Property Value
prop-ca:ampladaInfotaula
  • 350 (xsd:integer)
prop-ca:armes
  • Motxilles bomba
prop-ca:data
  • 11 (xsd:integer)
prop-ca:ferits
  • 2050 (xsd:integer)
prop-ca:horaFinal
  • 480.0
prop-ca:horaInici
  • 450.0
prop-ca:imatge
  • Estación de Atocha 01.jpg
prop-ca:lloc
  • Madrid
prop-ca:morts
  • 191 (xsd:integer)
prop-ca:nom
  • Atemptat de Madrid de l'11 de març de 2004
prop-ca:objectiu
prop-ca:perpetrador
  • Cèl·lules locals de terrorisme jihadista
prop-ca:peu
  • Estació d'Atocha, a Madrid
prop-ca:tipus
prop-ca:tipusInfotaula
  • atemptat
prop-ca:zonahoraria
  • UTC +1
dbo:abstract
  • L'11 de març de 2004 hi va haver un atemptat terrorista a Madrid, amb una sèrie de 10 explosions simultànies en tres trens de rodalies de RENFE a primera hora del matí. Va ser comès, presumptament, per una cèl·lula islamista local que pretenia emular accions d'Al-Qaeda. En l'atac van morir 191 persones i cap a 1700 van resultar ferides de diversa consideració, una de les quals encara avui continua en coma, i es calcula que en total 2057 van patir lesions. Aquest atac terrorista és un dels més importants que han tingut lloc a Europa, i el més important a Espanya. El grup va ser desarticulat per la policia poques setmanes després i alguns dels membres, entre ells Jamal Ahmidan "El Chino", es van suïcidar en un pis de la ciutat de Leganés en veure's envoltats. Inicialment, el govern espanyol va culpar ETA de l'atac, i va pressionar perquè l'ONU aproves la resolució 1530, mencionant ETA com a autora de l'atemptat. Tot i això, l'endemà aquesta organització va negar la seva participació en els fets, i un diari britànic va publicar un correu electrònic d'un grup extremista anomenat per ell mateix islàmic, les Brigades d'Abu Hafs al Nasri, fent-se responsable de l'atac. El comunicat de les Brigades d'Abu Hafs al Masri (Al Qaida), diu que l'atac és en resposta als conflictes de l'Afganistan, l'Iraq, Palestina i Caixmir. Acusa Espanya de formar part d'una croada contra l'islam, juntament amb els Estats Units, el Regne Unit i altres països, i amenaça de continuar els seus atacs terroristes, llevat que s'aturi l'anomenada guerra global contra el terrorisme, que identifica amb una guerra contra l'Islam. L'endemà de l'atac es produïren grans manifestacions de rebuig a tot arreu d'Espanya. El 13 de març, es van detenir tres marroquins i dos indis, per la seva presumpta participació en la venda de la targeta SIM del telèfon mòbil, i del mateix telèfon, que feia d'activador, a una bossa bomba que no va explotar, trobada a la comissaria de Vallecas. El mateix dia, el Ministeri de l'Interior va trobar una cinta reclamant per Al Qaida l'autoria de l'atemptat de Madrid. La Cadena de Ràdio SER va informar que, segons fonts dels serveis secrets espanyols (CNI), ja feia temps que es treballava amb la hipòtesi de què Al Qaida podia atemptar a Espanya. Segons la mateixa cadena, és la primera vegada que el govern espanyol es dirigeix als periodistes directament per telèfon per dir que un atemptat és obra d'ETA. Segons investigacions posteriors el CNI no tenia coneixement d'aquests indicis, però faria temps que la policia espanyola hauria tingut confidents pròxims a la xarxa terrorista. La incertesa sobre l'autoria dels fets, i el fet que les eleccions generals espanyoles havien de tenir lloc tres dies després, va fer que alguns mitjans comencessin a qüestionar la informació donada pel govern, i a demanar més transparència. El vespre del 13 de març, es van produir manifestacions convocades a través de SMS i Internet davant les seus del Partit Popular, que en aquells dies ocupava el govern, en diverses localitats espanyoles. El fet que aquestes manifestacions es fessin en vigília de les eleccions, durant la jornada de reflexió, va ser criticat durament pel Partit Popular. Les eleccions del 14 de març van donar la victòria al PSOE, amb una davallada important en el nombre d'escons del PP, tot i que el nombre de vots pràcticament es va mantenir. Es creu que la controvèrsia originada sobre la política informativa del govern després de l'atemptat així com la sospita d'haver patit un atemptat islamista després d'haver enviat tropes a l'Iraq, va afectar negativament les expectatives de vot del PP i, sobretot, va mobilitzar la part més abstencionista de l'electorat, que va votar majoritàriament al PSOE, ja que totes les enquestes prèvies predeien una victòria més o menys clara del PP. Després de les eleccions, van seguir les detencions; el 26 de març van trobar detonadors, explosius i petjades de més de 20 persones en una casa de Chichón (Madrid). El dia 3 d'abril, set terroristes es van suïcidar (immolació) a la localitat madrilenya de Leganés detonant una càrrega explosiva en veure's rodejats per la Policia. En aquesta incursió mor el GEO Francisco Javier Torronteras, conviertint-se en la víctima 192 dels atemptats de Madrid. L'atemptat és conegut amb el numerònim 11-M. (ca)
  • L'11 de març de 2004 hi va haver un atemptat terrorista a Madrid, amb una sèrie de 10 explosions simultànies en tres trens de rodalies de RENFE a primera hora del matí. Va ser comès, presumptament, per una cèl·lula islamista local que pretenia emular accions d'Al-Qaeda. En l'atac van morir 191 persones i cap a 1700 van resultar ferides de diversa consideració, una de les quals encara avui continua en coma, i es calcula que en total 2057 van patir lesions. Aquest atac terrorista és un dels més importants que han tingut lloc a Europa, i el més important a Espanya. El grup va ser desarticulat per la policia poques setmanes després i alguns dels membres, entre ells Jamal Ahmidan "El Chino", es van suïcidar en un pis de la ciutat de Leganés en veure's envoltats. Inicialment, el govern espanyol va culpar ETA de l'atac, i va pressionar perquè l'ONU aproves la resolució 1530, mencionant ETA com a autora de l'atemptat. Tot i això, l'endemà aquesta organització va negar la seva participació en els fets, i un diari britànic va publicar un correu electrònic d'un grup extremista anomenat per ell mateix islàmic, les Brigades d'Abu Hafs al Nasri, fent-se responsable de l'atac. El comunicat de les Brigades d'Abu Hafs al Masri (Al Qaida), diu que l'atac és en resposta als conflictes de l'Afganistan, l'Iraq, Palestina i Caixmir. Acusa Espanya de formar part d'una croada contra l'islam, juntament amb els Estats Units, el Regne Unit i altres països, i amenaça de continuar els seus atacs terroristes, llevat que s'aturi l'anomenada guerra global contra el terrorisme, que identifica amb una guerra contra l'Islam. L'endemà de l'atac es produïren grans manifestacions de rebuig a tot arreu d'Espanya. El 13 de març, es van detenir tres marroquins i dos indis, per la seva presumpta participació en la venda de la targeta SIM del telèfon mòbil, i del mateix telèfon, que feia d'activador, a una bossa bomba que no va explotar, trobada a la comissaria de Vallecas. El mateix dia, el Ministeri de l'Interior va trobar una cinta reclamant per Al Qaida l'autoria de l'atemptat de Madrid. La Cadena de Ràdio SER va informar que, segons fonts dels serveis secrets espanyols (CNI), ja feia temps que es treballava amb la hipòtesi de què Al Qaida podia atemptar a Espanya. Segons la mateixa cadena, és la primera vegada que el govern espanyol es dirigeix als periodistes directament per telèfon per dir que un atemptat és obra d'ETA. Segons investigacions posteriors el CNI no tenia coneixement d'aquests indicis, però faria temps que la policia espanyola hauria tingut confidents pròxims a la xarxa terrorista. La incertesa sobre l'autoria dels fets, i el fet que les eleccions generals espanyoles havien de tenir lloc tres dies després, va fer que alguns mitjans comencessin a qüestionar la informació donada pel govern, i a demanar més transparència. El vespre del 13 de març, es van produir manifestacions convocades a través de SMS i Internet davant les seus del Partit Popular, que en aquells dies ocupava el govern, en diverses localitats espanyoles. El fet que aquestes manifestacions es fessin en vigília de les eleccions, durant la jornada de reflexió, va ser criticat durament pel Partit Popular. Les eleccions del 14 de març van donar la victòria al PSOE, amb una davallada important en el nombre d'escons del PP, tot i que el nombre de vots pràcticament es va mantenir. Es creu que la controvèrsia originada sobre la política informativa del govern després de l'atemptat així com la sospita d'haver patit un atemptat islamista després d'haver enviat tropes a l'Iraq, va afectar negativament les expectatives de vot del PP i, sobretot, va mobilitzar la part més abstencionista de l'electorat, que va votar majoritàriament al PSOE, ja que totes les enquestes prèvies predeien una victòria més o menys clara del PP. Després de les eleccions, van seguir les detencions; el 26 de març van trobar detonadors, explosius i petjades de més de 20 persones en una casa de Chichón (Madrid). El dia 3 d'abril, set terroristes es van suïcidar (immolació) a la localitat madrilenya de Leganés detonant una càrrega explosiva en veure's rodejats per la Policia. En aquesta incursió mor el GEO Francisco Javier Torronteras, conviertint-se en la víctima 192 dels atemptats de Madrid. L'atemptat és conegut amb el numerònim 11-M. (ca)
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 9247 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 17496328 (xsd:integer)
dct:subject
georss:point
  • 40.406666666666666 -3.6894444444444443
rdf:type
rdfs:comment
  • L'11 de març de 2004 hi va haver un atemptat terrorista a Madrid, amb una sèrie de 10 explosions simultànies en tres trens de rodalies de RENFE a primera hora del matí. Va ser comès, presumptament, per una cèl·lula islamista local que pretenia emular accions d'Al-Qaeda. En l'atac van morir 191 persones i cap a 1700 van resultar ferides de diversa consideració, una de les quals encara avui continua en coma, i es calcula que en total 2057 van patir lesions. Aquest atac terrorista és un dels més importants que han tingut lloc a Europa, i el més important a Espanya. El grup va ser desarticulat per la policia poques setmanes després i alguns dels membres, entre ells Jamal Ahmidan "El Chino", es van suïcidar en un pis de la ciutat de Leganés en veure's envoltats. (ca)
  • L'11 de març de 2004 hi va haver un atemptat terrorista a Madrid, amb una sèrie de 10 explosions simultànies en tres trens de rodalies de RENFE a primera hora del matí. Va ser comès, presumptament, per una cèl·lula islamista local que pretenia emular accions d'Al-Qaeda. En l'atac van morir 191 persones i cap a 1700 van resultar ferides de diversa consideració, una de les quals encara avui continua en coma, i es calcula que en total 2057 van patir lesions. Aquest atac terrorista és un dels més importants que han tingut lloc a Europa, i el més important a Espanya. El grup va ser desarticulat per la policia poques setmanes després i alguns dels membres, entre ells Jamal Ahmidan "El Chino", es van suïcidar en un pis de la ciutat de Leganés en veure's envoltats. (ca)
rdfs:label
  • Atemptat de Madrid de l'11 de març de 2004 (ca)
  • Atemptat de Madrid de l'11 de març de 2004 (ca)
owl:sameAs
geo:lat
  • 40.406666 (xsd:float)
geo:long
  • -3.689445 (xsd:float)
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageRedirects of
is foaf:primaryTopic of