L’arquebisbat de Bremen i l’arxidiòcesi de Bremen —Erzbistum Bremen (alemany)— fou una jurisdicció feudal imperial en part sobirana que no ha de ser confosa amb la moderna arxidiòcesi d'Hamburg fundada el 1994. Va existir com a diòcesi i arxidiòcesi a l'edat mitjana (787-1566/1648) i una part de l'arxidiòcesi va formar des de 1180 a 1648 un estat eclesiàstic (continuat sota altres noms fins a 1823), el sobirà del qual fou el Príncep-Arquebisbe de Bremen (Erzstift Bremen) dins del Sacre Imperi Romanogermànic. El principat -arquebisbat consistia més o menys d'un terç del territori diocesà. La ciutat de Bremen era de facto (des de 1186) i de iure (des de 1646) cap del principat-arquebisbat però no pertanyia a aquest i si a l'arxidiòcesi. La majoria del principat-Arquebisbat eren les terres a

Property Value
prop-ca:any
  • 1877 (xsd:integer)
  • 1972 (xsd:integer)
prop-ca:anyFi
  • 1648 (xsd:integer)
prop-ca:anyInici
  • 1180 (xsd:integer)
prop-ca:anyLíder
  • 1180 (xsd:integer)
  • 1185 (xsd:integer)
  • 1596 (xsd:integer)
  • 1635 (xsd:integer)
prop-ca:banderaP
  • Coat of arms of Lower Saxony.svg
prop-ca:banderaS
  • Bremen Wappen.svg
  • Wappen Kreis Dithmarschen.svg
  • Bremen-Verden.PNG
prop-ca:capital
  • Bremen
  • Basdahl
  • Vörde
prop-ca:cognom
  • Grote
  • Schleif
prop-ca:continent
prop-ca:dataEsdeveniment
  • 10 (xsd:integer)
  • 13 (xsd:integer)
  • 1360.0
  • Estiu de 1627
prop-ca:dataFi
  • 15 (xsd:integer)
prop-ca:edició
  • 1968 (xsd:integer)
prop-ca:editorial
  • Hahn
  • Landschaftsverband der ehem. Herzogtümer Bremen und Verden
prop-ca:empire
prop-ca:era
prop-ca:esdeveniment
  • independent
  • Conquerit per
  • Bremen esdevé de facto
  • Conquerit per Suècia
  • Conquerit per la
  • Lliga Catòlica
  • Suècia, Bremen
  • i Lübeck
prop-ca:esdevenimentFi
  • Ducat de Bremen
  • Secularitzat com el
prop-ca:esdevenimentInici
  • Trencament del ducat de Saxònia
prop-ca:formaDeGovern
prop-ca:idioma
prop-ca:imatgeEscut
  • Wappen Erzbistum Bremen.png
prop-ca:isbn
  • 978 (xsd:integer)
prop-ca:lloc
  • Leipzig
  • Stade
prop-ca:líder
  • Siegfried
  • Frederic II
  • Hartwig II
  • John Frederick
prop-ca:mapa
  • HRR 1648 Erz Bremen.png
prop-ca:mapaDescripció
  • Arquebisbat de Bremen al Sacre Imperi Romà , la seu episcopal apareix en vermell.
prop-ca:moneda
  • Reichstàler, marc de Bremen
prop-ca:nom
  • Hans
  • Hermann
prop-ca:nomComú
  • Bremen
prop-ca:nomOficial
  • Arquebisbat de Bremen
  • Erzstift Bremen
prop-ca:p
  • Ducat de Saxònia
prop-ca:regió
  • Europa central
prop-ca:religió
  • 1540.0
prop-ca:s
  • Bremen-Verden
  • Dithmarschen
  • Estat de Bremen
prop-ca:status
  • Vassall
prop-ca:símbol
  • Escut
prop-ca:títol
  • Stammtafeln: mit Anhang Calendarium medii aevi
  • Regierung und Verwaltung des Erzstifts Bremen am Beginn der Neuzeit : Eine Studie zum Wesen der modernen Staatlichkeit
prop-ca:títolLíder
dbo:abstract
  • L’arquebisbat de Bremen i l’arxidiòcesi de Bremen —Erzbistum Bremen (alemany)— fou una jurisdicció feudal imperial en part sobirana que no ha de ser confosa amb la moderna arxidiòcesi d'Hamburg fundada el 1994. Va existir com a diòcesi i arxidiòcesi a l'edat mitjana (787-1566/1648) i una part de l'arxidiòcesi va formar des de 1180 a 1648 un estat eclesiàstic (continuat sota altres noms fins a 1823), el sobirà del qual fou el Príncep-Arquebisbe de Bremen (Erzstift Bremen) dins del Sacre Imperi Romanogermànic. El principat -arquebisbat consistia més o menys d'un terç del territori diocesà. La ciutat de Bremen era de facto (des de 1186) i de iure (des de 1646) cap del principat-arquebisbat però no pertanyia a aquest i si a l'arxidiòcesi. La majoria del principat-Arquebisbat eren les terres a l'àrea al nord de la ciutat de Bremen, entre els rius Weser i Elba. Fins i tot més confós era que parts del principat -arquebisbat no pertanyien a l'arxidiòcesi de Bremen sinó a la veïna diòcesi de Verden, més o menys un 10% del seu territori diocesà. Cada bisbat principat tenia l'estatus d'una propietat Imperial (Reichsstand, en plural: Reichsstände), cada un del qual era representat en la Dieta (Reichstag) del Sacre Imperi Romanogermànic. El 1500 el Principat-Arquebisbat de Bremen era pat del Cercle de Saxònia alemany Sächsischer (més tard el Cercle de Baixa Saxònia, alemany Niedersächsischer Kreis), una estructura administrativa de l'Imperi. El Principat-Bisbat de Verden, d'altra banda, pertanyia al Cercle de Renània-Westfàlia (Niederrheinisch-Westfälischer Kreis, col·loquialment cercle westfalià) i enviava el seu propi representant a la Dieta. Fins i tot quan es governaven els dos bisbats principats en unió personal, per mantenir els dos seients a la Dieta, no eren mai formalment units com unió real. El mateix va passar amb els ducats de Bremen i Verden col·lectivament governats (Herzogtümer Bremen und Verden col·loquialment Herzogtum Bremen und Fürstentum Verden que emergia el 1648 de la secularització dels dos principats-bisbats. (ca)
  • L’arquebisbat de Bremen i l’arxidiòcesi de Bremen —Erzbistum Bremen (alemany)— fou una jurisdicció feudal imperial en part sobirana que no ha de ser confosa amb la moderna arxidiòcesi d'Hamburg fundada el 1994. Va existir com a diòcesi i arxidiòcesi a l'edat mitjana (787-1566/1648) i una part de l'arxidiòcesi va formar des de 1180 a 1648 un estat eclesiàstic (continuat sota altres noms fins a 1823), el sobirà del qual fou el Príncep-Arquebisbe de Bremen (Erzstift Bremen) dins del Sacre Imperi Romanogermànic. El principat -arquebisbat consistia més o menys d'un terç del territori diocesà. La ciutat de Bremen era de facto (des de 1186) i de iure (des de 1646) cap del principat-arquebisbat però no pertanyia a aquest i si a l'arxidiòcesi. La majoria del principat-Arquebisbat eren les terres a l'àrea al nord de la ciutat de Bremen, entre els rius Weser i Elba. Fins i tot més confós era que parts del principat -arquebisbat no pertanyien a l'arxidiòcesi de Bremen sinó a la veïna diòcesi de Verden, més o menys un 10% del seu territori diocesà. Cada bisbat principat tenia l'estatus d'una propietat Imperial (Reichsstand, en plural: Reichsstände), cada un del qual era representat en la Dieta (Reichstag) del Sacre Imperi Romanogermànic. El 1500 el Principat-Arquebisbat de Bremen era pat del Cercle de Saxònia alemany Sächsischer (més tard el Cercle de Baixa Saxònia, alemany Niedersächsischer Kreis), una estructura administrativa de l'Imperi. El Principat-Bisbat de Verden, d'altra banda, pertanyia al Cercle de Renània-Westfàlia (Niederrheinisch-Westfälischer Kreis, col·loquialment cercle westfalià) i enviava el seu propi representant a la Dieta. Fins i tot quan es governaven els dos bisbats principats en unió personal, per mantenir els dos seients a la Dieta, no eren mai formalment units com unió real. El mateix va passar amb els ducats de Bremen i Verden col·lectivament governats (Herzogtümer Bremen und Verden col·loquialment Herzogtum Bremen und Fürstentum Verden que emergia el 1648 de la secularització dels dos principats-bisbats. (ca)
dbo:wikiPageID
  • 988956 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 17076920 (xsd:integer)
dct:subject
rdfs:comment
  • L’arquebisbat de Bremen i l’arxidiòcesi de Bremen —Erzbistum Bremen (alemany)— fou una jurisdicció feudal imperial en part sobirana que no ha de ser confosa amb la moderna arxidiòcesi d'Hamburg fundada el 1994. Va existir com a diòcesi i arxidiòcesi a l'edat mitjana (787-1566/1648) i una part de l'arxidiòcesi va formar des de 1180 a 1648 un estat eclesiàstic (continuat sota altres noms fins a 1823), el sobirà del qual fou el Príncep-Arquebisbe de Bremen (Erzstift Bremen) dins del Sacre Imperi Romanogermànic. El principat -arquebisbat consistia més o menys d'un terç del territori diocesà. La ciutat de Bremen era de facto (des de 1186) i de iure (des de 1646) cap del principat-arquebisbat però no pertanyia a aquest i si a l'arxidiòcesi. La majoria del principat-Arquebisbat eren les terres a (ca)
  • L’arquebisbat de Bremen i l’arxidiòcesi de Bremen —Erzbistum Bremen (alemany)— fou una jurisdicció feudal imperial en part sobirana que no ha de ser confosa amb la moderna arxidiòcesi d'Hamburg fundada el 1994. Va existir com a diòcesi i arxidiòcesi a l'edat mitjana (787-1566/1648) i una part de l'arxidiòcesi va formar des de 1180 a 1648 un estat eclesiàstic (continuat sota altres noms fins a 1823), el sobirà del qual fou el Príncep-Arquebisbe de Bremen (Erzstift Bremen) dins del Sacre Imperi Romanogermànic. El principat -arquebisbat consistia més o menys d'un terç del territori diocesà. La ciutat de Bremen era de facto (des de 1186) i de iure (des de 1646) cap del principat-arquebisbat però no pertanyia a aquest i si a l'arxidiòcesi. La majoria del principat-Arquebisbat eren les terres a (ca)
rdfs:label
  • Arquebisbat de Bremen (ca)
  • Arquebisbat de Bremen (ca)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageRedirects of
is foaf:primaryTopic of