Arthur Cecil Pigou (Ryde, Illa de Wight, 1877-Cambridge, 1959) fou un important economista, estudià a Harrow i es llicencià a Cambridge. Fou seguidor i deixeble d'Alfred Marshall al qual va succeir com a professor d'economia política. Ambdós desenvoluparen els plantejaments de la teoria quantitativa de l'escola clàssica d'Irving Fisher. Analitza el concepte de benestar econòmic de la comunitat i el volum i la distribució del seu dividend nacional, temàtica que considerava com el nucli central de l'economia. Fou amic de John Maynard Keynes, tot i les seves diferències intel·lectuals.

Property Value
dbo:abstract
  • Arthur Cecil Pigou (Ryde, Illa de Wight, 1877-Cambridge, 1959) fou un important economista, estudià a Harrow i es llicencià a Cambridge. Fou seguidor i deixeble d'Alfred Marshall al qual va succeir com a professor d'economia política. Ambdós desenvoluparen els plantejaments de la teoria quantitativa de l'escola clàssica d'Irving Fisher. Analitza el concepte de benestar econòmic de la comunitat i el volum i la distribució del seu dividend nacional, temàtica que considerava com el nucli central de l'economia. Fou amic de John Maynard Keynes, tot i les seves diferències intel·lectuals. L'estudi de les causes de l'atur el portà a la publicació de Wealth and Welfare (1912) i d'aquesta obra sorgí Economics of Welfare (1920), amb els quals serà considerat com a creador de l'economia del benestar, i precursor de l'economia ambiental en establir la distinció entre despeses marginals privades i socials, alhora que advocava per la intervenció de l'estat amb subsidis destinats a corregir els desequilibris del mercat i internalitzar les externalitats. Publicà moltes obres, bona part de les quals són desenvolupaments de la seva economia del benestar. També excel·lí en els camps del diner i els imposts. Com a qualificat representant del corrent neoclàssic, fou particularment objecte de l'atac keynesià a la teoria de la desocupació aleshores vigent. La controvèrsia posterior donà lloc al dit "efecte Pigou", que relaciona una reducció del nivell de preus amb l'augment de la despesa. (ca)
  • Arthur Cecil Pigou (Ryde, Illa de Wight, 1877-Cambridge, 1959) fou un important economista, estudià a Harrow i es llicencià a Cambridge. Fou seguidor i deixeble d'Alfred Marshall al qual va succeir com a professor d'economia política. Ambdós desenvoluparen els plantejaments de la teoria quantitativa de l'escola clàssica d'Irving Fisher. Analitza el concepte de benestar econòmic de la comunitat i el volum i la distribució del seu dividend nacional, temàtica que considerava com el nucli central de l'economia. Fou amic de John Maynard Keynes, tot i les seves diferències intel·lectuals. L'estudi de les causes de l'atur el portà a la publicació de Wealth and Welfare (1912) i d'aquesta obra sorgí Economics of Welfare (1920), amb els quals serà considerat com a creador de l'economia del benestar, i precursor de l'economia ambiental en establir la distinció entre despeses marginals privades i socials, alhora que advocava per la intervenció de l'estat amb subsidis destinats a corregir els desequilibris del mercat i internalitzar les externalitats. Publicà moltes obres, bona part de les quals són desenvolupaments de la seva economia del benestar. També excel·lí en els camps del diner i els imposts. Com a qualificat representant del corrent neoclàssic, fou particularment objecte de l'atac keynesià a la teoria de la desocupació aleshores vigent. La controvèrsia posterior donà lloc al dit "efecte Pigou", que relaciona una reducció del nivell de preus amb l'augment de la despesa. (ca)
dbo:wikiPageID
  • 62146 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 17258152 (xsd:integer)
dct:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • Arthur Cecil Pigou (Ryde, Illa de Wight, 1877-Cambridge, 1959) fou un important economista, estudià a Harrow i es llicencià a Cambridge. Fou seguidor i deixeble d'Alfred Marshall al qual va succeir com a professor d'economia política. Ambdós desenvoluparen els plantejaments de la teoria quantitativa de l'escola clàssica d'Irving Fisher. Analitza el concepte de benestar econòmic de la comunitat i el volum i la distribució del seu dividend nacional, temàtica que considerava com el nucli central de l'economia. Fou amic de John Maynard Keynes, tot i les seves diferències intel·lectuals. (ca)
  • Arthur Cecil Pigou (Ryde, Illa de Wight, 1877-Cambridge, 1959) fou un important economista, estudià a Harrow i es llicencià a Cambridge. Fou seguidor i deixeble d'Alfred Marshall al qual va succeir com a professor d'economia política. Ambdós desenvoluparen els plantejaments de la teoria quantitativa de l'escola clàssica d'Irving Fisher. Analitza el concepte de benestar econòmic de la comunitat i el volum i la distribució del seu dividend nacional, temàtica que considerava com el nucli central de l'economia. Fou amic de John Maynard Keynes, tot i les seves diferències intel·lectuals. (ca)
rdfs:label
  • Arthur Cecil Pigou (ca)
  • Arthur Cecil Pigou (ca)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is prop-ca:influenciesDe of
is prop-ca:opositors of
is foaf:primaryTopic of