| Property |
Value |
| prop-ca:alineació
| |
| prop-ca:alt
| |
| prop-ca:amplada
|
- 290 (xsd:integer)
- 350 (xsd:integer)
|
| prop-ca:any
|
- 1987 (xsd:integer)
- 1995 (xsd:integer)
- 2002 (xsd:integer)
- 2004 (xsd:integer)
- 2005 (xsd:integer)
|
| prop-ca:autor
|
- Alberts et al
- Francesc Nicolau i Pous
- Lodish et al
- Nick Lane
- Paniagua, R.; Nistal, M.; Sesma, P.; Álvarez-Uría, M.; Fraile, B.; Anadón, R. i José Sáez, F.
- Núria Roca, Marta Serrano, Ferran Gibert i Antonio Muñoz
|
| prop-ca:editorial
|
- Barcelona: Fundació Catalunya Cristiana
- Barcelona: Omega
- Barcelona: Parramón
- Buenos Aires: Médica Panamericana
- McGraw-Hill Interamericana de España, S.A.U.
- Oxford University Press
|
| prop-ca:imatge
|
- Biological_cell.svg
- Estructura cèl·lula vegetal.png
|
| prop-ca:isbn
|
- 0 (xsd:integer)
- 84 (xsd:integer)
- 950 (xsd:integer)
|
| prop-ca:peu
|
- Diagrama d'una cèl·lula animal, a l'esquerra ;
- i d'una cèl·lula vegetal, a la dreta.
|
| prop-ca:títol
|
- Biología celular y molecular
- Biología molecular de la célula
- Citología e histología vegetal y animal
- La cèl·lula i la reproducció dels éssers vius
- La cèl·lula: l'origen de la vida
- Power, Sex, Suicide. Mitochondria and the Meaning of Life
|
| dbo:abstract
|
- Una cèl·lula (del llatí cellula, diminutiu de cella, "petita cambra") és la unitat morfològica i funcional de tot ésser viu. De fet, la cèl·lula és l'element de menor mida que es pot considerar vivent. D'aquesta manera, es poden classificar els organismes vivents segons el nombre de cèl·lules que posseeixin: si només en tenen una, són unicel·lulars (com per exemple els protozous o els bacteris, organismes microscòpics); si en tenen més, són pluricel·lulars. En aquests últims, el nombre de cèl·lules és variable: va d'alguns centenars, com en alguns nematodes, a centenars de bilions (1014), com en el cas de l'ésser humà. Les cèl·lules solen tenir una mida de 10 µm i una massa d'1 ng, tot i que n'hi ha de molt més grans. La teoria cel·lular, proposada el 1839 per Matthias Jakob Schleiden i Theodor Schwann, postula que tots els organismes es componen de cèl·lules, i que totes les cèl·lules deriven d'altres precedents. Així, doncs, totes les funcions vitals provenen de la maquinària cel·lular i de la interacció entre cèl·lules adjacents; a més, la conservació de la informació genètica, base de l'herència a l'ADN que vol dir àcid desoxiribonucleic permet transmetre-la de generació en generació. (ca)
- Una cèl·lula (del llatí cellula, diminutiu de cella, "petita cambra") és la unitat morfològica i funcional de tot ésser viu. De fet, la cèl·lula és l'element de menor mida que es pot considerar vivent. D'aquesta manera, es poden classificar els organismes vivents segons el nombre de cèl·lules que posseeixin: si només en tenen una, són unicel·lulars (com per exemple els protozous o els bacteris, organismes microscòpics); si en tenen més, són pluricel·lulars. En aquests últims, el nombre de cèl·lules és variable: va d'alguns centenars, com en alguns nematodes, a centenars de bilions (1014), com en el cas de l'ésser humà. Les cèl·lules solen tenir una mida de 10 µm i una massa d'1 ng, tot i que n'hi ha de molt més grans. La teoria cel·lular, proposada el 1839 per Matthias Jakob Schleiden i Theodor Schwann, postula que tots els organismes es componen de cèl·lules, i que totes les cèl·lules deriven d'altres precedents. Així, doncs, totes les funcions vitals provenen de la maquinària cel·lular i de la interacció entre cèl·lules adjacents; a més, la conservació de la informació genètica, base de l'herència a l'ADN que vol dir àcid desoxiribonucleic permet transmetre-la de generació en generació. (ca)
|
| dbo:wikiPageExternalLink
| |
| dbo:wikiPageID
| |
| dbo:wikiPageRevisionID
| |
| dct:subject
| |
| rdfs:comment
|
- Una cèl·lula (del llatí cellula, diminutiu de cella, "petita cambra") és la unitat morfològica i funcional de tot ésser viu. De fet, la cèl·lula és l'element de menor mida que es pot considerar vivent. D'aquesta manera, es poden classificar els organismes vivents segons el nombre de cèl·lules que posseeixin: si només en tenen una, són unicel·lulars (com per exemple els protozous o els bacteris, organismes microscòpics); si en tenen més, són pluricel·lulars. En aquests últims, el nombre de cèl·lules és variable: va d'alguns centenars, com en alguns nematodes, a centenars de bilions (1014), com en el cas de l'ésser humà. Les cèl·lules solen tenir una mida de 10 µm i una massa d'1 ng, tot i que n'hi ha de molt més grans. (ca)
- Una cèl·lula (del llatí cellula, diminutiu de cella, "petita cambra") és la unitat morfològica i funcional de tot ésser viu. De fet, la cèl·lula és l'element de menor mida que es pot considerar vivent. D'aquesta manera, es poden classificar els organismes vivents segons el nombre de cèl·lules que posseeixin: si només en tenen una, són unicel·lulars (com per exemple els protozous o els bacteris, organismes microscòpics); si en tenen més, són pluricel·lulars. En aquests últims, el nombre de cèl·lules és variable: va d'alguns centenars, com en alguns nematodes, a centenars de bilions (1014), com en el cas de l'ésser humà. Les cèl·lules solen tenir una mida de 10 µm i una massa d'1 ng, tot i que n'hi ha de molt més grans. (ca)
|
| rdfs:label
|
- Cèl·lula (ca)
- Cèl·lula (ca)
|
| owl:sameAs
| |
| prov:wasDerivedFrom
| |
| foaf:isPrimaryTopicOf
| |
| is dbo:wikiPageRedirects
of | |
| is foaf:primaryTopic
of | |
