El cas locatiu s'empra, a part del que s'ha esmentat, o s'ha emprat en: * llengua polonesa per exemple: "w dobrej szafie" significa "en bon armari" * llengües bàltiques modernes i llengües eslaves, així com en turc. Per exemple, en turc, elim significa: la meva mà, i elimde significa en la meva mà. O sigui que en aquesta llengua, el locatiu es marca utilitzant el sufix de així com el dóna. * algunes antigues llengües indoeuropees. En concret, el sànscrit i el llatí, (Ad Rome esse: ser a Roma). * rares vegades o bé en ús literari en antigues llengües índies, com el marathi en la qual el cas ablatiu ha desaparegut.

Property Value
dbo:abstract
  • El cas locatiu s'empra, a part del que s'ha esmentat, o s'ha emprat en: * llengua polonesa per exemple: "w dobrej szafie" significa "en bon armari" * llengües bàltiques modernes i llengües eslaves, així com en turc. Per exemple, en turc, elim significa: la meva mà, i elimde significa en la meva mà. O sigui que en aquesta llengua, el locatiu es marca utilitzant el sufix de així com el dóna. * algunes antigues llengües indoeuropees. En concret, el sànscrit i el llatí, (Ad Rome esse: ser a Roma). * rares vegades o bé en ús literari en antigues llengües índies, com el marathi en la qual el cas ablatiu ha desaparegut. El cas locatiu es correspon, amb certes reserves, amb les expressions preposicionals «a» o «al costat de», i indica la localització final d'una acció o del moment de l'acció. En llengües com el finès, hi ha un grup de sis casos que expressen distintes relacions locatives (elatiu, inessiu, il·latiu, adessiu, al·latiu i ablatiu). En hongarès, són nou el nombre de casos existents d'aquest tipus, però en aquest cas la definició de cas locatiu es refereix exclusivament a una forma que s'empra tan sols amb alguns pocs nom de poblacions, en lloc del cas inessiu o del cas superessiu. (ca)
  • El cas locatiu s'empra, a part del que s'ha esmentat, o s'ha emprat en: * llengua polonesa per exemple: "w dobrej szafie" significa "en bon armari" * llengües bàltiques modernes i llengües eslaves, així com en turc. Per exemple, en turc, elim significa: la meva mà, i elimde significa en la meva mà. O sigui que en aquesta llengua, el locatiu es marca utilitzant el sufix de així com el dóna. * algunes antigues llengües indoeuropees. En concret, el sànscrit i el llatí, (Ad Rome esse: ser a Roma). * rares vegades o bé en ús literari en antigues llengües índies, com el marathi en la qual el cas ablatiu ha desaparegut. El cas locatiu es correspon, amb certes reserves, amb les expressions preposicionals «a» o «al costat de», i indica la localització final d'una acció o del moment de l'acció. En llengües com el finès, hi ha un grup de sis casos que expressen distintes relacions locatives (elatiu, inessiu, il·latiu, adessiu, al·latiu i ablatiu). En hongarès, són nou el nombre de casos existents d'aquest tipus, però en aquest cas la definició de cas locatiu es refereix exclusivament a una forma que s'empra tan sols amb alguns pocs nom de poblacions, en lloc del cas inessiu o del cas superessiu. (ca)
dbo:wikiPageID
  • 51498 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 13063534 (xsd:integer)
dct:subject
rdfs:comment
  • El cas locatiu s'empra, a part del que s'ha esmentat, o s'ha emprat en: * llengua polonesa per exemple: "w dobrej szafie" significa "en bon armari" * llengües bàltiques modernes i llengües eslaves, així com en turc. Per exemple, en turc, elim significa: la meva mà, i elimde significa en la meva mà. O sigui que en aquesta llengua, el locatiu es marca utilitzant el sufix de així com el dóna. * algunes antigues llengües indoeuropees. En concret, el sànscrit i el llatí, (Ad Rome esse: ser a Roma). * rares vegades o bé en ús literari en antigues llengües índies, com el marathi en la qual el cas ablatiu ha desaparegut. (ca)
  • El cas locatiu s'empra, a part del que s'ha esmentat, o s'ha emprat en: * llengua polonesa per exemple: "w dobrej szafie" significa "en bon armari" * llengües bàltiques modernes i llengües eslaves, així com en turc. Per exemple, en turc, elim significa: la meva mà, i elimde significa en la meva mà. O sigui que en aquesta llengua, el locatiu es marca utilitzant el sufix de així com el dóna. * algunes antigues llengües indoeuropees. En concret, el sànscrit i el llatí, (Ad Rome esse: ser a Roma). * rares vegades o bé en ús literari en antigues llengües índies, com el marathi en la qual el cas ablatiu ha desaparegut. (ca)
rdfs:label
  • Cas locatiu (ca)
  • Cas locatiu (ca)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageRedirects of
is foaf:primaryTopic of