Antoni de Planella i de Cruïlles, abat de Sant Pere de Besalú (1688-1713), va ser dues vegades president de la Generalitat de Catalunya, la primera vegada va ser nomenat el 22 de juliol de 1692 per al trienni 1692 a 1695, essent la cent tretzena persona en exercir aquest càrrec, i la segona entre el cent setzè i cent dissetè president entre els anys 1701 i 1704 als inicis de la Guerra de Successió. Era fill de Joan Francesc de Planella i Despujol, senyor de Castellcir i baró de Granera. Tot i aquests incidents institucionals, va assistir a les Corts de Barcelona (1705).

Property Value
prop-ca:abans
prop-ca:anys
  • 1688 (xsd:integer)
  • 1692 (xsd:integer)
  • 1701 (xsd:integer)
prop-ca:carrec
prop-ca:dataDefuncio
  • 1713 (xsd:integer)
prop-ca:dataNaixement
prop-ca:després
prop-ca:dinastia
  • Abat de Sant Pere de Besalú
prop-ca:escutCarrec
  • St George's Cross Crowned Badge.svg
prop-ca:etiquetaDinastia
  • Càrrec eclesiàstic
prop-ca:final
  • 1695 (xsd:integer)
  • 1704 (xsd:integer)
prop-ca:inici
  • 1692 (xsd:integer)
  • 1701 (xsd:integer)
prop-ca:llocDefuncio
prop-ca:ordre
  • 113 (xsd:integer)
prop-ca:tipusInfotaula
  • president generalitat
prop-ca:títol
dbo:abstract
  • Antoni de Planella i de Cruïlles, abat de Sant Pere de Besalú (1688-1713), va ser dues vegades president de la Generalitat de Catalunya, la primera vegada va ser nomenat el 22 de juliol de 1692 per al trienni 1692 a 1695, essent la cent tretzena persona en exercir aquest càrrec, i la segona entre el cent setzè i cent dissetè president entre els anys 1701 i 1704 als inicis de la Guerra de Successió. Era fill de Joan Francesc de Planella i Despujol, senyor de Castellcir i baró de Granera. Al seu primer trienni com a president de la Generalitat de Catalunya (1692-1695) s'inicia l'ocupació francesa d'una bona part del Principat que es va perllongar fins al 1697. El 1693 es produeix el setge de Roses i el 1694 Verges, Palamós, Hostalric i Girona. La castellanofòbia era superada per la francofòbia i per a aconseguir adhesions, els francesos publiquen el 1694 un futlletó títolat Alerta Catalans. Els primers dies de setembre de 1694, els diputats han de contrarestar-ho amb una proclama de fidelitat de Catalunya al rei Carles II d'Espanya. Al seu segon mandat (1701-1705) va rebre a Felip d'Anjou quan va entrar a Barcelona el 2 d'octubre de 1701. El nou rei suposava una transició dels Àustries als Borbons i l'oportunitat de poder resoldre greuges i afers en unes noves corts, un segle després de les Corts de Barcelona de 1599, si descomptem les fallides de 1626 i 1632.El 1703 va ser destituït per una acusació d'implicació en un tema de contraban. Després d'una denúncia dels arrendataris de la bolla, els diputats varen fer una inspecció a casa seva el 15 de juliol de 1703, trobant-li unes robes no declarades. Li varen obrir un procés pel que va ser suspès de les funcions i els ingressos. Aquest fet va provocar, indirectament, un enfrontament entre els diputats i la corona per defensar les competències exclusives de la diputació per obrir processos. Tot i aquests incidents institucionals, va assistir a les Corts de Barcelona (1705). (ca)
  • Antoni de Planella i de Cruïlles, abat de Sant Pere de Besalú (1688-1713), va ser dues vegades president de la Generalitat de Catalunya, la primera vegada va ser nomenat el 22 de juliol de 1692 per al trienni 1692 a 1695, essent la cent tretzena persona en exercir aquest càrrec, i la segona entre el cent setzè i cent dissetè president entre els anys 1701 i 1704 als inicis de la Guerra de Successió. Era fill de Joan Francesc de Planella i Despujol, senyor de Castellcir i baró de Granera. Al seu primer trienni com a president de la Generalitat de Catalunya (1692-1695) s'inicia l'ocupació francesa d'una bona part del Principat que es va perllongar fins al 1697. El 1693 es produeix el setge de Roses i el 1694 Verges, Palamós, Hostalric i Girona. La castellanofòbia era superada per la francofòbia i per a aconseguir adhesions, els francesos publiquen el 1694 un futlletó títolat Alerta Catalans. Els primers dies de setembre de 1694, els diputats han de contrarestar-ho amb una proclama de fidelitat de Catalunya al rei Carles II d'Espanya. Al seu segon mandat (1701-1705) va rebre a Felip d'Anjou quan va entrar a Barcelona el 2 d'octubre de 1701. El nou rei suposava una transició dels Àustries als Borbons i l'oportunitat de poder resoldre greuges i afers en unes noves corts, un segle després de les Corts de Barcelona de 1599, si descomptem les fallides de 1626 i 1632.El 1703 va ser destituït per una acusació d'implicació en un tema de contraban. Després d'una denúncia dels arrendataris de la bolla, els diputats varen fer una inspecció a casa seva el 15 de juliol de 1703, trobant-li unes robes no declarades. Li varen obrir un procés pel que va ser suspès de les funcions i els ingressos. Aquest fet va provocar, indirectament, un enfrontament entre els diputats i la corona per defensar les competències exclusives de la diputació per obrir processos. Tot i aquests incidents institucionals, va assistir a les Corts de Barcelona (1705). (ca)
dbo:predecessor
dbo:successor
dbo:wikiPageID
  • 113979 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 17601384 (xsd:integer)
dct:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • Antoni de Planella i de Cruïlles, abat de Sant Pere de Besalú (1688-1713), va ser dues vegades president de la Generalitat de Catalunya, la primera vegada va ser nomenat el 22 de juliol de 1692 per al trienni 1692 a 1695, essent la cent tretzena persona en exercir aquest càrrec, i la segona entre el cent setzè i cent dissetè president entre els anys 1701 i 1704 als inicis de la Guerra de Successió. Era fill de Joan Francesc de Planella i Despujol, senyor de Castellcir i baró de Granera. Tot i aquests incidents institucionals, va assistir a les Corts de Barcelona (1705). (ca)
  • Antoni de Planella i de Cruïlles, abat de Sant Pere de Besalú (1688-1713), va ser dues vegades president de la Generalitat de Catalunya, la primera vegada va ser nomenat el 22 de juliol de 1692 per al trienni 1692 a 1695, essent la cent tretzena persona en exercir aquest càrrec, i la segona entre el cent setzè i cent dissetè president entre els anys 1701 i 1704 als inicis de la Guerra de Successió. Era fill de Joan Francesc de Planella i Despujol, senyor de Castellcir i baró de Granera. Tot i aquests incidents institucionals, va assistir a les Corts de Barcelona (1705). (ca)
rdfs:label
  • Antoni de Planella i de Cruïlles (ca)
  • Antoni de Planella i de Cruïlles (ca)
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
foaf:name
  • Antoni de Planella i de Cruïlles (ca)
  • Antoni de Planella i de Cruïlles (ca)
is prop-ca:abans of
is prop-ca:després of
is dbo:predecessor of
is dbo:successor of
is foaf:primaryTopic of