·leccionista. També va dissenyar l'altar de la Concepció de l'església de Santa Maria del Mar. Fou també responsable directe dels obradors artesanals instal·lats al Castell dels Tres Dragons, segons la idea de Domènech i Montaner. Fortament implicat en el moviment catalanista, també va intervenir en la redacció de les Bases de Manresa i fou president de la junta permanent d'Unió Catalanista el 1897. Des de jove va tenir problemes cardíacs conseqüència dels quals va morir el 1903. (ca)
  • Antoni Maria Gallissà i Soqué (Barcelona 1861 - 1903) fou un arquitecte modernista català. Fou professor a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona i col·laborà amb importants arquitectes com Elies Rogent, Lluís Domènech i Montaner i Josep Maria Jujol. Obtingué el títol d'arquitecte el 19 de febrer de 1885, als 24 anys, es llicencià amb una qualificació d'excel·lent. La seva arquitectura és coherent i uneix una tècnica depurada a un exhaustiu sentit decoratiu, que utilitzà com a llenguatge per a refermar el sentit nacional de Catalunya. Així, va dissenyar la senyera per a l'Orfeó Català que llueix solemne al Palau de la Música Catalana presidint l'escenari en un mosaic de Lluís Brú. Entre les seves obres més notables hom pot destacar la reforma de casa seva a Barcelona, al carrer d'en Gignàs, una sèrie de panteons, com els de la família de la Riva a Barcelona, Arús a Vilassar de Mar i Casanovas-Terrats a Lloret de Mar. Dins dels habitatges familiars va realitzar la casa Pujol a Esplugues de Llobregat), la casa Gomis al Papiol i a Barcelona la casa Llopis Bofill. Les obres que Gallissà realitzà al Baix Llobregat tingueren com a principal font d'inspiració l'estil gòtic i l'arquitectura de la casa pairal catalana. En els seus edificis féu ús d'un material constructiu molt arrelat i emprat a Catalunya com era el maó, el gran coneixement tècnic del qual demostrà a bastament. La referència a models procedents de la masia catalana és ben palesa a la Granja Garcia i a la Casa Parroquial de Cervelló, ambdues projectades per Gallissà, mentre que l'església de Sant Esteve, en què també intervingué Josep Font i Gumà, és més fidel a l'estil gòtic. Com els altres arquitectes de la seva generació, dissenyà mobles, mosaics, esgrafiats, ceràmiques llises i volumètriques per a revestiments, lletres, banderes i senyeres, com la de l'Orfeó Català. La seva producció apareix a moltes de les obres dels arquitectes més coneguts pels que va treballar, especialment les seves ceràmiques a l'obra de Domènech. Gallissà, junt amb Domènech i Montaner o Joaquim Raspall, va ser dissenyador habitual de les ceràmiques de catàleg de la fàbrica Pujol i Bausis, especialment arrambadors de disseny. El 1900, el propietari de la fàbrica, en Josep Pujol Colom, li va encarregar una reforma de les instal·lacions que Gallissa tenia pràcticament enllestides quan va morir el 1903. Els seus disseny també formaven part dels catàlegs de paviment hidràulic que fabricava la casa Escofet.Fou autor de l'ornament i enllumenat del carrer de Ferran a Barcelona, el 1902, inspirat en dibuixos de rajoles medievals, de les quals fou col·leccionista. També va dissenyar l'altar de la Concepció de l'església de Santa Maria del Mar. Fou també responsable directe dels obradors artesanals instal·lats al Castell dels Tres Dragons, segons la idea de Domènech i Montaner. Fortament implicat en el moviment catalanista, també va intervenir en la redacció de les Bases de Manresa i fou president de la junta permanent d'Unió Catalanista el 1897. Des de jove va tenir problemes cardíacs conseqüència dels quals va morir el 1903. (ca)
dbo:wikiPageID
  • 170910 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 17502550 (xsd:integer)
dct:subject
rdfs:comment
  • Antoni Maria Gallissà i Soqué (Barcelona 1861 - 1903) fou un arquitecte modernista català. Fou professor a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona i col·laborà amb importants arquitectes com Elies Rogent, Lluís Domènech i Montaner i Josep Maria Jujol. Obtingué el títol d'arquitecte el 19 de febrer de 1885, als 24 anys, es llicencià amb una qualificació d'excel·lent. Fou també responsable directe dels obradors artesanals instal·lats al Castell dels Tres Dragons, segons la idea de Domènech i Montaner. Des de jove va tenir problemes cardíacs conseqüència dels quals va morir el 1903. (ca)
  • Antoni Maria Gallissà i Soqué (Barcelona 1861 - 1903) fou un arquitecte modernista català. Fou professor a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona i col·laborà amb importants arquitectes com Elies Rogent, Lluís Domènech i Montaner i Josep Maria Jujol. Obtingué el títol d'arquitecte el 19 de febrer de 1885, als 24 anys, es llicencià amb una qualificació d'excel·lent. Fou també responsable directe dels obradors artesanals instal·lats al Castell dels Tres Dragons, segons la idea de Domènech i Montaner. Des de jove va tenir problemes cardíacs conseqüència dels quals va morir el 1903. (ca)
rdfs:label
  • Antoni Maria Gallissà i Soqué (ca)
  • Antoni Maria Gallissà i Soqué (ca)
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is prop-ca:arquitecte of
is prop-ca:influenciesDe of
is dbo:wikiPageRedirects of
is foaf:primaryTopic of