Un bucaner —en les llengües caribs, bucán és la reixeta o trama de fusta utilitzada pels habitants precolombins del Carib o Antilles per fumar la carn — era en origen un habitant de la part occidental de l'illa de la Hispaniola, on es troben actualment Haití i la República Dominicana, que es dedicaven a caçar vaques i porcs salvatges per a bucanar, és a dir, fumar la carn i vendre-la als vaixells que navegaven per les aigües del mar Carib.

Property Value
prop-ca:any
  • novembre de 1999
  • desembre de 1983
prop-ca:autor
  • Alexandre Oliver Exquemelin
  • Joan Bosch
prop-ca:isbn
  • 84 (xsd:integer)
prop-ca:publicació
prop-ca:títol
  • Bucaners d'Amèrica
  • De Cristòfor Colom a Fidel Castro, el Carib frontera imperial
dbo:abstract
  • Un bucaner —en les llengües caribs, bucán és la reixeta o trama de fusta utilitzada pels habitants precolombins del Carib o Antilles per fumar la carn — era en origen un habitant de la part occidental de l'illa de la Hispaniola, on es troben actualment Haití i la República Dominicana, que es dedicaven a caçar vaques i porcs salvatges per a bucanar, és a dir, fumar la carn i vendre-la als vaixells que navegaven per les aigües del mar Carib. Durant el segle xvi es van establir a la part occidental de l'illa, que havia estat abandonada pels castellans, aventurers europeus, sobretot francesos, la majoria de Normandia, que copiaren dels amerindis arawak la tècnica de conservació de la carn i es van dedicar a adobar la pell dels animals caçats per vendre-la als europeus de pas. Quan les autoritats de la Monarquia Hispànica van fer envair l'illa Hispaniola perquè no pagava imposts a la Corona castellana, els invasors van exterminar-ne els animals en què els bucaners basaven el seu comerç i, a més, les autoritats franceses que governaven l'illa van dictar-hi lleis en contra; molts dels habitants es van anar a establir a l'illa de La Tortuga i es van afegir als filibusters per dedicar-se a la pirateria, sobretot contra els castellans. Al llarg dels segles XVII i XVIII l'ús d'aquest terme va alternar amb el de filibuster. Tot i que se sol considerar que els bucaners són els antecessors dels filibusters i que aquests aparegueren quan aquells es feren bandits, habitualment aquest terme i pirata són emprats com a sinònims. Se'n va generalitzar l'ús, sobretot a partir de la publicació de l'obra d'Exquemelin el 1678 i és el d'ús més corrent als països anglosaxons per a designar els pirates, i reservaren la paraula filibuster (amb una accepció que va començar a tenir al segle xix) per fer referència a aventurers polítics en països Sud-americans. Així com els pirates solien limitar les seves activitats a la mar, els bucaners no menyspreaven pas les activitats en terra ferma ni el pillatge. (ca)
  • Un bucaner —en les llengües caribs, bucán és la reixeta o trama de fusta utilitzada pels habitants precolombins del Carib o Antilles per fumar la carn — era en origen un habitant de la part occidental de l'illa de la Hispaniola, on es troben actualment Haití i la República Dominicana, que es dedicaven a caçar vaques i porcs salvatges per a bucanar, és a dir, fumar la carn i vendre-la als vaixells que navegaven per les aigües del mar Carib. Durant el segle xvi es van establir a la part occidental de l'illa, que havia estat abandonada pels castellans, aventurers europeus, sobretot francesos, la majoria de Normandia, que copiaren dels amerindis arawak la tècnica de conservació de la carn i es van dedicar a adobar la pell dels animals caçats per vendre-la als europeus de pas. Quan les autoritats de la Monarquia Hispànica van fer envair l'illa Hispaniola perquè no pagava imposts a la Corona castellana, els invasors van exterminar-ne els animals en què els bucaners basaven el seu comerç i, a més, les autoritats franceses que governaven l'illa van dictar-hi lleis en contra; molts dels habitants es van anar a establir a l'illa de La Tortuga i es van afegir als filibusters per dedicar-se a la pirateria, sobretot contra els castellans. Al llarg dels segles XVII i XVIII l'ús d'aquest terme va alternar amb el de filibuster. Tot i que se sol considerar que els bucaners són els antecessors dels filibusters i que aquests aparegueren quan aquells es feren bandits, habitualment aquest terme i pirata són emprats com a sinònims. Se'n va generalitzar l'ús, sobretot a partir de la publicació de l'obra d'Exquemelin el 1678 i és el d'ús més corrent als països anglosaxons per a designar els pirates, i reservaren la paraula filibuster (amb una accepció que va començar a tenir al segle xix) per fer referència a aventurers polítics en països Sud-americans. Així com els pirates solien limitar les seves activitats a la mar, els bucaners no menyspreaven pas les activitats en terra ferma ni el pillatge. (ca)
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 867315 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 17416826 (xsd:integer)
dct:subject
rdfs:comment
  • Un bucaner —en les llengües caribs, bucán és la reixeta o trama de fusta utilitzada pels habitants precolombins del Carib o Antilles per fumar la carn — era en origen un habitant de la part occidental de l'illa de la Hispaniola, on es troben actualment Haití i la República Dominicana, que es dedicaven a caçar vaques i porcs salvatges per a bucanar, és a dir, fumar la carn i vendre-la als vaixells que navegaven per les aigües del mar Carib. (ca)
  • Un bucaner —en les llengües caribs, bucán és la reixeta o trama de fusta utilitzada pels habitants precolombins del Carib o Antilles per fumar la carn — era en origen un habitant de la part occidental de l'illa de la Hispaniola, on es troben actualment Haití i la República Dominicana, que es dedicaven a caçar vaques i porcs salvatges per a bucanar, és a dir, fumar la carn i vendre-la als vaixells que navegaven per les aigües del mar Carib. (ca)
rdfs:label
  • Bucaner (ca)
  • Bucaner (ca)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is foaf:primaryTopic of