Benet Ignasi de Salazar, fou bisbe de Barcelona (1683-1692) i va ser el cent dotzè president de la Generalitat de Catalunya entre els anys 1689 i 1692, nomenat el 22 de juliol de 1689. D'origen riojà (va néixer a Baños de Río Tobía), va ser l'últim president de la Generalitat catalana nascut fora de Catalunya fins a la investidura de José Montilla Aguilera. Va pacificar als sublevats pel tribut injust a Sant Andreu de Palomar. Va concedir privilegis als beneficiats de Sant Sever.

Property Value
prop-ca:abans
prop-ca:anys
  • 1683 (xsd:integer)
  • 1689 (xsd:integer)
prop-ca:carrec
prop-ca:dataDefuncio
  • 1692 (xsd:integer)
prop-ca:dataNaixement
  • 1615 (xsd:integer)
prop-ca:després
prop-ca:dinastia
prop-ca:escutCarrec
  • St George's Cross Crowned Badge.svg
prop-ca:etiquetaDinastia
  • Càrrec eclesiàstic
prop-ca:final
  • 1692 (xsd:integer)
prop-ca:inici
  • 1689 (xsd:integer)
prop-ca:llocDefuncio
prop-ca:llocNaixement
prop-ca:ordre
  • 112 (xsd:integer)
prop-ca:tipusInfotaula
  • president generalitat
prop-ca:títol
dbo:abstract
  • Benet Ignasi de Salazar, fou bisbe de Barcelona (1683-1692) i va ser el cent dotzè president de la Generalitat de Catalunya entre els anys 1689 i 1692, nomenat el 22 de juliol de 1689. D'origen riojà (va néixer a Baños de Río Tobía), va ser l'últim president de la Generalitat catalana nascut fora de Catalunya fins a la investidura de José Montilla Aguilera. Va ingressar al monestir benedictí de San Millán de la Cogolla el 1629, on va arribar a ser abat. Posteriorment, fou abat del monestir de Jerez i abat general de la congregació de Valladolid del seu orde. Exercí el càrrec de qualificador de la inquisició i de teòleg del rei. Fou nomenat bisbe de Barcelona (1683-1692). Va pacificar als sublevats pel tribut injust a Sant Andreu de Palomar. Va concedir privilegis als beneficiats de Sant Sever. Les tensions històriques per les condicions d'allotjament de les tropes, va portar a una sublevació camperola simultània a Sant Boi de Llobregat, Gavà, Begues, Castelldefels, Sant Vicenç dels Horts, Sant Climent de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Sant Just Desvern, Cornellà de Llobregat, Sarrià, Sant Joan Despí i Centelles. Tant la Diputació com el Consell de Cent van fer costat al virrei qui va poder reprimir la situació en algunes places i aixecar el setge que començava sobre Barcelona el 30 de novembre de 1689. Aquesta fidelitat institucional va fer que els diputats obtinguessin el títol de "Ilustres y fidelíssimos", mentre els Consellers de Barcelona tenien dret de cobertura davant el rei assimilat als Grans d'Espanya. Paral·lelament, i per a evitar la repressió sobre els avalotats, la Generalitat proposa el perdó reial a canvi d'un donatiu de 190.000 lliures per atendre la cavalleria. Es va acceptar, si bé la recaptació mai va arribar a la xifra compromesa a causa de l'empobriment generalitzat del país. Aquest incompliment va ser motiu de noves tensions entre el virrei, Juan Clarós Pérez de Guzmán duc de Medina Sidonia, i els diputats entre 1690 i 1694. Paral·lelament, les tropes franceses continuaven assetjant a la frontera, cau la Seu d'Urgell el juny de 1691 i el juliol vint-i-cinc galeres protagonitzen el bombardeig de Barcelona. (ca)
  • Benet Ignasi de Salazar, fou bisbe de Barcelona (1683-1692) i va ser el cent dotzè president de la Generalitat de Catalunya entre els anys 1689 i 1692, nomenat el 22 de juliol de 1689. D'origen riojà (va néixer a Baños de Río Tobía), va ser l'últim president de la Generalitat catalana nascut fora de Catalunya fins a la investidura de José Montilla Aguilera. Va ingressar al monestir benedictí de San Millán de la Cogolla el 1629, on va arribar a ser abat. Posteriorment, fou abat del monestir de Jerez i abat general de la congregació de Valladolid del seu orde. Exercí el càrrec de qualificador de la inquisició i de teòleg del rei. Fou nomenat bisbe de Barcelona (1683-1692). Va pacificar als sublevats pel tribut injust a Sant Andreu de Palomar. Va concedir privilegis als beneficiats de Sant Sever. Les tensions històriques per les condicions d'allotjament de les tropes, va portar a una sublevació camperola simultània a Sant Boi de Llobregat, Gavà, Begues, Castelldefels, Sant Vicenç dels Horts, Sant Climent de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Sant Just Desvern, Cornellà de Llobregat, Sarrià, Sant Joan Despí i Centelles. Tant la Diputació com el Consell de Cent van fer costat al virrei qui va poder reprimir la situació en algunes places i aixecar el setge que començava sobre Barcelona el 30 de novembre de 1689. Aquesta fidelitat institucional va fer que els diputats obtinguessin el títol de "Ilustres y fidelíssimos", mentre els Consellers de Barcelona tenien dret de cobertura davant el rei assimilat als Grans d'Espanya. Paral·lelament, i per a evitar la repressió sobre els avalotats, la Generalitat proposa el perdó reial a canvi d'un donatiu de 190.000 lliures per atendre la cavalleria. Es va acceptar, si bé la recaptació mai va arribar a la xifra compromesa a causa de l'empobriment generalitzat del país. Aquest incompliment va ser motiu de noves tensions entre el virrei, Juan Clarós Pérez de Guzmán duc de Medina Sidonia, i els diputats entre 1690 i 1694. Paral·lelament, les tropes franceses continuaven assetjant a la frontera, cau la Seu d'Urgell el juny de 1691 i el juliol vint-i-cinc galeres protagonitzen el bombardeig de Barcelona. (ca)
dbo:predecessor
dbo:successor
dbo:wikiPageID
  • 114031 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 17601385 (xsd:integer)
dct:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • Benet Ignasi de Salazar, fou bisbe de Barcelona (1683-1692) i va ser el cent dotzè president de la Generalitat de Catalunya entre els anys 1689 i 1692, nomenat el 22 de juliol de 1689. D'origen riojà (va néixer a Baños de Río Tobía), va ser l'últim president de la Generalitat catalana nascut fora de Catalunya fins a la investidura de José Montilla Aguilera. Va pacificar als sublevats pel tribut injust a Sant Andreu de Palomar. Va concedir privilegis als beneficiats de Sant Sever. (ca)
  • Benet Ignasi de Salazar, fou bisbe de Barcelona (1683-1692) i va ser el cent dotzè president de la Generalitat de Catalunya entre els anys 1689 i 1692, nomenat el 22 de juliol de 1689. D'origen riojà (va néixer a Baños de Río Tobía), va ser l'últim president de la Generalitat catalana nascut fora de Catalunya fins a la investidura de José Montilla Aguilera. Va pacificar als sublevats pel tribut injust a Sant Andreu de Palomar. Va concedir privilegis als beneficiats de Sant Sever. (ca)
rdfs:label
  • Benet Ignasi de Salazar (ca)
  • Benet Ignasi de Salazar (ca)
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
foaf:name
  • Benet Ignasi de Salazar (ca)
  • Benet Ignasi de Salazar (ca)
is prop-ca:abans of
is prop-ca:després of
is dbo:predecessor of
is dbo:successor of
is dbo:wikiPageDisambiguates of
is dbo:wikiPageRedirects of
is foaf:primaryTopic of