| dbo:abstract
|
- La TSS (inicials de Tralla Super Sport) fou una motocicleta de competició fabricada per Bultaco entre 1960 i 1970, dissenyada específicament per a les competicions de velocitat i pensada per a participar-hi al més alt nivell, Grans Premis inclosos. Al llarg de la seva vida comercial se'n produïren diverses versions en cilindrades variades (125, 175, 200, 250 i 360 cc), per bé que les més populars foren les de 125 i 250 cc. Com a característiques generals a totes les versions, disposaven d'un motor de dos temps monocilíndric (refrigerat per aire en les primeres versions i per aigua ens les següents), bastidor tubular, frens de tambor i amortidors de forquilla convencional davant i darrere. Concebuda partint de la màxima simplicitat, la TSS proporcionava a un preu raonable altes prestacions, fiabilitat mecànica i una excel·lent estabilitat, factors que la convertiren en una de les motocicletes de velocitat més ben valorades pels pilots privats durant tota la dècada de 1960. Era, de fet, la primera motocicleta de competició a ser venuda al públic -obrint així un nou sector de mercat que aviat s'anomenà motocicletes "curses-client"- i el seu èxit convertí a Bultaco en un dels pocs fabricants a oferir una competència efectiva als tres gegants japonesos (Yamaha, Honda i Suzuki). Diversos futurs campions s'iniciaren en competició amb aquesta moto (entre ells, Barry Sheene i Jean-Pierre Beltoise) o bé hi aconseguiren èxits internacionals en algun moment de la seva carrera (com ara Rodney Gould, Jack Findlay, Ginger Molloy i, especialment, Ramon Torras). Fins i tot campions consagrats com ara Luigi Taveri o Hans-Georg Anscheidt, amb contractes vigents amb altres marques, n'adquiriren alguna per a competir-hi en curses no oficials. Malgrat que Bultaco no participà amb un equip de fàbrica en el mundial de velocitat de forma continuada, sí que donà suport oficial a diversos pilots durant tota l'etapa de fabricació de les TSS, gràcies al qual arribà a acumular un important palmarès en aquest campionat, amb nombrosos podis en diverses categories (125cc, 250cc, 350cc i 500cc) i dues victòries en Gran Premi: la primera l'aconseguí Ginger Molloy al Gran Premi de l'Ulster de 1966 amb una TSS 250, i la segona, Salvador Cañellas al Gran Premi d'Espanya de 1968 amb una TSS 125. Molloy esdevenia així el primer a guanyar un Gran Premi amb moto catalana, i Cañellas, el primer català a fer-ho. (ca)
- La TSS (inicials de Tralla Super Sport) fou una motocicleta de competició fabricada per Bultaco entre 1960 i 1970, dissenyada específicament per a les competicions de velocitat i pensada per a participar-hi al més alt nivell, Grans Premis inclosos. Al llarg de la seva vida comercial se'n produïren diverses versions en cilindrades variades (125, 175, 200, 250 i 360 cc), per bé que les més populars foren les de 125 i 250 cc. Com a característiques generals a totes les versions, disposaven d'un motor de dos temps monocilíndric (refrigerat per aire en les primeres versions i per aigua ens les següents), bastidor tubular, frens de tambor i amortidors de forquilla convencional davant i darrere. Concebuda partint de la màxima simplicitat, la TSS proporcionava a un preu raonable altes prestacions, fiabilitat mecànica i una excel·lent estabilitat, factors que la convertiren en una de les motocicletes de velocitat més ben valorades pels pilots privats durant tota la dècada de 1960. Era, de fet, la primera motocicleta de competició a ser venuda al públic -obrint així un nou sector de mercat que aviat s'anomenà motocicletes "curses-client"- i el seu èxit convertí a Bultaco en un dels pocs fabricants a oferir una competència efectiva als tres gegants japonesos (Yamaha, Honda i Suzuki). Diversos futurs campions s'iniciaren en competició amb aquesta moto (entre ells, Barry Sheene i Jean-Pierre Beltoise) o bé hi aconseguiren èxits internacionals en algun moment de la seva carrera (com ara Rodney Gould, Jack Findlay, Ginger Molloy i, especialment, Ramon Torras). Fins i tot campions consagrats com ara Luigi Taveri o Hans-Georg Anscheidt, amb contractes vigents amb altres marques, n'adquiriren alguna per a competir-hi en curses no oficials. Malgrat que Bultaco no participà amb un equip de fàbrica en el mundial de velocitat de forma continuada, sí que donà suport oficial a diversos pilots durant tota l'etapa de fabricació de les TSS, gràcies al qual arribà a acumular un important palmarès en aquest campionat, amb nombrosos podis en diverses categories (125cc, 250cc, 350cc i 500cc) i dues victòries en Gran Premi: la primera l'aconseguí Ginger Molloy al Gran Premi de l'Ulster de 1966 amb una TSS 250, i la segona, Salvador Cañellas al Gran Premi d'Espanya de 1968 amb una TSS 125. Molloy esdevenia així el primer a guanyar un Gran Premi amb moto catalana, i Cañellas, el primer català a fer-ho. (ca)
|
| rdfs:comment
|
- La TSS (inicials de Tralla Super Sport) fou una motocicleta de competició fabricada per Bultaco entre 1960 i 1970, dissenyada específicament per a les competicions de velocitat i pensada per a participar-hi al més alt nivell, Grans Premis inclosos. Al llarg de la seva vida comercial se'n produïren diverses versions en cilindrades variades (125, 175, 200, 250 i 360 cc), per bé que les més populars foren les de 125 i 250 cc. Com a característiques generals a totes les versions, disposaven d'un motor de dos temps monocilíndric (refrigerat per aire en les primeres versions i per aigua ens les següents), bastidor tubular, frens de tambor i amortidors de forquilla convencional davant i darrere. (ca)
- La TSS (inicials de Tralla Super Sport) fou una motocicleta de competició fabricada per Bultaco entre 1960 i 1970, dissenyada específicament per a les competicions de velocitat i pensada per a participar-hi al més alt nivell, Grans Premis inclosos. Al llarg de la seva vida comercial se'n produïren diverses versions en cilindrades variades (125, 175, 200, 250 i 360 cc), per bé que les més populars foren les de 125 i 250 cc. Com a característiques generals a totes les versions, disposaven d'un motor de dos temps monocilíndric (refrigerat per aire en les primeres versions i per aigua ens les següents), bastidor tubular, frens de tambor i amortidors de forquilla convencional davant i darrere. (ca)
|
