Cas Gürtel és el criptònim que va rebre la investigació instruïda pel jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón, el febrer de 2009. La polícia va donar el criptònim Gürtel a l'operació secreta en traduir cap a l'alemany «correa», mot castellà per «cinturó» o «corretja» i cognom del principal investigat.

Property Value
prop-ca:dataDifusió
  • 29 (xsd:integer)
prop-ca:dataFets
  • 1996 (xsd:integer)
prop-ca:estat
  • En investigació
prop-ca:fets
  • Presumpte delicte de finançament il·legal del Partit Popular
prop-ca:lloc
  • Comunitat de Madrid i al País Valencià
prop-ca:nom
  • Cas Gürtel
prop-ca:particulars
prop-ca:polítics
  • Pablo Crespo, etc.
dbo:abstract
  • Cas Gürtel és el criptònim que va rebre la investigació instruïda pel jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón, el febrer de 2009. La polícia va donar el criptònim Gürtel a l'operació secreta en traduir cap a l'alemany «correa», mot castellà per «cinturó» o «corretja» i cognom del principal investigat. La investigació volia desmuntar una presumpta xarxa de corrupció vinculada a la direcció nacional del Partit Popular a l'època de José María Aznar i a alts càrrecs de diferents comunitats autònomes governades pel PP. Aquesta xarxa seria encapçalada per l'empresari Francisco Correa i dos dels seus homes de confiança, Pablo Crespo i Antoine Sánchez, que haurien establert un suposat conglomerat de negocis per nodrir-se de fons d'entitats públiques, en particular d'alguns ajuntaments i comunitats autònomes, com ara la Madrid i la València. La finalitat d'aquest grup, segons les investigacions, era d'obtenir beneficis utilitzant com a norma comuna i freqüent les donacions i suborns a funcionaris i autoritats públiques. En créixer les crítiques contra el Partit Popular i els governs regionals afectats, El Mundo informaria que, en els dies en què va esclatar l'escàndol del cas Gürtel, Baltasar Garzón i Mariano Fernández Bermejo, ministre de Justícia, van anar junts de cacera al municipi de Torres, a Jaén; això va ser considerat pels mitjans pròxims al Partit Popular com un acord implícit entre Garzón —exdiputat socialista i secretari d'Estat en l'època de Felipe González— i el Poder executiu, a les mans de seu principal adversari, el PSOE, per perjudicar al PP en coincidir les eleccions per renovar les alcaldies i el Parlament de Galícia i el País Basc. Aquesta interpretació seria aprofitada per la direcció popular per denunciar l'"estratègia de destrucció" iniciada contra la seva força política i intentar personar-se en el procés judicial, a més de recusar Garzón per la seva "notòria animadversió" cap al PP. Ambdues peticions van ser rebutjades; el govern d'Esperanza Aguirre ho intentà en considerar-se "part perjudicada" dins de la investigació. Tanmateix, l'organitzador de la cacera esmentada, un militant i exregidor del PP, asseguraria que la trobada va ser fortuïta i entre un nodrit grup de persones, on es parlà només de "temes trivials". A més, diferents mitjans recordaren que ja feia un parell d'anys que les indagacions estaven funcionant (en el cas d'alguns personatges, més de cinc anys) i que Garzón també va ser recusat durant les investigacions sobre els Grups Antiterroristes d'Alliberament (GAL) per part dels socialistes en els anys noranta per una suposada "mala fe" en no ser designat ministre per Felipe González quan va ser parlamentari sota les sigles del PSOE, situació davant la qual el PP va defensar la continuïtat del polèmic jutge, que va prevaler. Quant a la "coincidència de temps" amb què es va fer públic el cas, s'explicaria que les detencions es van produir per evitar el risc de fuga dels principals sospitosos, que en estar ja al corrent de les punxades telefòniques i cibernètiques, destruïen documents i preparaven la seva sortida de l'estat. (ca)
  • Cas Gürtel és el criptònim que va rebre la investigació instruïda pel jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón, el febrer de 2009. La polícia va donar el criptònim Gürtel a l'operació secreta en traduir cap a l'alemany «correa», mot castellà per «cinturó» o «corretja» i cognom del principal investigat. La investigació volia desmuntar una presumpta xarxa de corrupció vinculada a la direcció nacional del Partit Popular a l'època de José María Aznar i a alts càrrecs de diferents comunitats autònomes governades pel PP. Aquesta xarxa seria encapçalada per l'empresari Francisco Correa i dos dels seus homes de confiança, Pablo Crespo i Antoine Sánchez, que haurien establert un suposat conglomerat de negocis per nodrir-se de fons d'entitats públiques, en particular d'alguns ajuntaments i comunitats autònomes, com ara la Madrid i la València. La finalitat d'aquest grup, segons les investigacions, era d'obtenir beneficis utilitzant com a norma comuna i freqüent les donacions i suborns a funcionaris i autoritats públiques. En créixer les crítiques contra el Partit Popular i els governs regionals afectats, El Mundo informaria que, en els dies en què va esclatar l'escàndol del cas Gürtel, Baltasar Garzón i Mariano Fernández Bermejo, ministre de Justícia, van anar junts de cacera al municipi de Torres, a Jaén; això va ser considerat pels mitjans pròxims al Partit Popular com un acord implícit entre Garzón —exdiputat socialista i secretari d'Estat en l'època de Felipe González— i el Poder executiu, a les mans de seu principal adversari, el PSOE, per perjudicar al PP en coincidir les eleccions per renovar les alcaldies i el Parlament de Galícia i el País Basc. Aquesta interpretació seria aprofitada per la direcció popular per denunciar l'"estratègia de destrucció" iniciada contra la seva força política i intentar personar-se en el procés judicial, a més de recusar Garzón per la seva "notòria animadversió" cap al PP. Ambdues peticions van ser rebutjades; el govern d'Esperanza Aguirre ho intentà en considerar-se "part perjudicada" dins de la investigació. Tanmateix, l'organitzador de la cacera esmentada, un militant i exregidor del PP, asseguraria que la trobada va ser fortuïta i entre un nodrit grup de persones, on es parlà només de "temes trivials". A més, diferents mitjans recordaren que ja feia un parell d'anys que les indagacions estaven funcionant (en el cas d'alguns personatges, més de cinc anys) i que Garzón també va ser recusat durant les investigacions sobre els Grups Antiterroristes d'Alliberament (GAL) per part dels socialistes en els anys noranta per una suposada "mala fe" en no ser designat ministre per Felipe González quan va ser parlamentari sota les sigles del PSOE, situació davant la qual el PP va defensar la continuïtat del polèmic jutge, que va prevaler. Quant a la "coincidència de temps" amb què es va fer públic el cas, s'explicaria que les detencions es van produir per evitar el risc de fuga dels principals sospitosos, que en estar ja al corrent de les punxades telefòniques i cibernètiques, destruïen documents i preparaven la seva sortida de l'estat. (ca)
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 440837 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 17248355 (xsd:integer)
dct:subject
rdfs:comment
  • Cas Gürtel és el criptònim que va rebre la investigació instruïda pel jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón, el febrer de 2009. La polícia va donar el criptònim Gürtel a l'operació secreta en traduir cap a l'alemany «correa», mot castellà per «cinturó» o «corretja» i cognom del principal investigat. (ca)
  • Cas Gürtel és el criptònim que va rebre la investigació instruïda pel jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón, el febrer de 2009. La polícia va donar el criptònim Gürtel a l'operació secreta en traduir cap a l'alemany «correa», mot castellà per «cinturó» o «corretja» i cognom del principal investigat. (ca)
rdfs:label
  • Cas Gürtel (ca)
  • Cas Gürtel (ca)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageRedirects of
is foaf:primaryTopic of