La ikurriña (o ikurrina, que en basc es pronuncia igual que l'anterior) és la bandera del País Basc. Des de 1979 també és la bandera de la Comunitat Autònoma Basca. Fou creada el 1894 pels germans Luis i Sabino Arana (el fundador del Partit Nacionalista Basc), i en un principi corresponia, dins de la sèrie de banderes que varen dissenyar, a la que identificava el territori de Biscaia. Posteriorment passà a representar tot el País Basc, o com en el seu moment es denominava, Euzkadi (les set províncies, és a dir, Àlaba, Biscaia, Guipúscoa, Navarra, Baixa Navarra, Zuberoa i Lapurdi). Amb la constitució de la Comunitat Autònoma del País Basc, o Euskadi, s'adoptà com a bandera oficial d'aquesta.

Property Value
dbo:abstract
  • La ikurriña (o ikurrina, que en basc es pronuncia igual que l'anterior) és la bandera del País Basc. Des de 1979 també és la bandera de la Comunitat Autònoma Basca. Fou creada el 1894 pels germans Luis i Sabino Arana (el fundador del Partit Nacionalista Basc), i en un principi corresponia, dins de la sèrie de banderes que varen dissenyar, a la que identificava el territori de Biscaia. Posteriorment passà a representar tot el País Basc, o com en el seu moment es denominava, Euzkadi (les set províncies, és a dir, Àlaba, Biscaia, Guipúscoa, Navarra, Baixa Navarra, Zuberoa i Lapurdi). Amb la constitució de la Comunitat Autònoma del País Basc, o Euskadi, s'adoptà com a bandera oficial d'aquesta. Segons explicava Arana (per exemple, el 1895, dit per un personatge biscaí en La bandera fenicia), qui va dissenyar la bandera es va basar en l'escut de Biscaia:té un fons vermell, color del senyoriu de Biscaia i, segons Arana, color de l'antic fons de l'escut. Sobre aquest fons, se superposa una aspa verda, símbol de l'apòstol sant Andreu, patró de Biscaia en aquells temps, presa de les set creus de la bordura de l'escut. Simbolitzaria la independència biscaïna per haver arribat el dia de sant Andreu la victòria d'Arrigoriaga contra els espanyols. A la creu de sant Andreu, se li superposa una creu blanca, símbol de la religió catòlica, com la que apareix inserida al roure de l'escut. Aquest ordre en la col·locació de les creus significava que la legislació biscaïna havia de "supeditar-se en un tot a les lleis religioses i morals". El conjunt recorda la bandera britànica, i potser la semblança no sigui causal, ja que Arana professava una gran admiració per Escòcia, la bandera del qual és també una aspa de sant Andreu, blanca sobre un fons blau. Una altra interpretació afirma que l'aspa verda representa l'arbre de Gernika i la conjunció de les línies horitzontals, verticals i diagonals sobre el fons vermell, l'escut de Navarra. El mot ikur'iña és també creació d'Arana, un neologisme procedent d'ikur ('símbol' en basc) que pretenia traduir al basc la castellana bandera (comparable també amb la veu catalana senyera). En la pràctica s'usava només, tant en castellà com en basc, per a referir-se a aquesta ensenya en concret. Actualment, les grafies més comunes són ikurriña en castellà i ikurrin(a) en basc. Arana va dissenyar esborranys de banderes per a altres territoris bascos, però no s'arribaren a difondre. La ikurriña, inicialment símbol de Biscaia per l'entorn jeltzale, es convertí en uns anys en símbol del País Basc, arraconant símbols més antics com el lauburu o l'arrano beltza (àliga negra) del Regne de Navarra. S'adoptà com a ensenya oficial del País Basc el 1934, però fou il·legalitzada pel govern militar espanyol sorgit del cop d'estat contra la legalitat republicana el 1936. Durant el govern del dictador Francisco Franco la seva exhibició va ser durament perseguida a Espanya, la qual cosa va convertir-la en un símbol antifranquista i la popularitzà encara més. Durant els inicis de la transició espanyola després de la mort del dictador Franco, la seva exhibició continuava sent castigada en algunes ocasions, però va relaxar-se la pressió. Per exemple, el 5 de desembre del 1976, a l'inici d'un partit de futbol entre la Reial Societat de Sant Sebastià i l'Athletic Club de Bilbao, els capitans d'ambdós equips eixiren al camp duent una ikurriña, sense ser detinguts. El 19 de gener del 1977 va tornar a permetre's el seu ús a Espanya, i en el 1979 l'estatut de la Comunitat Autònoma Basca la reconegué com la bandera oficial. Les proporcions de la bandera d'Euskadi foren regulades pels decrets de 19-10-36, modificat per Decret de 24-10-36, establint la proporció 28:50, i fou confirmada per l'acord del Consell general basc de 18-12-78 publicat el 15-1-79. En el Butlletí Oficial del País Basc del 26-10-99, es va publicar la norma que n'estableix els colors i proporcions: * Vermell Pantone 485C * Verd Pantone 347C La proporció defineix l'alçada de la bandera com el 56% de la seva llargada. La creu i l'aspa seran d'una amplada equivalent al 8,6% de la llargada. La bandera és emprada pels nacionalistes bascos arreu del País Basc. (ca)
  • La ikurriña (o ikurrina, que en basc es pronuncia igual que l'anterior) és la bandera del País Basc. Des de 1979 també és la bandera de la Comunitat Autònoma Basca. Fou creada el 1894 pels germans Luis i Sabino Arana (el fundador del Partit Nacionalista Basc), i en un principi corresponia, dins de la sèrie de banderes que varen dissenyar, a la que identificava el territori de Biscaia. Posteriorment passà a representar tot el País Basc, o com en el seu moment es denominava, Euzkadi (les set províncies, és a dir, Àlaba, Biscaia, Guipúscoa, Navarra, Baixa Navarra, Zuberoa i Lapurdi). Amb la constitució de la Comunitat Autònoma del País Basc, o Euskadi, s'adoptà com a bandera oficial d'aquesta. Segons explicava Arana (per exemple, el 1895, dit per un personatge biscaí en La bandera fenicia), qui va dissenyar la bandera es va basar en l'escut de Biscaia:té un fons vermell, color del senyoriu de Biscaia i, segons Arana, color de l'antic fons de l'escut. Sobre aquest fons, se superposa una aspa verda, símbol de l'apòstol sant Andreu, patró de Biscaia en aquells temps, presa de les set creus de la bordura de l'escut. Simbolitzaria la independència biscaïna per haver arribat el dia de sant Andreu la victòria d'Arrigoriaga contra els espanyols. A la creu de sant Andreu, se li superposa una creu blanca, símbol de la religió catòlica, com la que apareix inserida al roure de l'escut. Aquest ordre en la col·locació de les creus significava que la legislació biscaïna havia de "supeditar-se en un tot a les lleis religioses i morals". El conjunt recorda la bandera britànica, i potser la semblança no sigui causal, ja que Arana professava una gran admiració per Escòcia, la bandera del qual és també una aspa de sant Andreu, blanca sobre un fons blau. Una altra interpretació afirma que l'aspa verda representa l'arbre de Gernika i la conjunció de les línies horitzontals, verticals i diagonals sobre el fons vermell, l'escut de Navarra. El mot ikur'iña és també creació d'Arana, un neologisme procedent d'ikur ('símbol' en basc) que pretenia traduir al basc la castellana bandera (comparable també amb la veu catalana senyera). En la pràctica s'usava només, tant en castellà com en basc, per a referir-se a aquesta ensenya en concret. Actualment, les grafies més comunes són ikurriña en castellà i ikurrin(a) en basc. Arana va dissenyar esborranys de banderes per a altres territoris bascos, però no s'arribaren a difondre. La ikurriña, inicialment símbol de Biscaia per l'entorn jeltzale, es convertí en uns anys en símbol del País Basc, arraconant símbols més antics com el lauburu o l'arrano beltza (àliga negra) del Regne de Navarra. S'adoptà com a ensenya oficial del País Basc el 1934, però fou il·legalitzada pel govern militar espanyol sorgit del cop d'estat contra la legalitat republicana el 1936. Durant el govern del dictador Francisco Franco la seva exhibició va ser durament perseguida a Espanya, la qual cosa va convertir-la en un símbol antifranquista i la popularitzà encara més. Durant els inicis de la transició espanyola després de la mort del dictador Franco, la seva exhibició continuava sent castigada en algunes ocasions, però va relaxar-se la pressió. Per exemple, el 5 de desembre del 1976, a l'inici d'un partit de futbol entre la Reial Societat de Sant Sebastià i l'Athletic Club de Bilbao, els capitans d'ambdós equips eixiren al camp duent una ikurriña, sense ser detinguts. El 19 de gener del 1977 va tornar a permetre's el seu ús a Espanya, i en el 1979 l'estatut de la Comunitat Autònoma Basca la reconegué com la bandera oficial. Les proporcions de la bandera d'Euskadi foren regulades pels decrets de 19-10-36, modificat per Decret de 24-10-36, establint la proporció 28:50, i fou confirmada per l'acord del Consell general basc de 18-12-78 publicat el 15-1-79. En el Butlletí Oficial del País Basc del 26-10-99, es va publicar la norma que n'estableix els colors i proporcions: * Vermell Pantone 485C * Verd Pantone 347C La proporció defineix l'alçada de la bandera com el 56% de la seva llargada. La creu i l'aspa seran d'una amplada equivalent al 8,6% de la llargada. La bandera és emprada pels nacionalistes bascos arreu del País Basc. (ca)
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 92326 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 16906911 (xsd:integer)
dct:subject
rdfs:comment
  • La ikurriña (o ikurrina, que en basc es pronuncia igual que l'anterior) és la bandera del País Basc. Des de 1979 també és la bandera de la Comunitat Autònoma Basca. Fou creada el 1894 pels germans Luis i Sabino Arana (el fundador del Partit Nacionalista Basc), i en un principi corresponia, dins de la sèrie de banderes que varen dissenyar, a la que identificava el territori de Biscaia. Posteriorment passà a representar tot el País Basc, o com en el seu moment es denominava, Euzkadi (les set províncies, és a dir, Àlaba, Biscaia, Guipúscoa, Navarra, Baixa Navarra, Zuberoa i Lapurdi). Amb la constitució de la Comunitat Autònoma del País Basc, o Euskadi, s'adoptà com a bandera oficial d'aquesta. (ca)
  • La ikurriña (o ikurrina, que en basc es pronuncia igual que l'anterior) és la bandera del País Basc. Des de 1979 també és la bandera de la Comunitat Autònoma Basca. Fou creada el 1894 pels germans Luis i Sabino Arana (el fundador del Partit Nacionalista Basc), i en un principi corresponia, dins de la sèrie de banderes que varen dissenyar, a la que identificava el territori de Biscaia. Posteriorment passà a representar tot el País Basc, o com en el seu moment es denominava, Euzkadi (les set províncies, és a dir, Àlaba, Biscaia, Guipúscoa, Navarra, Baixa Navarra, Zuberoa i Lapurdi). Amb la constitució de la Comunitat Autònoma del País Basc, o Euskadi, s'adoptà com a bandera oficial d'aquesta. (ca)
rdfs:label
  • Bandera basca (ca)
  • Bandera basca (ca)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageRedirects of
is foaf:primaryTopic of