Es pot considerar la batalla de la badia de Helgoland com el primer combat aeri que es pot anomenar batalla a la Segona Guerra Mundial, la qual inicià la campanya aèria més llarga de la guerra; la Defensa del Reich. Una força de 3 esquadrilles de bombarders, comptant uns 24 aparells s'enlairen el 18 de desembre de 1939 per enfrontar-se als vaixells alemanys ancorats a la Badia de Helgoland per tal de destruir i enfonsar-ne els màxims possibles. Dos aparells hagueren de fer-se enrere abans d'arribar a l'espai aeri alemany degut a problemes amb el motor. Els altres 22 avions continuaren vigorosament l'avanç. Els caces de la Luftwaffe, assabentats de l'arribada de l'esquadra de bombarders gràcies al radar freia (encara experimental) alçaren el vol i van abatre 10 bombarders, 2 més es veieren

Property Value
prop-ca:baixes
  • 1 (xsd:integer)
  • 2 (xsd:integer)
  • 3 (xsd:integer)
  • 12 (xsd:integer)
  • 57 (xsd:integer)
  • 109.0
  • 110.0
prop-ca:bàndol
  • 25 (xsd:integer)
  • Regne Unit
prop-ca:campanya
  • Preludi
prop-ca:conflicte
prop-ca:data
  • 18 (xsd:integer)
prop-ca:forçaNumèrica
  • 9 (xsd:integer)
  • 37 (xsd:integer)
  • 149 (xsd:integer)
  • ./Jagdgeschwader 26
  • I./Jagdgeschwader 26
  • I./Zerstörergeschwader'' 76
  • II./Jagdgeschwader 77
  • II./Trägergruppe 186
  • Stab./Jagdgeschwader 1
  • És a dir: 22 bombarders Vickers Wellington
  • És a dir: 44 caces de combat
prop-ca:general
  • 18 (xsd:integer)
prop-ca:imatge
  • 340 (xsd:integer)
prop-ca:localitat
  • Badia de Helgoland, i el Mar del Nord,Alemanya
prop-ca:nomDeLaBatalla
  • Batalla de la Badia de Helgoland
prop-ca:resultat
  • Victòria alemanya
dbo:abstract
  • Es pot considerar la batalla de la badia de Helgoland com el primer combat aeri que es pot anomenar batalla a la Segona Guerra Mundial, la qual inicià la campanya aèria més llarga de la guerra; la Defensa del Reich. Una força de 3 esquadrilles de bombarders, comptant uns 24 aparells s'enlairen el 18 de desembre de 1939 per enfrontar-se als vaixells alemanys ancorats a la Badia de Helgoland per tal de destruir i enfonsar-ne els màxims possibles. Dos aparells hagueren de fer-se enrere abans d'arribar a l'espai aeri alemany degut a problemes amb el motor. Els altres 22 avions continuaren vigorosament l'avanç. Els caces de la Luftwaffe, assabentats de l'arribada de l'esquadra de bombarders gràcies al radar freia (encara experimental) alçaren el vol i van abatre 10 bombarders, 2 més es veieren obligats a amarar abans d'arribar a la Gran Bretanya i encara 2 més s'estavellaren quan intentaven aterrar. Així doncs, dels 22 avions que sortiren de Gran Bretaña se'n perderen 15, mentre que els alemanys només 2. Aquesta batalla va crear un precedent per tota la guerra. Així doncs la RAF va eliminar totes les missions aèries de dia i només es mantingueren aquelles nocturnes atès el gran nombre de baixes patit per les esquadrilles. En el temps previs a la guerra, la RAF sempre pensà que "el bombarder sempre se'n sortiria"; però no fou així en les missions diürnes; això va fer repensar com es durien a termes les següents missions de bombardeig. La fallida del raid britànic va fer creure a la Luftwaffe que les seves bases en sòl alemany eren gairebé invulnerables als atacs enemics. Aquesta impressió es veu reforçada amb les victòries de la Wehrmacht els anys 1939-1941, que directament significà que les forces aèries enemigues es trobaven massa lluny per bombardejar efectivament el territori alemanys i les seves indústries. Això va fer descurar la flota diürna de caces, cosa que tingué conseqüències fatals en els últims anys de la guerra. (ca)
  • Es pot considerar la batalla de la badia de Helgoland com el primer combat aeri que es pot anomenar batalla a la Segona Guerra Mundial, la qual inicià la campanya aèria més llarga de la guerra; la Defensa del Reich. Una força de 3 esquadrilles de bombarders, comptant uns 24 aparells s'enlairen el 18 de desembre de 1939 per enfrontar-se als vaixells alemanys ancorats a la Badia de Helgoland per tal de destruir i enfonsar-ne els màxims possibles. Dos aparells hagueren de fer-se enrere abans d'arribar a l'espai aeri alemany degut a problemes amb el motor. Els altres 22 avions continuaren vigorosament l'avanç. Els caces de la Luftwaffe, assabentats de l'arribada de l'esquadra de bombarders gràcies al radar freia (encara experimental) alçaren el vol i van abatre 10 bombarders, 2 més es veieren obligats a amarar abans d'arribar a la Gran Bretanya i encara 2 més s'estavellaren quan intentaven aterrar. Així doncs, dels 22 avions que sortiren de Gran Bretaña se'n perderen 15, mentre que els alemanys només 2. Aquesta batalla va crear un precedent per tota la guerra. Així doncs la RAF va eliminar totes les missions aèries de dia i només es mantingueren aquelles nocturnes atès el gran nombre de baixes patit per les esquadrilles. En el temps previs a la guerra, la RAF sempre pensà que "el bombarder sempre se'n sortiria"; però no fou així en les missions diürnes; això va fer repensar com es durien a termes les següents missions de bombardeig. La fallida del raid britànic va fer creure a la Luftwaffe que les seves bases en sòl alemany eren gairebé invulnerables als atacs enemics. Aquesta impressió es veu reforçada amb les victòries de la Wehrmacht els anys 1939-1941, que directament significà que les forces aèries enemigues es trobaven massa lluny per bombardejar efectivament el territori alemanys i les seves indústries. Això va fer descurar la flota diürna de caces, cosa que tingué conseqüències fatals en els últims anys de la guerra. (ca)
dbo:wikiPageID
  • 968607 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 17246552 (xsd:integer)
dct:subject
georss:point
  • 53.56559856026153 8.08456420898466
rdf:type
rdfs:comment
  • Es pot considerar la batalla de la badia de Helgoland com el primer combat aeri que es pot anomenar batalla a la Segona Guerra Mundial, la qual inicià la campanya aèria més llarga de la guerra; la Defensa del Reich. Una força de 3 esquadrilles de bombarders, comptant uns 24 aparells s'enlairen el 18 de desembre de 1939 per enfrontar-se als vaixells alemanys ancorats a la Badia de Helgoland per tal de destruir i enfonsar-ne els màxims possibles. Dos aparells hagueren de fer-se enrere abans d'arribar a l'espai aeri alemany degut a problemes amb el motor. Els altres 22 avions continuaren vigorosament l'avanç. Els caces de la Luftwaffe, assabentats de l'arribada de l'esquadra de bombarders gràcies al radar freia (encara experimental) alçaren el vol i van abatre 10 bombarders, 2 més es veieren (ca)
  • Es pot considerar la batalla de la badia de Helgoland com el primer combat aeri que es pot anomenar batalla a la Segona Guerra Mundial, la qual inicià la campanya aèria més llarga de la guerra; la Defensa del Reich. Una força de 3 esquadrilles de bombarders, comptant uns 24 aparells s'enlairen el 18 de desembre de 1939 per enfrontar-se als vaixells alemanys ancorats a la Badia de Helgoland per tal de destruir i enfonsar-ne els màxims possibles. Dos aparells hagueren de fer-se enrere abans d'arribar a l'espai aeri alemany degut a problemes amb el motor. Els altres 22 avions continuaren vigorosament l'avanç. Els caces de la Luftwaffe, assabentats de l'arribada de l'esquadra de bombarders gràcies al radar freia (encara experimental) alçaren el vol i van abatre 10 bombarders, 2 més es veieren (ca)
rdfs:label
  • Batalla de la Badia de Helgoland (ca)
  • Batalla de la Badia de Helgoland (ca)
owl:sameAs
geo:lat
  • 53.565598 (xsd:float)
geo:long
  • 8.084564 (xsd:float)
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is prop-ca:batalles of
is foaf:primaryTopic of