| dbo:abstract
|
- Clodoveu I (466 - 511), també Clovis, Chlodowech o Chlodwig fou rei dels francs (481 - 511) de la dinastia merovíngia. El 481 va succeir al seu pare, Khilderic I, com a rei dels francs salis, un poble germànic que ocupava l'àrea a l'oest del baix Rin (zona de les actuals Tournai i Cambrai), al llarg de l'actual frontera entre França i Bèlgica. El 486 va derrotar el duc gal·loromà Siagri, amb la qual cosa va conquerir l'àrea situada entre el riu Somme i el Loira. Va establir la capital a Lutècia (actual París). En 496 va convertir-se al cristianisme i va ser batejat per sant Remigi de Reims. Aquest fet va fer oficial la religió cristiana als territoris francs i ajudat pel clergat catòlic i les poblacions gal·les dominades pels arrians visigots i burgundis va dur a terme campanyes per expulsar-los de la Gàl·lia pel seu arrianisme. Induït per la seva dona Clotilde de Borgonya, que volia venjar el seu pare Khilperic II de Burgúndia, va decidir-se a atacat el Regne de Burgúndia en 500. El 507, i amb ajut dels burgundis, vencent a la batalla de Vouillé, on hi morí Alaric II rei dels visigots va expulsar-los de les seves posicions a l'Aquitània, conservant aquests tanmateix la Septimània en terres de la Gàl·lia. A la seva mort, el 511, el seu regne fou repartit entre els seus fills. (ca)
- Clodoveu I (466 - 511), també Clovis, Chlodowech o Chlodwig fou rei dels francs (481 - 511) de la dinastia merovíngia. El 481 va succeir al seu pare, Khilderic I, com a rei dels francs salis, un poble germànic que ocupava l'àrea a l'oest del baix Rin (zona de les actuals Tournai i Cambrai), al llarg de l'actual frontera entre França i Bèlgica. El 486 va derrotar el duc gal·loromà Siagri, amb la qual cosa va conquerir l'àrea situada entre el riu Somme i el Loira. Va establir la capital a Lutècia (actual París). En 496 va convertir-se al cristianisme i va ser batejat per sant Remigi de Reims. Aquest fet va fer oficial la religió cristiana als territoris francs i ajudat pel clergat catòlic i les poblacions gal·les dominades pels arrians visigots i burgundis va dur a terme campanyes per expulsar-los de la Gàl·lia pel seu arrianisme. Induït per la seva dona Clotilde de Borgonya, que volia venjar el seu pare Khilperic II de Burgúndia, va decidir-se a atacat el Regne de Burgúndia en 500. El 507, i amb ajut dels burgundis, vencent a la batalla de Vouillé, on hi morí Alaric II rei dels visigots va expulsar-los de les seves posicions a l'Aquitània, conservant aquests tanmateix la Septimània en terres de la Gàl·lia. A la seva mort, el 511, el seu regne fou repartit entre els seus fills. (ca)
|
| rdfs:comment
|
- Clodoveu I (466 - 511), també Clovis, Chlodowech o Chlodwig fou rei dels francs (481 - 511) de la dinastia merovíngia. El 481 va succeir al seu pare, Khilderic I, com a rei dels francs salis, un poble germànic que ocupava l'àrea a l'oest del baix Rin (zona de les actuals Tournai i Cambrai), al llarg de l'actual frontera entre França i Bèlgica. (ca)
- Clodoveu I (466 - 511), també Clovis, Chlodowech o Chlodwig fou rei dels francs (481 - 511) de la dinastia merovíngia. El 481 va succeir al seu pare, Khilderic I, com a rei dels francs salis, un poble germànic que ocupava l'àrea a l'oest del baix Rin (zona de les actuals Tournai i Cambrai), al llarg de l'actual frontera entre França i Bèlgica. (ca)
|
