Antonio Dorregaray y Dominguera (Ceuta, Àfrica del Nord, 11 de juliol de 1823 - Saragossa, província de Saragossa, 21 de març de 1882) fou un general carlí. Fou un militar distingit, que posseí grans dots d'organització i de comandament; la seva capacitat i valor tampoc poden posar-se en dubte, i li mereixeren excel·lent concepte entre llurs coetanis; però la poca fortuna que l'acompanyà en l'última etapa del seu comandament, alguns dels seus actes que apareixen poc explicables en un general del seu mèrit, els relleus que ordenà d'alguns caps prestigiosos i sobretot els afusellaments de Monet i Codina, que tanta influència exercien entre els seus cor-religionaris d'Aragó i València, el feren sospitós als ulls dels seus, que no dubtaren en acusar-lo d'haver-se venut als seus contraris; malg

Property Value
prop-ca:comandaments
  • Capita General de Navarra
prop-ca:condecoracions
  • Marquès d'Eraúl - Tres Creus de Sant Ferran
prop-ca:imatge
  • 250 (xsd:integer)
prop-ca:llocDefuncio
prop-ca:llocNaixement
prop-ca:nom
  • Antonio Dorregaray y Dominguera
prop-ca:tipusInfotaula
  • militar
dbo:abstract
  • Antonio Dorregaray y Dominguera (Ceuta, Àfrica del Nord, 11 de juliol de 1823 - Saragossa, província de Saragossa, 21 de març de 1882) fou un general carlí. Fou un militar distingit, que posseí grans dots d'organització i de comandament; la seva capacitat i valor tampoc poden posar-se en dubte, i li mereixeren excel·lent concepte entre llurs coetanis; però la poca fortuna que l'acompanyà en l'última etapa del seu comandament, alguns dels seus actes que apareixen poc explicables en un general del seu mèrit, els relleus que ordenà d'alguns caps prestigiosos i sobretot els afusellaments de Monet i Codina, que tanta influència exercien entre els seus cor-religionaris d'Aragó i València, el feren sospitós als ulls dels seus, que no dubtaren en acusar-lo d'haver-se venut als seus contraris; malgrat tot, s'ha d'advertir que el mateix Dorregaray demanà a Carles, a principis del desembre de 1875, que se li formés sumaria per establir llur conducta, hi així es va fer, sense que es provés res en la seva contra. Carles VII li concedí també, el títol de marquès d'Eraúl. Les seves despulles descansen en el cementiri de Saragossa al costat del general revolucionari Blas Pierrad. No va ser fins al 2 d'abril de 2006, quan La Vanguardia, va publicar que els descendents de l'advocat barceloní Josep Vilaseca i Moragues, que va actuar de mitjancer, havien entregat a l'Arxiu Nacional de Catalunya la documentació que provava, que a mitjans de l'any 1875, Dorregaray va pactar amb el govern de Cànovas del Castillo, la retirada sense combatre, de l'Exèrcit del Centre. La contraprestació van ser 25.000 francs i el reconeixement de graus militars, honors i condecoracions, passant tots els militars a la situació activa “con mando y empleo dentro de la península”. Aquest acord fou denominat “la traïció del Centre”, però no es va poder demostrar en el seu temps, la seva denúncia li valgué al valencià general Cucala un consell de guerra del que va ser absolt. (ca)
  • Antonio Dorregaray y Dominguera (Ceuta, Àfrica del Nord, 11 de juliol de 1823 - Saragossa, província de Saragossa, 21 de març de 1882) fou un general carlí. Fou un militar distingit, que posseí grans dots d'organització i de comandament; la seva capacitat i valor tampoc poden posar-se en dubte, i li mereixeren excel·lent concepte entre llurs coetanis; però la poca fortuna que l'acompanyà en l'última etapa del seu comandament, alguns dels seus actes que apareixen poc explicables en un general del seu mèrit, els relleus que ordenà d'alguns caps prestigiosos i sobretot els afusellaments de Monet i Codina, que tanta influència exercien entre els seus cor-religionaris d'Aragó i València, el feren sospitós als ulls dels seus, que no dubtaren en acusar-lo d'haver-se venut als seus contraris; malgrat tot, s'ha d'advertir que el mateix Dorregaray demanà a Carles, a principis del desembre de 1875, que se li formés sumaria per establir llur conducta, hi així es va fer, sense que es provés res en la seva contra. Carles VII li concedí també, el títol de marquès d'Eraúl. Les seves despulles descansen en el cementiri de Saragossa al costat del general revolucionari Blas Pierrad. No va ser fins al 2 d'abril de 2006, quan La Vanguardia, va publicar que els descendents de l'advocat barceloní Josep Vilaseca i Moragues, que va actuar de mitjancer, havien entregat a l'Arxiu Nacional de Catalunya la documentació que provava, que a mitjans de l'any 1875, Dorregaray va pactar amb el govern de Cànovas del Castillo, la retirada sense combatre, de l'Exèrcit del Centre. La contraprestació van ser 25.000 francs i el reconeixement de graus militars, honors i condecoracions, passant tots els militars a la situació activa “con mando y empleo dentro de la península”. Aquest acord fou denominat “la traïció del Centre”, però no es va poder demostrar en el seu temps, la seva denúncia li valgué al valencià general Cucala un consell de guerra del que va ser absolt. (ca)
dbo:wikiPageID
  • 711282 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 17575921 (xsd:integer)
dct:subject
rdfs:comment
  • Antonio Dorregaray y Dominguera (Ceuta, Àfrica del Nord, 11 de juliol de 1823 - Saragossa, província de Saragossa, 21 de març de 1882) fou un general carlí. Fou un militar distingit, que posseí grans dots d'organització i de comandament; la seva capacitat i valor tampoc poden posar-se en dubte, i li mereixeren excel·lent concepte entre llurs coetanis; però la poca fortuna que l'acompanyà en l'última etapa del seu comandament, alguns dels seus actes que apareixen poc explicables en un general del seu mèrit, els relleus que ordenà d'alguns caps prestigiosos i sobretot els afusellaments de Monet i Codina, que tanta influència exercien entre els seus cor-religionaris d'Aragó i València, el feren sospitós als ulls dels seus, que no dubtaren en acusar-lo d'haver-se venut als seus contraris; malg (ca)
  • Antonio Dorregaray y Dominguera (Ceuta, Àfrica del Nord, 11 de juliol de 1823 - Saragossa, província de Saragossa, 21 de març de 1882) fou un general carlí. Fou un militar distingit, que posseí grans dots d'organització i de comandament; la seva capacitat i valor tampoc poden posar-se en dubte, i li mereixeren excel·lent concepte entre llurs coetanis; però la poca fortuna que l'acompanyà en l'última etapa del seu comandament, alguns dels seus actes que apareixen poc explicables en un general del seu mèrit, els relleus que ordenà d'alguns caps prestigiosos i sobretot els afusellaments de Monet i Codina, que tanta influència exercien entre els seus cor-religionaris d'Aragó i València, el feren sospitós als ulls dels seus, que no dubtaren en acusar-lo d'haver-se venut als seus contraris; malg (ca)
rdfs:label
  • Antonio Dorregaray y Dominguera (ca)
  • Antonio Dorregaray y Dominguera (ca)
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is foaf:primaryTopic of