Clodoveu I (466 - 511), també Clovis, Chlodowech o Chlodwig fou rei dels francs (481 - 511) de la dinastia merovíngia. El 481 va succeir al seu pare, Khilderic I, com a rei dels francs salis, un poble germànic que ocupava l'àrea a l'oest del baix Rin (zona de les actuals Tournai i Cambrai), al llarg de l'actual frontera entre França i Bèlgica.

Property Value
prop-ca:capítol
  • capítol XXXVIII
prop-ca:carrec
prop-ca:cognom
  • Gibbon
prop-ca:consulta
  • 3 (xsd:integer)
prop-ca:data
  • 1840 (xsd:integer)
prop-ca:dinastia
prop-ca:enllaçautor
  • Edward Gibbon
prop-ca:etiquetaDinastia
  • Dinastia
prop-ca:final
  • 511 (xsd:integer)
prop-ca:imatge
  • Jean de Tillet - Clovis Ier roy crestien - Recueil des rois de France.jpg
prop-ca:inici
  • 481 (xsd:integer)
prop-ca:nom
  • Edward
prop-ca:peu
  • Clodoveu, rei dels francs
prop-ca:pàgines
  • 291 (xsd:integer)
prop-ca:tipus
  • llibre
prop-ca:tipusInfotaula
  • monarca
prop-ca:títol
  • The history of the decline and fall of the Roman empire, Volum 4
prop-ca:url
dbo:abstract
  • Clodoveu I (466 - 511), també Clovis, Chlodowech o Chlodwig fou rei dels francs (481 - 511) de la dinastia merovíngia. El 481 va succeir al seu pare, Khilderic I, com a rei dels francs salis, un poble germànic que ocupava l'àrea a l'oest del baix Rin (zona de les actuals Tournai i Cambrai), al llarg de l'actual frontera entre França i Bèlgica. El 486 va derrotar el duc gal·loromà Siagri, amb la qual cosa va conquerir l'àrea situada entre el riu Somme i el Loira. Va establir la capital a Lutècia (actual París). En 496 va convertir-se al cristianisme i va ser batejat per sant Remigi de Reims. Aquest fet va fer oficial la religió cristiana als territoris francs i ajudat pel clergat catòlic i les poblacions gal·les dominades pels arrians visigots i burgundis va dur a terme campanyes per expulsar-los de la Gàl·lia pel seu arrianisme. Induït per la seva dona Clotilde de Borgonya, que volia venjar el seu pare Khilperic II de Burgúndia, va decidir-se a atacat el Regne de Burgúndia en 500. El 507, i amb ajut dels burgundis, vencent a la batalla de Vouillé, on hi morí Alaric II rei dels visigots va expulsar-los de les seves posicions a l'Aquitània, conservant aquests tanmateix la Septimània en terres de la Gàl·lia. A la seva mort, el 511, el seu regne fou repartit entre els seus fills. (ca)
  • Clodoveu I (466 - 511), també Clovis, Chlodowech o Chlodwig fou rei dels francs (481 - 511) de la dinastia merovíngia. El 481 va succeir al seu pare, Khilderic I, com a rei dels francs salis, un poble germànic que ocupava l'àrea a l'oest del baix Rin (zona de les actuals Tournai i Cambrai), al llarg de l'actual frontera entre França i Bèlgica. El 486 va derrotar el duc gal·loromà Siagri, amb la qual cosa va conquerir l'àrea situada entre el riu Somme i el Loira. Va establir la capital a Lutècia (actual París). En 496 va convertir-se al cristianisme i va ser batejat per sant Remigi de Reims. Aquest fet va fer oficial la religió cristiana als territoris francs i ajudat pel clergat catòlic i les poblacions gal·les dominades pels arrians visigots i burgundis va dur a terme campanyes per expulsar-los de la Gàl·lia pel seu arrianisme. Induït per la seva dona Clotilde de Borgonya, que volia venjar el seu pare Khilperic II de Burgúndia, va decidir-se a atacat el Regne de Burgúndia en 500. El 507, i amb ajut dels burgundis, vencent a la batalla de Vouillé, on hi morí Alaric II rei dels visigots va expulsar-los de les seves posicions a l'Aquitània, conservant aquests tanmateix la Septimània en terres de la Gàl·lia. A la seva mort, el 511, el seu regne fou repartit entre els seus fills. (ca)
dbo:predecessor
dbo:successor
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 64739 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 17608870 (xsd:integer)
dct:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • Clodoveu I (466 - 511), també Clovis, Chlodowech o Chlodwig fou rei dels francs (481 - 511) de la dinastia merovíngia. El 481 va succeir al seu pare, Khilderic I, com a rei dels francs salis, un poble germànic que ocupava l'àrea a l'oest del baix Rin (zona de les actuals Tournai i Cambrai), al llarg de l'actual frontera entre França i Bèlgica. (ca)
  • Clodoveu I (466 - 511), també Clovis, Chlodowech o Chlodwig fou rei dels francs (481 - 511) de la dinastia merovíngia. El 481 va succeir al seu pare, Khilderic I, com a rei dels francs salis, un poble germànic que ocupava l'àrea a l'oest del baix Rin (zona de les actuals Tournai i Cambrai), al llarg de l'actual frontera entre França i Bèlgica. (ca)
rdfs:label
  • Clodoveu I (ca)
  • Clodoveu I (ca)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
foaf:name
  • Clodoveu I (ca)
  • Clodoveu I (ca)
is prop-ca:després of
is prop-ca:general of
is prop-ca:líder of
is prop-ca:oponents of
is dbo:predecessor of
is dbo:successor of
is dbo:wikiPageRedirects of
is foaf:primaryTopic of