Property Value
dbo:abstract
  • El Bisbat d'Utrecht és un bisbat catòlic que va crear-se el 696 pel papa Sergi I (efectiu el 703) i que depenia de l'arquebisbat de Colònia (Cambrai era sufragània de Reims). El territori comprenia gairebé tots els Països Baixos del nord (excepte Zelanda, i parts de Groningen, Frísia i Gueldre oriental). A partir del segle X, junt amb el bisbat de Cambrai i el bisbat de Lieja formava els tres bisbats de la Baixa Lotaríngia. Del 1024 al 1528, el bisbe d'Utrecht tenia també poders terrenals a una part del bisbat (vegeu: senyoria d'Utrecht). Aquest principat bisbal era un feu del Sacre Imperi Romanogermànic. El 1528, revoltatada la població, el bisbe Enric II de Baviera va vendre el bisbat a l'emperador Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic i això va acabar amb el domini temporal dels bisbes. No obstant el bisbat va subsistir com a jurisdicció catòlica. El 1559, Felip II de Castella va reorganitzar la subdivisió eclesiàstica del territori i va crear l'arquebisbat d'Utrecht junt amb cinc bisbats nous: Deventer, Haarlem, Ljouwert, Groningen i Middelburg. El 1580, quan els protestants prohibiren el catolicisme, l'arquebisbat va abolir-se de fet, tot i que Felip II de Castella va intentar dues vegades d'anomenar un arquebisbe nou. De 1592 a 1853 el territori sense bisbe passà, quant a l'administració de l'església catòlica sota la juridicció del vicari apostòlic de la missió d'Holanda. La constitució dels Països Baixos de 1848 va garantir la llibertat de religió i l'establiment de bisbats catòlics. El 1853 fou creat un nou arquebisbat catòlic a Utrecht. (ca)
  • El Bisbat d'Utrecht és un bisbat catòlic que va crear-se el 696 pel papa Sergi I (efectiu el 703) i que depenia de l'arquebisbat de Colònia (Cambrai era sufragània de Reims). El territori comprenia gairebé tots els Països Baixos del nord (excepte Zelanda, i parts de Groningen, Frísia i Gueldre oriental). A partir del segle X, junt amb el bisbat de Cambrai i el bisbat de Lieja formava els tres bisbats de la Baixa Lotaríngia. Del 1024 al 1528, el bisbe d'Utrecht tenia també poders terrenals a una part del bisbat (vegeu: senyoria d'Utrecht). Aquest principat bisbal era un feu del Sacre Imperi Romanogermànic. El 1528, revoltatada la població, el bisbe Enric II de Baviera va vendre el bisbat a l'emperador Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic i això va acabar amb el domini temporal dels bisbes. No obstant el bisbat va subsistir com a jurisdicció catòlica. El 1559, Felip II de Castella va reorganitzar la subdivisió eclesiàstica del territori i va crear l'arquebisbat d'Utrecht junt amb cinc bisbats nous: Deventer, Haarlem, Ljouwert, Groningen i Middelburg. El 1580, quan els protestants prohibiren el catolicisme, l'arquebisbat va abolir-se de fet, tot i que Felip II de Castella va intentar dues vegades d'anomenar un arquebisbe nou. De 1592 a 1853 el territori sense bisbe passà, quant a l'administració de l'església catòlica sota la juridicció del vicari apostòlic de la missió d'Holanda. La constitució dels Països Baixos de 1848 va garantir la llibertat de religió i l'establiment de bisbats catòlics. El 1853 fou creat un nou arquebisbat catòlic a Utrecht. (ca)
dbo:wikiPageID
  • 196108 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 17439737 (xsd:integer)
dct:subject
georss:point
  • 52.0875 5.1241666666666665
rdf:type
rdfs:comment
  • El Bisbat d'Utrecht és un bisbat catòlic que va crear-se el 696 pel papa Sergi I (efectiu el 703) i que depenia de l'arquebisbat de Colònia (Cambrai era sufragània de Reims). El territori comprenia gairebé tots els Països Baixos del nord (excepte Zelanda, i parts de Groningen, Frísia i Gueldre oriental). A partir del segle X, junt amb el bisbat de Cambrai i el bisbat de Lieja formava els tres bisbats de la Baixa Lotaríngia. La constitució dels Països Baixos de 1848 va garantir la llibertat de religió i l'establiment de bisbats catòlics. El 1853 fou creat un nou arquebisbat catòlic a Utrecht. (ca)
  • El Bisbat d'Utrecht és un bisbat catòlic que va crear-se el 696 pel papa Sergi I (efectiu el 703) i que depenia de l'arquebisbat de Colònia (Cambrai era sufragània de Reims). El territori comprenia gairebé tots els Països Baixos del nord (excepte Zelanda, i parts de Groningen, Frísia i Gueldre oriental). A partir del segle X, junt amb el bisbat de Cambrai i el bisbat de Lieja formava els tres bisbats de la Baixa Lotaríngia. La constitució dels Països Baixos de 1848 va garantir la llibertat de religió i l'establiment de bisbats catòlics. El 1853 fou creat un nou arquebisbat catòlic a Utrecht. (ca)
rdfs:label
  • Bisbat d'Utrecht (ca)
  • Bisbat d'Utrecht (ca)
owl:sameAs
geo:lat
  • 52.087502 (xsd:float)
geo:long
  • 5.124166 (xsd:float)
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is prop-ca:càrrec of
is prop-ca:diocesi of
is prop-ca:títol of
is dbo:wikiPageRedirects of
is foaf:primaryTopic of