| dbo:abstract
|
- Berl Katznelson (en hebreu ברל כצנלסון, 25 de gener de 1887, Babruisk, Rússia - 12 d'agost de 1944, Mandat Britànic de Palestina) fou un dels intel·lectuals fundadors del sionisme socialista, instrumental de l'establiment de l'estat d'Israel i editor del Davar, el primer diari del moviment dels treballadors. Katznelson era fill d'un membre del Hovevei Zion. Va voler sempre establir-se en la seva terra natal jueva ja de ben petit. A Rússia fou bibliotecari en una biblioteca hebrea i ensenyà literatura hebrea i història jueva. Va realitzar l'aliyyà a la Palestina otomana el 1909, on treballà en agricultura i va prendre un paper acftiu en l'organització de federacions de treballadors basades en la idea de "treball, vida i aspiracions comunes". Juntament amb el seu cosí Yitzhak Tabenkin, Katznelson fou un dels pares fundadors del sindicat de treballadors israelians, la Histadrut. També, amb Meir Rothberg, fundà la cooperativa del consumidor coneguda com a Hamashbir Lazarchan. Ajudà a establir el fons per a malalts Servei de Salut Clalit, un accessori important en la xarxa de medecina socialitzada d'Israel. El 1925, amb Moshe Beilinson, va fundar el diari Davar i en fou el primer editor, un càrrec que ocupà fins a la seva mort, així com el de fundador i primer redactor en cap de l'editorial Am Oved. Era conegut pel seu desig d'una coexistència pacífica entre àrabs i jueus a Israel. Fou un opositor obert del pla de divisió de Palestina de la Comissió Peel. Declarà: (ca)
- Berl Katznelson (en hebreu ברל כצנלסון, 25 de gener de 1887, Babruisk, Rússia - 12 d'agost de 1944, Mandat Britànic de Palestina) fou un dels intel·lectuals fundadors del sionisme socialista, instrumental de l'establiment de l'estat d'Israel i editor del Davar, el primer diari del moviment dels treballadors. Katznelson era fill d'un membre del Hovevei Zion. Va voler sempre establir-se en la seva terra natal jueva ja de ben petit. A Rússia fou bibliotecari en una biblioteca hebrea i ensenyà literatura hebrea i història jueva. Va realitzar l'aliyyà a la Palestina otomana el 1909, on treballà en agricultura i va prendre un paper acftiu en l'organització de federacions de treballadors basades en la idea de "treball, vida i aspiracions comunes". Juntament amb el seu cosí Yitzhak Tabenkin, Katznelson fou un dels pares fundadors del sindicat de treballadors israelians, la Histadrut. També, amb Meir Rothberg, fundà la cooperativa del consumidor coneguda com a Hamashbir Lazarchan. Ajudà a establir el fons per a malalts Servei de Salut Clalit, un accessori important en la xarxa de medecina socialitzada d'Israel. El 1925, amb Moshe Beilinson, va fundar el diari Davar i en fou el primer editor, un càrrec que ocupà fins a la seva mort, així com el de fundador i primer redactor en cap de l'editorial Am Oved. Era conegut pel seu desig d'una coexistència pacífica entre àrabs i jueus a Israel. Fou un opositor obert del pla de divisió de Palestina de la Comissió Peel. Declarà: (ca)
|
| rdfs:comment
|
- Berl Katznelson (en hebreu ברל כצנלסון, 25 de gener de 1887, Babruisk, Rússia - 12 d'agost de 1944, Mandat Britànic de Palestina) fou un dels intel·lectuals fundadors del sionisme socialista, instrumental de l'establiment de l'estat d'Israel i editor del Davar, el primer diari del moviment dels treballadors. Era conegut pel seu desig d'una coexistència pacífica entre àrabs i jueus a Israel. Fou un opositor obert del pla de divisió de Palestina de la Comissió Peel. Declarà: (ca)
- Berl Katznelson (en hebreu ברל כצנלסון, 25 de gener de 1887, Babruisk, Rússia - 12 d'agost de 1944, Mandat Britànic de Palestina) fou un dels intel·lectuals fundadors del sionisme socialista, instrumental de l'establiment de l'estat d'Israel i editor del Davar, el primer diari del moviment dels treballadors. Era conegut pel seu desig d'una coexistència pacífica entre àrabs i jueus a Israel. Fou un opositor obert del pla de divisió de Palestina de la Comissió Peel. Declarà: (ca)
|
