Property Value
dbo:abstract
  • La biblioteca d'Alexandria va ser la biblioteca més cèlebre de l'antiguitat. Situada a la ciutat egipcia d'Alexandria, es creu que fou creada als inicis del segle III aC per Ptolemeu I Sòter i que va arribar a disposar d'un fons bibliogràfic de 700.000 de volums. Manquen testimonis precisos sobre els aspectes més essencials de la biblioteca, i no s'han trobat les ruïnes del Museu, essent les del Serapeu molt escasses. Per a alguns escriptors llatins, la Gran Biblioteca fundada pels Ptolomeus amb prou feines quedà afectada a l'incendi provocat per les tropes de Juli Cèsar el 48 aC. Segurament ja havia desaparegut en el moment de la dominació àrab, tot i que alguns escriptors comenten que el califa Úmar ibn al-Khattab ordenà la destrucció de milers de manuscrits. Independentment de les culpes de cristians i musulmans, el final de la biblioteca s'ha de situar en un moment indeterminat del segle III o del segle IV, potser el 273, quan l'emperador Aurelià prengué i saquejà la ciutat, o quan Dioclecià féu el mateix el 297. La biblioteca filla del Serapeu, successora de la Gran Biblioteca, fou espoliada, o almenys buidada, el 391, quan l'emperador Teodosi I el Gran ordenà la destrucció dels temples pagans de la ciutat d'Alexandria. (ca)
  • La biblioteca d'Alexandria va ser la biblioteca més cèlebre de l'antiguitat. Situada a la ciutat egipcia d'Alexandria, es creu que fou creada als inicis del segle III aC per Ptolemeu I Sòter i que va arribar a disposar d'un fons bibliogràfic de 700.000 de volums. Manquen testimonis precisos sobre els aspectes més essencials de la biblioteca, i no s'han trobat les ruïnes del Museu, essent les del Serapeu molt escasses. Per a alguns escriptors llatins, la Gran Biblioteca fundada pels Ptolomeus amb prou feines quedà afectada a l'incendi provocat per les tropes de Juli Cèsar el 48 aC. Segurament ja havia desaparegut en el moment de la dominació àrab, tot i que alguns escriptors comenten que el califa Úmar ibn al-Khattab ordenà la destrucció de milers de manuscrits. Independentment de les culpes de cristians i musulmans, el final de la biblioteca s'ha de situar en un moment indeterminat del segle III o del segle IV, potser el 273, quan l'emperador Aurelià prengué i saquejà la ciutat, o quan Dioclecià féu el mateix el 297. La biblioteca filla del Serapeu, successora de la Gran Biblioteca, fou espoliada, o almenys buidada, el 391, quan l'emperador Teodosi I el Gran ordenà la destrucció dels temples pagans de la ciutat d'Alexandria. (ca)
dbo:wikiPageID
  • 18152 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 17075640 (xsd:integer)
dct:subject
georss:point
  • 31.20888888888889 29.909166666666668
rdf:type
rdfs:comment
  • La biblioteca d'Alexandria va ser la biblioteca més cèlebre de l'antiguitat. Situada a la ciutat egipcia d'Alexandria, es creu que fou creada als inicis del segle III aC per Ptolemeu I Sòter i que va arribar a disposar d'un fons bibliogràfic de 700.000 de volums. (ca)
  • La biblioteca d'Alexandria va ser la biblioteca més cèlebre de l'antiguitat. Situada a la ciutat egipcia d'Alexandria, es creu que fou creada als inicis del segle III aC per Ptolemeu I Sòter i que va arribar a disposar d'un fons bibliogràfic de 700.000 de volums. (ca)
rdfs:label
  • Biblioteca d'Alexandria (ca)
  • Biblioteca d'Alexandria (ca)
owl:sameAs
geo:lat
  • 31.208889 (xsd:float)
geo:long
  • 29.909166 (xsd:float)
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageRedirects of
is foaf:primaryTopic of