Carlos Llorens Robles (València, 1821 - Cartagena, (Múrcia), 8 de setembre de 1862) fou un compositor i director d'orquestra espanyol. El seu pare era tenor i la seva mare era actriu de teatre. El matrimoni s'instal·là a València al ser contractat el seu pare per la temporada operística valenciana de 1819. A banda de la seva faceta creativa, tota la seva carrera professional de director de bandes militars: el maig de 1839 ingressà com a músic en el Regiment Santiago 21 i en aquest va romandre fins al 1842. Entre 1844 i 1846 apareix com a músic major del tercer batalló del Regiment d'Infanteria de Savoia. Especialment important és la seva presencia com a director de l'agrupació musical del regiment d'Asturies n1. 31, radicat a València, fou el lloc on estrenà gran part de les obres que li d

Property Value
prop-ca:dataDefuncio
  • 8 (xsd:integer)
prop-ca:dataNaixement
  • 1821 (xsd:integer)
prop-ca:estil
prop-ca:imatge
  • Teatre principal.jpg
prop-ca:llocDefuncio
prop-ca:llocNaixement
prop-ca:nom
  • Carlos Llorens Robles
prop-ca:peu
  • Teatre Principal de València on es van interpretar moltes obres de Carlos Llorens
prop-ca:tipusInfotaula
  • compositor clàssic
dbo:abstract
  • Carlos Llorens Robles (València, 1821 - Cartagena, (Múrcia), 8 de setembre de 1862) fou un compositor i director d'orquestra espanyol. El seu pare era tenor i la seva mare era actriu de teatre. El matrimoni s'instal·là a València al ser contractat el seu pare per la temporada operística valenciana de 1819. A banda de la seva faceta creativa, tota la seva carrera professional de director de bandes militars: el maig de 1839 ingressà com a músic en el Regiment Santiago 21 i en aquest va romandre fins al 1842. Entre 1844 i 1846 apareix com a músic major del tercer batalló del Regiment d'Infanteria de Savoia. Especialment important és la seva presencia com a director de l'agrupació musical del regiment d'Asturies n1. 31, radicat a València, fou el lloc on estrenà gran part de les obres que li donaren la més gran popularitat. Restà en aquest regiment de 1854 fins al 1859, any en què passà al Regiment de Luchana. Passà els seus últims anys com a músic major del 2n Regiment d'Artilleria de peu, ubicat en la plaça de Cartagena. Quant a la faceta de compositor, en primer lloc cal ressenyar la seva labor com a creador de música lírica espanyola, gènere en el que fou molt fecund però en el que no assolí gaires èxits. La seva primera obra estrenada davant el públic fou una peça lírica qualificada en la premsa de l'època com Aria, que es presentà els últims anys de la dècada de 1840 i que fou saludada positivament per la crítica. Sembla que les seves estrenes les portà a cap en ciutats andaluses abans de presentar les seves obres a València. Així, el novembre de 1850 un periòdic de Cadis fa referència a l'èxit assolit per la seva òpera El cuerno de oro, presentada en el Teatre del Circo d'aquella capital. En el Diario Mercantil Valenciano es recull la notícia de què el 2 de juliol d'aquest mateix any s'estrenà amb èxit en el Teatro del Circo de Sevilla la seva opereta La feria de Sevilla, indicant l'articulista que les primeres produccions líriques de Llorens s'estrenaren en aquesta ciutat. Després d'aquesta experiència per Andalusia, la premsa valenciana de l'època es feia eco de l'arribada, el març de 1853, del prometedor Carlos Llorens per a dirigir l'orquestra del recent inaugurat Teatre Princesa. En l'estrena a principis de 1854 la seva òpera entres actes Federico II el Grande, sobre la que el crític del Diario Mercantil Valenciano assenyalà que la música superava la lletra. L'autor de la ressenya indica que l'obra segueix el gènere líric italià, però reprotxa a Llorens que ?no ha tenido en cuenta la altura a la qual se halla la zarzuela española, malgrat semblar que és autor que promet. Fins a finals de 1855 Llorens estrenà en el Teatre Princesa diverses peces de ball i diverses sarsueles que no assoleixen l'èxit esperat, abandonant la direcció musical del local. Malgrat l'anterior, la seva figura ja era coneguda, ja que en la funció oferta pels professors músics en honor de Sant Vicenç Ferrer, celebrada el 5 de juliol de 1855, s'interpretà una simfonia seva. El seu contacte amb la música lírica com intèrpret continuà al ser apuntador de la companyia d'òpera italiana que realitzà representacions en el Teatre Principal (València) a partir de l'agost de 1856. La segona època de la seva producció és la més important, ja que fou la que produí més aportacions i en la que major popularitat nacional assolí: la música instrumental. El seu permanent contacte amb el món de les bandes i la seva presència al front de l'orquestra del Teatre Princesa li donaren el bagatge necessari per afrontar les seves obres instrumentals, dedicant-se a més, al gènere de moda en aquella època: el descriptiu. La seva peça més coneguda és la fantasia instrumental La batalla d'Inkerman, composta el 1855 i dedicada a Napoleó III, emperador de França. L'obra està escrita per a un gran contingent musical que comprèn una orquestra, diverses bandes musicals i bandes de tambors i cornetes. Després de la seva estrena en el Teatre Principal de València, es repetí aquest mateix any per a commemorar el quart centenari de la canonització de Sant Vicenç Ferrer i en honor de la reina Isabel II. La crítica valenciana acollí favorablement la peça, indicant que mescla música i escena i que va aconseguir animar i despertar al públic. (ca)
  • Carlos Llorens Robles (València, 1821 - Cartagena, (Múrcia), 8 de setembre de 1862) fou un compositor i director d'orquestra espanyol. El seu pare era tenor i la seva mare era actriu de teatre. El matrimoni s'instal·là a València al ser contractat el seu pare per la temporada operística valenciana de 1819. A banda de la seva faceta creativa, tota la seva carrera professional de director de bandes militars: el maig de 1839 ingressà com a músic en el Regiment Santiago 21 i en aquest va romandre fins al 1842. Entre 1844 i 1846 apareix com a músic major del tercer batalló del Regiment d'Infanteria de Savoia. Especialment important és la seva presencia com a director de l'agrupació musical del regiment d'Asturies n1. 31, radicat a València, fou el lloc on estrenà gran part de les obres que li donaren la més gran popularitat. Restà en aquest regiment de 1854 fins al 1859, any en què passà al Regiment de Luchana. Passà els seus últims anys com a músic major del 2n Regiment d'Artilleria de peu, ubicat en la plaça de Cartagena. Quant a la faceta de compositor, en primer lloc cal ressenyar la seva labor com a creador de música lírica espanyola, gènere en el que fou molt fecund però en el que no assolí gaires èxits. La seva primera obra estrenada davant el públic fou una peça lírica qualificada en la premsa de l'època com Aria, que es presentà els últims anys de la dècada de 1840 i que fou saludada positivament per la crítica. Sembla que les seves estrenes les portà a cap en ciutats andaluses abans de presentar les seves obres a València. Així, el novembre de 1850 un periòdic de Cadis fa referència a l'èxit assolit per la seva òpera El cuerno de oro, presentada en el Teatre del Circo d'aquella capital. En el Diario Mercantil Valenciano es recull la notícia de què el 2 de juliol d'aquest mateix any s'estrenà amb èxit en el Teatro del Circo de Sevilla la seva opereta La feria de Sevilla, indicant l'articulista que les primeres produccions líriques de Llorens s'estrenaren en aquesta ciutat. Després d'aquesta experiència per Andalusia, la premsa valenciana de l'època es feia eco de l'arribada, el març de 1853, del prometedor Carlos Llorens per a dirigir l'orquestra del recent inaugurat Teatre Princesa. En l'estrena a principis de 1854 la seva òpera entres actes Federico II el Grande, sobre la que el crític del Diario Mercantil Valenciano assenyalà que la música superava la lletra. L'autor de la ressenya indica que l'obra segueix el gènere líric italià, però reprotxa a Llorens que ?no ha tenido en cuenta la altura a la qual se halla la zarzuela española, malgrat semblar que és autor que promet. Fins a finals de 1855 Llorens estrenà en el Teatre Princesa diverses peces de ball i diverses sarsueles que no assoleixen l'èxit esperat, abandonant la direcció musical del local. Malgrat l'anterior, la seva figura ja era coneguda, ja que en la funció oferta pels professors músics en honor de Sant Vicenç Ferrer, celebrada el 5 de juliol de 1855, s'interpretà una simfonia seva. El seu contacte amb la música lírica com intèrpret continuà al ser apuntador de la companyia d'òpera italiana que realitzà representacions en el Teatre Principal (València) a partir de l'agost de 1856. La segona època de la seva producció és la més important, ja que fou la que produí més aportacions i en la que major popularitat nacional assolí: la música instrumental. El seu permanent contacte amb el món de les bandes i la seva presència al front de l'orquestra del Teatre Princesa li donaren el bagatge necessari per afrontar les seves obres instrumentals, dedicant-se a més, al gènere de moda en aquella època: el descriptiu. La seva peça més coneguda és la fantasia instrumental La batalla d'Inkerman, composta el 1855 i dedicada a Napoleó III, emperador de França. L'obra està escrita per a un gran contingent musical que comprèn una orquestra, diverses bandes musicals i bandes de tambors i cornetes. Després de la seva estrena en el Teatre Principal de València, es repetí aquest mateix any per a commemorar el quart centenari de la canonització de Sant Vicenç Ferrer i en honor de la reina Isabel II. La crítica valenciana acollí favorablement la peça, indicant que mescla música i escena i que va aconseguir animar i despertar al públic. (ca)
dbo:wikiPageID
  • 1332634 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 17599462 (xsd:integer)
dct:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • Carlos Llorens Robles (València, 1821 - Cartagena, (Múrcia), 8 de setembre de 1862) fou un compositor i director d'orquestra espanyol. El seu pare era tenor i la seva mare era actriu de teatre. El matrimoni s'instal·là a València al ser contractat el seu pare per la temporada operística valenciana de 1819. A banda de la seva faceta creativa, tota la seva carrera professional de director de bandes militars: el maig de 1839 ingressà com a músic en el Regiment Santiago 21 i en aquest va romandre fins al 1842. Entre 1844 i 1846 apareix com a músic major del tercer batalló del Regiment d'Infanteria de Savoia. Especialment important és la seva presencia com a director de l'agrupació musical del regiment d'Asturies n1. 31, radicat a València, fou el lloc on estrenà gran part de les obres que li d (ca)
  • Carlos Llorens Robles (València, 1821 - Cartagena, (Múrcia), 8 de setembre de 1862) fou un compositor i director d'orquestra espanyol. El seu pare era tenor i la seva mare era actriu de teatre. El matrimoni s'instal·là a València al ser contractat el seu pare per la temporada operística valenciana de 1819. A banda de la seva faceta creativa, tota la seva carrera professional de director de bandes militars: el maig de 1839 ingressà com a músic en el Regiment Santiago 21 i en aquest va romandre fins al 1842. Entre 1844 i 1846 apareix com a músic major del tercer batalló del Regiment d'Infanteria de Savoia. Especialment important és la seva presencia com a director de l'agrupació musical del regiment d'Asturies n1. 31, radicat a València, fou el lloc on estrenà gran part de les obres que li d (ca)
rdfs:label
  • Carlos Llorens Robles (ca)
  • Carlos Llorens Robles (ca)
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is foaf:primaryTopic of