L'ateisme és, en un sentit ampli, el rebuig de la creença en l'existència de deïtats. En un sentit més estricte, és específicament la posició segons la qual no hi ha deïtats. També és vist simplement com l'absència de la creença en l'existència de deïtats. L'ateisme és l'oposició del teisme, que en termes generals és la creença de l'existència d'una o diverses deïtats.

Property Value
prop-ca:amplada
  • 30 (xsd:integer)
prop-ca:any
  • 1748 (xsd:integer)
  • 1779 (xsd:integer)
  • 1884 (xsd:integer)
  • 1903 (xsd:integer)
  • 1930 (xsd:integer)
  • 1952 (xsd:integer)
  • 1957 (xsd:integer)
  • 1964 (xsd:integer)
  • 1971 (xsd:integer)
  • 1976 (xsd:integer)
  • 1979 (xsd:integer)
  • 1982 (xsd:integer)
  • 1985 (xsd:integer)
  • 1987 (xsd:integer)
  • 1989 (xsd:integer)
  • 1990 (xsd:integer)
  • 1996 (xsd:integer)
  • 1997 (xsd:integer)
  • 1998 (xsd:integer)
  • 1999 (xsd:integer)
  • 2001 (xsd:integer)
  • 2003 (xsd:integer)
  • 2004 (xsd:integer)
  • 2005 (xsd:integer)
  • 2006 (xsd:integer)
  • 2007 (xsd:integer)
  • 2008 (xsd:integer)
  • 2010 (xsd:integer)
  • 2012 (xsd:integer)
  • 2013 (xsd:integer)
prop-ca:anyOriginal
  • 1906 (xsd:integer)
  • 1946 (xsd:integer)
  • 1967 (xsd:integer)
prop-ca:authorLink
  • Jean-Paul Sartre
prop-ca:citació
  • An existentialist ethics
  • Atheism
  • Existentialism and Humanism
prop-ca:cognom
  • Armstrong
  • Aveling
  • Baggini
  • Barker
  • Berman
  • Besant
  • Bradlaugh
  • Buckley
  • Cattell
  • Dawkins
  • Edwards
  • Flew
  • Flint
  • Harbour
  • Harris
  • Hitchens
  • Hume
  • Jacoby
  • Krueger
  • Landsberg
  • Le Poidevin
  • Ledrew
  • Mackie
  • Maritain
  • Martin
  • McTaggart
  • Moss
  • Nielsen
  • Onfray
  • Oppy
  • Rafford
  • Robinson
  • Rowe
  • Russell
  • Sartre
  • Sharpe
  • Shermer
  • Smith
  • Standring
  • Stenger
  • Thrower
  • Zdybicka
  • Zuckerman
  • alemanyi
prop-ca:consulta
  • 2009-07-23 (xsd:date)
  • 2011-04-08 (xsd:date)
  • 2011-04-09 (xsd:date)
  • 2013-04-15 (xsd:date)
  • 2013-11-21 (xsd:date)
  • 2013-11-24 (xsd:date)
  • 2013-11-25 (xsd:date)
prop-ca:contributionUrl
prop-ca:data
  • 1 (xsd:integer)
  • 2 (xsd:integer)
  • 11 (xsd:integer)
  • octubre 2007
prop-ca:dataarxiu
  • 2011-04-25 (xsd:date)
  • 2011-04-28 (xsd:date)
  • 2011-05-11 (xsd:date)
  • 2011-05-19 (xsd:date)
  • 2011-05-24 (xsd:date)
prop-ca:deadurl
  • no
prop-ca:doi
  • 101177 (xsd:integer)
prop-ca:edició
  • 2 (xsd:integer)
  • 2013 (xsd:integer)
  • New
prop-ca:editor
  • Donald M. Borchert
  • Edward Craig
  • Edward N. Zalta
  • Gaskin, J.C.A.
  • Michael Martin & Ricki Monnier
  • Tom Flynn
prop-ca:editor2First
  • Earl W.
prop-ca:editor2Last
  • Spurgin
prop-ca:editor3First
  • James C.
prop-ca:editor3Last
  • Swindal
prop-ca:editorFirst
  • Andrzej
  • Harry J.
  • Michael
  • Phil
  • Stephen
  • Tom
prop-ca:editorLast
  • Flynn
  • Gensler
  • Martin
  • Maryniarczyk
  • Priest
  • Zuckerman
prop-ca:editorLink
  • Michael Martin
  • Tom Flynn
prop-ca:editorial
  • Arcade Publishing
  • Bantam Press
  • Barnes and Noble
  • Cambridge University Press
  • Edward Arnold & Co.
  • Freethought Publishing
  • Glen Allen Press
  • Knopf
  • London: Duckworth
  • London: Geoffrey Bles
  • London: Pemberton
  • London: Routledge
  • London: SCM Press
  • MacMillan Reference USA
  • Metaphysics Research Lab
  • Metropolitan Books
  • NYU Press
  • New Haven, CT: Yale University Press
  • New York: Prometheus
  • Oxford University Press
  • Oxford: Clarendon Press
  • Oxford: Oxford University Press
  • Polish Thomas Aquinas Association
  • Praeger
  • Prometheus
  • Prometheus Books
  • Random House
  • Routledge
  • Simon and Schuster
  • Taylor & Francis
  • Temple University Press
  • Ulysses Press
  • Vintage
  • W. W. Norton & Company
  • William Blackwood and Sons
  • William H Freeman
  • •New York: Macmillan
prop-ca:enciclopèdia
prop-ca:enllaçautor
  • Antony Flew
  • Bertrand Russell
  • Charles Bradlaugh
  • Christopher Hitchens
  • Dan Barker
  • David Hume
  • George H. Smith
  • Graham Oppy
  • J. L. Mackie
  • Julian Baggini
  • Kai Nielsen
  • Karen Armstrong
  • Michael Martin
  • Michael Shermer
  • Paul Edwards
  • Richard Dawkins
  • Robert Flint
  • Sam Harris
  • Susan Jacoby
  • Victor J. Stenger
  • William L. Rowe
prop-ca:exemplar
  • 1 (xsd:integer)
  • 3 (xsd:integer)
prop-ca:isbn
  • 0 (xsd:integer)
  • 1 (xsd:integer)
  • 978 (xsd:integer)
  • 814797237 (xsd:integer)
  • 9780771041433 (xsd:double)
prop-ca:issn
  • 272 (xsd:integer)
prop-ca:lccn
  • 79002726 (xsd:integer)
prop-ca:lloc
  • Amherst, New York
  • Buffalo, NY
  • Buffalo, New York
  • Cambridge
  • London
  • New York
  • Oxford
  • Philadelphia
  • Santa Barbara, Calif. [u.a.]
prop-ca:mes
  • April
prop-ca:nom
  • A. B.
  • Alan
  • Alice
  • Annie
  • Antony
  • Bertrand
  • C. C.
  • Charles
  • Christopher
  • D. E.
  • Dan
  • Daniel
  • David
  • E.
  • Ellis
  • G.
  • George H.
  • Graham
  • J. L.
  • Jacques
  • James
  • Jean-Paul
  • John
  • Julian
  • Kai
  • Karen
  • M. J.
  • Michael
  • Michel
  • Mitchell
  • Paul
  • Phil
  • R.
  • R. L.
  • R.A.
  • Richard
  • Robert
  • S.
  • Sam
  • Susan
  • Victor J.
  • William L.
  • Zofia J.
prop-ca:obra
prop-ca:ol
  • 22379448M
  • 24313839M
  • 25353925M
  • 4401616M
  • 7145748M
  • 7193167M
  • 8110936M
  • 8851140M
prop-ca:place
  • London
prop-ca:publicació
prop-ca:pàgina
  • 45 (xsd:integer)
  • 70 (xsd:integer)
  • 127 (xsd:integer)
  • 359 (xsd:integer)
prop-ca:pàgines
  • 32 (xsd:integer)
prop-ca:ref
  • harv
prop-ca:títol
  • dbpedia-ca:An_Intelligent_Person's_Guide_to_Atheism
  • dbpedia-ca:S:An_Enquiry_Concerning_Human_Understanding
  • dbpedia-ca:S:Dialogues_Concerning_Natural_Religion
  • Atheists, agnostics most knowledgeable about religion, survey says
  • A History of Atheism in Britain: From Hobbes to Russell
  • The New Atheism: Taking a Stand for Science and Reason
  • The Presumption of Atheism, and other Philosophical Essays on God, Freedom, and Immortality
  • The Miracle of Theism: Arguments For and Against the Existence of God
  • Society without God: What the Least Religious Nations Can Tell Us About Contentment
  • The evolution of atheism: Scientific and humanistic approaches
  • A History of God
  • A Short History of Western Atheism
  • Agnosticism: The Croall Lecture for 1887–88
  • An Atheist's Values
  • Arguing about Gods
  • At the Origins of Modern Atheism
  • Atheism
  • Atheism and secularity
  • Atheism: A Philosophical Justification
  • Atheism: A Very Short Introduction
  • Atheism: The Case Against God
  • Atheist Manifesto
  • Atheophobia—an introduction
  • God: The Failed Hypothesis—How Science Shows That God Does Not Exist
  • Ethics: Contemporary Readings
  • Freethinkers: A History of American Secularism
  • God and Philosophy
  • Hume on Religion
  • Jean-Paul Sartre: Basic Writings
  • Letter to a Christian Nation
  • Naturalism and Religion
  • Philosophy and Atheism
  • Some Dogmas of Religion
  • The Atheistic Platform
  • The Cambridge Companion to Atheism
  • The God Delusion
  • The Impossibility of God
  • The Improbability of God
  • The Moral Case Against Religious Belief
  • The Mystical Ethics of the New Atheists
  • The Myth of Secular Moral Chaos
  • The New Encyclopedia of Unbelief
  • The Problem with Atheism
  • The Range of Reason
  • The new encyclopedia of unbelief
  • Universal Encyclopedia of Philosophy
  • Varieties of Unbelief: From Epicurus to Sartre
  • What is Atheism?: A Short Introduction
  • god Is Not Great: How Religion Poisons Everything
  • How We Believe: Science, Skepticism, and the Search for God
  • Why I am not a Christian, and other essays on religion and related subjects
  • Godless: How an Evangelical Preacher Became One of America's Leading Atheists
  • Arguing for Atheism: An Introduction to the Philosophy of Religion
  • The End of Faith: Religion, Terror, and the Future of Reason
prop-ca:url
prop-ca:urlarxiu
  • https://web.archive.org/web/20110511180716/http:/articles.latimes.com/2010/sep/28/nation/la-na-religion-survey-20100928
  • https://web.archive.org/web/20110519174846/http://books.google.ca/books?id=DlVtfUxPD14C&lpg=PP1&dq=Arguing%20about%20Gods&pg=PP1
  • https://web.archive.org/web/20110428193621/http://www.theobjectivestandard.com/issues/2008-fall/mystical-ethics-new-atheists.asp
  • https://web.archive.org/web/20110519174319/http://books.google.ca/books?id=MNZqCoor4eoC&lpg=PP1&dq=Atheism%3A%20A%20Philosophical%20Justification&pg=PP1
  • https://web.archive.org/web/20110519174449/http://books.google.ca/books?id=QpEAYMo7pFkC&lpg=PP1&dq=Atheist%20Manifesto&pg=PP1
  • https://web.archive.org/web/20110524071308/http://newsweek.washingtonpost.com/onfaith/panelists/sam_harris/2007/10/the_problem_with_atheism.html
  • https://web.archive.org/web/20110425091126/http://www.positiveatheism.org/hist/athval0.htm
prop-ca:volum
  • 1 (xsd:integer)
  • 3 (xsd:integer)
  • 21 (xsd:integer)
  • 25 (xsd:integer)
  • 26 (xsd:integer)
  • Vol. 1
dbo:abstract
  • L'ateisme és, en un sentit ampli, el rebuig de la creença en l'existència de deïtats. En un sentit més estricte, és específicament la posició segons la qual no hi ha deïtats. També és vist simplement com l'absència de la creença en l'existència de deïtats. L'ateisme és l'oposició del teisme, que en termes generals és la creença de l'existència d'una o diverses deïtats. El terme ateisme prové del grec ἄθεος (atheos), significa 'sense déu(s)' i es feia servir com un terme pejoratiu aplicat als que rebutjaven els déus adorats per la societat en general. Amb la difusió del lliure pensament, la investigació escèptica i el posterior augment de la crítica de la religió, es va limitar l'abast d'aplicació del terme. Els primers individus que s'autoidentificaren com a "ateus" van ser del segle XVII. Els arguments de l'ateisme van des de plantejaments filosòfics fins a socials i històrics. Les justificacions per no creure en cap deïtat sobrenatural inclouen la falta de proves empíriques, el problema del mal, l'argument de revelacions inconsistents, el rebuig dels conceptes que no poden ser falsats i l'argument de la no-creença. Tot i que alguns ateus han adoptat filosofies seculars, no hi ha una ideologia que els englobi a tots. Molts ateus sostenen que l'ateisme és una visió del món més parsimoniosa que la del teisme, i per tant, la càrrega de la prova no recau en l'ateu per refutar l'existència de déu, sinó en el teista per proporcionar una justificació per al teisme. L'ateisme s'accepta dins d'algunes religions i creences espirituals, com per exemple l'hinduisme, el jainisme, el budisme, el moviment raelià, moviments neopagans com la wicca i les religions no teistes. El jainisme, així com algunes branques del budisme, no propugnen la creença en déus, mentre que també l'hinduisme considera vàlid l'ateisme, tot i que algunes de les seves escoles veuen difícil el camí d'un ateu pel que fa a l'espiritualitat. Donada la variabilitat de les concepcions d'ateisme, és difícil determinar quants ateus hi ha al món. Segons una estimació feta el 2007, al voltant del 2,3% de la població és atea, mentre que un 11,9% addicional es considera no religiosa. D'acord amb una enquesta mundial realitzada per WIN/GIA el 2012, el 13% dels enquestats van dir que eren ateus. Segons un altre estudi, els percentatges més elevats es troben als països occidentals; alguns exemples en són: els Estats Units (4%), Itàlia (7%), Espanya (11%), Gran Bretanya (17%), Alemanya (20%), i França (32%). Actualment, un 22,5% dels ciutadans de Catalunya manifesten ser ateus. Aquestes dades provenen de l'estudi d'opinió de 2005 de l'Institut Català d'Estadística, en què un 22,5% es van declarar com a no creients (ateus), un 16,5% com a agnòstics i un 59% com a creients en alguna religió. (ca)
  • L'ateisme és, en un sentit ampli, el rebuig de la creença en l'existència de deïtats. En un sentit més estricte, és específicament la posició segons la qual no hi ha deïtats. També és vist simplement com l'absència de la creença en l'existència de deïtats. L'ateisme és l'oposició del teisme, que en termes generals és la creença de l'existència d'una o diverses deïtats. El terme ateisme prové del grec ἄθεος (atheos), significa 'sense déu(s)' i es feia servir com un terme pejoratiu aplicat als que rebutjaven els déus adorats per la societat en general. Amb la difusió del lliure pensament, la investigació escèptica i el posterior augment de la crítica de la religió, es va limitar l'abast d'aplicació del terme. Els primers individus que s'autoidentificaren com a "ateus" van ser del segle XVII. Els arguments de l'ateisme van des de plantejaments filosòfics fins a socials i històrics. Les justificacions per no creure en cap deïtat sobrenatural inclouen la falta de proves empíriques, el problema del mal, l'argument de revelacions inconsistents, el rebuig dels conceptes que no poden ser falsats i l'argument de la no-creença. Tot i que alguns ateus han adoptat filosofies seculars, no hi ha una ideologia que els englobi a tots. Molts ateus sostenen que l'ateisme és una visió del món més parsimoniosa que la del teisme, i per tant, la càrrega de la prova no recau en l'ateu per refutar l'existència de déu, sinó en el teista per proporcionar una justificació per al teisme. L'ateisme s'accepta dins d'algunes religions i creences espirituals, com per exemple l'hinduisme, el jainisme, el budisme, el moviment raelià, moviments neopagans com la wicca i les religions no teistes. El jainisme, així com algunes branques del budisme, no propugnen la creença en déus, mentre que també l'hinduisme considera vàlid l'ateisme, tot i que algunes de les seves escoles veuen difícil el camí d'un ateu pel que fa a l'espiritualitat. Donada la variabilitat de les concepcions d'ateisme, és difícil determinar quants ateus hi ha al món. Segons una estimació feta el 2007, al voltant del 2,3% de la població és atea, mentre que un 11,9% addicional es considera no religiosa. D'acord amb una enquesta mundial realitzada per WIN/GIA el 2012, el 13% dels enquestats van dir que eren ateus. Segons un altre estudi, els percentatges més elevats es troben als països occidentals; alguns exemples en són: els Estats Units (4%), Itàlia (7%), Espanya (11%), Gran Bretanya (17%), Alemanya (20%), i França (32%). Actualment, un 22,5% dels ciutadans de Catalunya manifesten ser ateus. Aquestes dades provenen de l'estudi d'opinió de 2005 de l'Institut Català d'Estadística, en què un 22,5% es van declarar com a no creients (ateus), un 16,5% com a agnòstics i un 59% com a creients en alguna religió. (ca)
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 261 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 17148827 (xsd:integer)
dct:subject
rdfs:comment
  • L'ateisme és, en un sentit ampli, el rebuig de la creença en l'existència de deïtats. En un sentit més estricte, és específicament la posició segons la qual no hi ha deïtats. També és vist simplement com l'absència de la creença en l'existència de deïtats. L'ateisme és l'oposició del teisme, que en termes generals és la creença de l'existència d'una o diverses deïtats. (ca)
  • L'ateisme és, en un sentit ampli, el rebuig de la creença en l'existència de deïtats. En un sentit més estricte, és específicament la posició segons la qual no hi ha deïtats. També és vist simplement com l'absència de la creença en l'existència de deïtats. L'ateisme és l'oposició del teisme, que en termes generals és la creença de l'existència d'una o diverses deïtats. (ca)
rdfs:label
  • Ateisme (ca)
  • Ateisme (ca)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is prop-ca:ideologia of
is prop-ca:religio of
is prop-ca:religion of
is prop-ca:religió of
is dbo:wikiPageRedirects of
is foaf:primaryTopic of