El comunisme és una pràctica social i una teoria, que s'ha manifestat al llarg de la història en diversos corrents, pràctiques i filosofies, les quals basen les seves propostes d'organització social en la igualtat absoluta de la societat, l'eliminació de les jerarquies i l'apropiació col·lectiva o la no-propietat dels mitjans de producció.

Property Value
prop-ca:cognom
  • Deulonder
prop-ca:data
  • 2016 (xsd:integer)
prop-ca:editorial
  • Bubok:
prop-ca:isbn
  • 9788468684789 (xsd:double)
prop-ca:lloc
prop-ca:nom
  • Xavier.
prop-ca:ref
  • Nor02
prop-ca:títol
  • A l'ombra del Mur de Berlín : l'Europa de l'Est sota el comunisme
  • CJC - Joventut Comunista
  • CJC/Joves Comunistes del Poble de Catalunya
  • Joventut Comunista del País Valencià
  • Partit Comunista del Poble de Catalunya
  • Partit Socialista Unificat de Catalunya-viu
  • Partit comunista del País Valencià
  • Partit dels i les Comunistes de Catalunya
prop-ca:url
dbo:abstract
  • El comunisme és una pràctica social i una teoria, que s'ha manifestat al llarg de la història en diversos corrents, pràctiques i filosofies, les quals basen les seves propostes d'organització social en la igualtat absoluta de la societat, l'eliminació de les jerarquies i l'apropiació col·lectiva o la no-propietat dels mitjans de producció. En l'àmbit teòric podem trobar exemples des de Plató, passant per Thomas More i la seva Utopia i un bon grapat de reformadors medievals i moderns -on destaquen corrents radicals de la Reforma tals com l'anabaptisme o els radicals anglesos de mitjans XVII (levellers i diggers)-, fins a Babeuf i la Conjura dels Iguals. Com a forma d'organització social en la pràctica es pot trobar la seva materialització en múltiples experiències de caràcter religiós (cristianisme primitiu, catarisme, anabaptisme, la revolta de Münster...) o en diverses revoltes socials principalment camperoles a l'Europa medieval i moderna. Més enllà de l'ús estricte del mot i de les societats de classes principalment europees que l'han originat de forma dialèctica, es pot usar per definir societats igualitàries sense propietat, que han existit arreu del món i al llarg de la història. Contemporàniament i com a ideologia social, política i econòmica es basa principalment en les idees de Karl Marx i Friedrich Engels, exposades al Manifest del Partit Comunista, encara que posteriorment ha tingut altres aportacions importants, destacant sobretot l'obra de Lenin. Aquest lligam fa que avui en dia s'identifiqui la paraula comunista amb els marxistes, tot i que existeixen moviments comunistes que difereixen de les tesis de Marx, com per exemple l'anarcocomunisme o el comunisme llibertari. També com a pràctica i més enllà del socialisme real o d'experiències revolucionàries com el 36 aragonès o català, o bé el castrisme, es pot considerar baix aquesta etiqueta diverses experiències de vida col·lectiva alternatives i contraculturals als anys 60 i 70 del segle XX (com les comunes associades entre d'altres al moviment hippie), també per l'ús que en feien del concepte alguns dels seus primers protagonistes. En aquest sentit hom pot veure elements d'aquesta forma d'organització social en les comunitats zapatistes o el moviment okupa dels anys 90. (ca)
  • El comunisme és una pràctica social i una teoria, que s'ha manifestat al llarg de la història en diversos corrents, pràctiques i filosofies, les quals basen les seves propostes d'organització social en la igualtat absoluta de la societat, l'eliminació de les jerarquies i l'apropiació col·lectiva o la no-propietat dels mitjans de producció. En l'àmbit teòric podem trobar exemples des de Plató, passant per Thomas More i la seva Utopia i un bon grapat de reformadors medievals i moderns -on destaquen corrents radicals de la Reforma tals com l'anabaptisme o els radicals anglesos de mitjans XVII (levellers i diggers)-, fins a Babeuf i la Conjura dels Iguals. Com a forma d'organització social en la pràctica es pot trobar la seva materialització en múltiples experiències de caràcter religiós (cristianisme primitiu, catarisme, anabaptisme, la revolta de Münster...) o en diverses revoltes socials principalment camperoles a l'Europa medieval i moderna. Més enllà de l'ús estricte del mot i de les societats de classes principalment europees que l'han originat de forma dialèctica, es pot usar per definir societats igualitàries sense propietat, que han existit arreu del món i al llarg de la història. Contemporàniament i com a ideologia social, política i econòmica es basa principalment en les idees de Karl Marx i Friedrich Engels, exposades al Manifest del Partit Comunista, encara que posteriorment ha tingut altres aportacions importants, destacant sobretot l'obra de Lenin. Aquest lligam fa que avui en dia s'identifiqui la paraula comunista amb els marxistes, tot i que existeixen moviments comunistes que difereixen de les tesis de Marx, com per exemple l'anarcocomunisme o el comunisme llibertari. També com a pràctica i més enllà del socialisme real o d'experiències revolucionàries com el 36 aragonès o català, o bé el castrisme, es pot considerar baix aquesta etiqueta diverses experiències de vida col·lectiva alternatives i contraculturals als anys 60 i 70 del segle XX (com les comunes associades entre d'altres al moviment hippie), també per l'ús que en feien del concepte alguns dels seus primers protagonistes. En aquest sentit hom pot veure elements d'aquesta forma d'organització social en les comunitats zapatistes o el moviment okupa dels anys 90. (ca)
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 6885 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 17620700 (xsd:integer)
dct:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • El comunisme és una pràctica social i una teoria, que s'ha manifestat al llarg de la història en diversos corrents, pràctiques i filosofies, les quals basen les seves propostes d'organització social en la igualtat absoluta de la societat, l'eliminació de les jerarquies i l'apropiació col·lectiva o la no-propietat dels mitjans de producció. (ca)
  • El comunisme és una pràctica social i una teoria, que s'ha manifestat al llarg de la història en diversos corrents, pràctiques i filosofies, les quals basen les seves propostes d'organització social en la igualtat absoluta de la societat, l'eliminació de les jerarquies i l'apropiació col·lectiva o la no-propietat dels mitjans de producció. (ca)
rdfs:label
  • Comunisme (ca)
  • Comunisme (ca)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is prop-ca:formaDeGovern of
is prop-ca:ideologia of
is prop-ca:ideologies of
is prop-ca:tipusGovern of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dct:subject of
is foaf:primaryTopic of