La C-58 és una autopista que uneix Barcelona amb Sabadell i Terrassa, on passa a ser una carretera convencional d'una sola calçada, pràcticament paral·lela a la C-16, que al seu torn va fins a Manresa i Berga. La carretera continua des de Terrassa fins a la C-55, just abans del túnel de Bogunyà, al terme de Castellbell i el Vilar. El seu primer tram és un dels eixos viaris més transitats de Catalunya, atesa l'entitat demogràfica i econòmica de les poblacions per les quals discorre aquesta via.

Property Value
prop-ca:administració
prop-ca:fi
prop-ca:id
  • -58.0
prop-ca:inici
prop-ca:lloc
prop-ca:long
  • 39 (xsd:integer)
prop-ca:nom
  • Autovia C-58
prop-ca:tipus
  • autovia
dbo:abstract
  • La C-58 és una autopista que uneix Barcelona amb Sabadell i Terrassa, on passa a ser una carretera convencional d'una sola calçada, pràcticament paral·lela a la C-16, que al seu torn va fins a Manresa i Berga. La carretera continua des de Terrassa fins a la C-55, just abans del túnel de Bogunyà, al terme de Castellbell i el Vilar. El seu primer tram és un dels eixos viaris més transitats de Catalunya, atesa l'entitat demogràfica i econòmica de les poblacions per les quals discorre aquesta via. L'autopista es construí per recomanació del Banc Mundial, que el 1970 concedí un crèdit de 30 milions de dòlars per a la seva construcció. Aquesta s'inicià un any més tard, i al cap de tres anys més l'autovia entrava en funcionament. Inicialment, rep la denominació d'autopista B-29 i posteriorment s'anomenà A-18. Va tornar a canviar de codi quan la Direcció General de Carreteres de la Generalitat de Catalunya, li va donar un nou codi anomenant-la com la coneixem avui dia, C-58. La via passa per la cubeta del fons fluvial del riu Sec, entre Cerdanyola del Vallès i Ripollet, i salvant-hi l'orografia de la Riera de Les Arenes (Terrassa). Fins aleshores, per anar a Barcelona s'emprava la N-150 (carretera de Montcada i Reixac a Terrassa). Aquesta via es pot dir, de forma literària, que discorra de forma paralel·la a la línia ferroviària Barcelona-Manresa-Lleida-Almacelles. El 2009 s'inicià la construcció d'una nova calçada a diferent nivell per a vehicles d'alta ocupació, és a dir, per a vehicles de 3 o més ocupants o de transport públic, entre Barcelona (Avda. Meridiana)i la sortida de Montcada-Ripollet-Cerdanyola, aproximadament PK 5. La nova calçada, gairebé en tot el seu recorregut a diferent nivell, es va acabar a l'octubre de 2012, amb un cost d'aproximadament 80 milions d'euros, que ha suposat un gran fiasco, atesa la funcionalitat comprovada. Respecte al segon tram, cal indicar que la carretera va ser construïda per la Diputació de Barcelona cap a finals dels anys seixanta. Es va codificar com BP-1213 i es va construir amb una geometria còmoda amb plataforma ample, carrils de vehicles lents en tots dos sentits, però amb certa dificultat per l'orografia, doncs presenta dos túnels (un anomenat de Coll Cardús, just al costat de l'abocador controlat de Vacarisses, en el terme municipal de Vacarisses, i un altre entre el terme municipal de Castellbell i el Vilar i Monistrol, el tunel anomenat de la Bauma, d'aproximadament 150m) i un viaducte que sobre el Llobregat permet arribar a la C-55 d'uns 220 m. (ca)
  • La C-58 és una autopista que uneix Barcelona amb Sabadell i Terrassa, on passa a ser una carretera convencional d'una sola calçada, pràcticament paral·lela a la C-16, que al seu torn va fins a Manresa i Berga. La carretera continua des de Terrassa fins a la C-55, just abans del túnel de Bogunyà, al terme de Castellbell i el Vilar. El seu primer tram és un dels eixos viaris més transitats de Catalunya, atesa l'entitat demogràfica i econòmica de les poblacions per les quals discorre aquesta via. L'autopista es construí per recomanació del Banc Mundial, que el 1970 concedí un crèdit de 30 milions de dòlars per a la seva construcció. Aquesta s'inicià un any més tard, i al cap de tres anys més l'autovia entrava en funcionament. Inicialment, rep la denominació d'autopista B-29 i posteriorment s'anomenà A-18. Va tornar a canviar de codi quan la Direcció General de Carreteres de la Generalitat de Catalunya, li va donar un nou codi anomenant-la com la coneixem avui dia, C-58. La via passa per la cubeta del fons fluvial del riu Sec, entre Cerdanyola del Vallès i Ripollet, i salvant-hi l'orografia de la Riera de Les Arenes (Terrassa). Fins aleshores, per anar a Barcelona s'emprava la N-150 (carretera de Montcada i Reixac a Terrassa). Aquesta via es pot dir, de forma literària, que discorra de forma paralel·la a la línia ferroviària Barcelona-Manresa-Lleida-Almacelles. El 2009 s'inicià la construcció d'una nova calçada a diferent nivell per a vehicles d'alta ocupació, és a dir, per a vehicles de 3 o més ocupants o de transport públic, entre Barcelona (Avda. Meridiana)i la sortida de Montcada-Ripollet-Cerdanyola, aproximadament PK 5. La nova calçada, gairebé en tot el seu recorregut a diferent nivell, es va acabar a l'octubre de 2012, amb un cost d'aproximadament 80 milions d'euros, que ha suposat un gran fiasco, atesa la funcionalitat comprovada. Respecte al segon tram, cal indicar que la carretera va ser construïda per la Diputació de Barcelona cap a finals dels anys seixanta. Es va codificar com BP-1213 i es va construir amb una geometria còmoda amb plataforma ample, carrils de vehicles lents en tots dos sentits, però amb certa dificultat per l'orografia, doncs presenta dos túnels (un anomenat de Coll Cardús, just al costat de l'abocador controlat de Vacarisses, en el terme municipal de Vacarisses, i un altre entre el terme municipal de Castellbell i el Vilar i Monistrol, el tunel anomenat de la Bauma, d'aproximadament 150m) i un viaducte que sobre el Llobregat permet arribar a la C-55 d'uns 220 m. (ca)
dbo:wikiPageID
  • 571600 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 16824551 (xsd:integer)
dct:subject
rdfs:comment
  • La C-58 és una autopista que uneix Barcelona amb Sabadell i Terrassa, on passa a ser una carretera convencional d'una sola calçada, pràcticament paral·lela a la C-16, que al seu torn va fins a Manresa i Berga. La carretera continua des de Terrassa fins a la C-55, just abans del túnel de Bogunyà, al terme de Castellbell i el Vilar. El seu primer tram és un dels eixos viaris més transitats de Catalunya, atesa l'entitat demogràfica i econòmica de les poblacions per les quals discorre aquesta via. (ca)
  • La C-58 és una autopista que uneix Barcelona amb Sabadell i Terrassa, on passa a ser una carretera convencional d'una sola calçada, pràcticament paral·lela a la C-16, que al seu torn va fins a Manresa i Berga. La carretera continua des de Terrassa fins a la C-55, just abans del túnel de Bogunyà, al terme de Castellbell i el Vilar. El seu primer tram és un dels eixos viaris més transitats de Catalunya, atesa l'entitat demogràfica i econòmica de les poblacions per les quals discorre aquesta via. (ca)
rdfs:label
  • C-58 (ca)
  • C-58 (ca)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is foaf:primaryTopic of