Wolfgang Amadeus Mozart va compondre 27 concerts per a piano i orquestra. Foren escrits entre 1767 i 1793. En aquests concerts, Mozart exhibeix una enorme habilitat tècnica i un domini complet dels recursos que ofereix l'orquestra, alhora que sap crear un ampli ventall d'afectes i emocions. Aquestes obres presenten, en línies generals, un caràcter improvisador i virtuosístic, sobretot en els primers moviments on explora totes les possibilitats tècniques del piano de l'època. Actualment, es considera que els concerts per a piano de Mozart constitueixen la cimera del concert clàssic i són els que més van influir en la música posterior. Tres dels seus concerts per a piano (els números 20, 21 i 23) es troben entre les obres més enregistrades del repertori clàssic.

Property Value
prop-ca:any
  • 1785 (xsd:integer)
  • 1923 (xsd:integer)
  • 1941 (xsd:integer)
  • 1946 (xsd:integer)
  • 1970 (xsd:integer)
  • 1980 (xsd:integer)
  • 1986 (xsd:integer)
  • 1988 (xsd:integer)
  • 1991 (xsd:integer)
  • 1996 (xsd:integer)
  • 1997 (xsd:integer)
  • 1998 (xsd:integer)
  • 2001 (xsd:integer)
  • 2003 (xsd:integer)
  • 2004 (xsd:integer)
  • 2005 (xsd:integer)
  • 2006 (xsd:integer)
  • 2008 (xsd:integer)
  • 2009 (xsd:integer)
prop-ca:coautors
  • Burkholder, J. Peter; Palisca, Claude V.
  • Levin, Robert
  • Williams, Peter
  • Lukas Richter, Paul Nettl, Bruno Stablein, Kurt Reinhard, Hans Engel
prop-ca:cognom
  • Grout
  • Irving
  • Rosen
  • Sadie
  • Todd
  • Andrés
  • Ledbetter
  • Girdlestone
  • Mozart
  • Radcliffe
  • Neumann
  • Tischler
  • Keefe
  • Honolka
  • Hutchings
  • Arbor
  • Broder
  • Grayson
  • Kerman
  • Leeson
  • Robbins Landon
  • Schuring
  • Tovey
  • Ullrich
prop-ca:edició
  • 7 (xsd:integer)
prop-ca:editorial
prop-ca:enllaçautor
  • Wolfgang Amadeus Mozart
  • H. C. Robbins Landon
prop-ca:id
  • ISBN 0-19-816708-3
  • ISBN 0-304-30043-8
  • ISBN 0-393-04020-8
  • ISBN 0-486-23599-8
  • ISBN 0-486-23600-5
  • ISBN 0-486-25468-2
  • ISBN 0-486-26747-4
  • ISBN 0-486-41165-6
  • ISBN 0-486-44191-1
  • ISBN 0-521-48475-8
  • ISBN 0-7546-0707-0
  • ISBN 0-912024-80-1
  • ISBN 8-482-36307-7
  • ISBN 84-345-8145-0
  • ISBN 84-7166-198-5
  • ISBN 84-7669-297-8
  • ISBN 84-7844-908-6
  • ISBN 84-95601-50-8
  • ISBN 978-84-206-9145-9
  • ISBN 978-84-460-3101-7
prop-ca:lloc
prop-ca:nom
  • Ann
  • Arthur
  • Charles
  • David
  • Donald J.
  • Frederick
  • Hans
  • Heinrich
  • John
  • Joseph
  • Kurt
  • Larry
  • Nathan
  • Philip
  • Ramón
  • Stanley
  • Steven
  • H. C.
  • Cuthbert
  • D. N.
  • Donald Francis
  • Simon P.
  • Wolfgang Amadeus
prop-ca:otros
  • Traducció de Gabriela Bustelo i Beatriz del Castillo
  • Edició ampliada
  • Edició de Neal Zaslaw
  • Introducción de Alan Tyson
  • Traducció de Gabriel Menéndez Torrellas
  • traducció de Miguel Sáenz
  • traducció de Ramón Andrés
prop-ca:pàgines
  • 192 (xsd:integer)
  • 288 (xsd:integer)
  • 296 (xsd:integer)
prop-ca:títol
prop-ca:volum
  • 2 (xsd:integer)
  • 27 (xsd:integer)
  • XXVII
  • Tercer volumen: «Conciertos»
dbo:abstract
  • Wolfgang Amadeus Mozart va compondre 27 concerts per a piano i orquestra. Foren escrits entre 1767 i 1793. En aquests concerts, Mozart exhibeix una enorme habilitat tècnica i un domini complet dels recursos que ofereix l'orquestra, alhora que sap crear un ampli ventall d'afectes i emocions. Aquestes obres presenten, en línies generals, un caràcter improvisador i virtuosístic, sobretot en els primers moviments on explora totes les possibilitats tècniques del piano de l'època. Actualment, es considera que els concerts per a piano de Mozart constitueixen la cimera del concert clàssic i són els que més van influir en la música posterior. Tres dels seus concerts per a piano (els números 20, 21 i 23) es troben entre les obres més enregistrades del repertori clàssic. L'estructura d'aquests concerts és la de tres moviments d'acord amb l'esquema clàssic: un primer moviment ràpid (sol ser un allegro), un segon moviment lent (un adagio o un andante) i un tercer moviment ràpid (normalment, un allegro, encara que també n'hi ha amb indicacions d'allegretto o presto). Pel que fa a la forma, els primers moviments sempre estan compostos en forma bitemàtica de tres parts o forma sonata, el segon moviment en forma de sonata abreujada, mentre que el tercer sol ser un rondó. Tots els concerts estan compostos en tonalitats majors, excepte dos d'ells: el núm. 20 en re menor i el núm. 24, en do menor. Els concerts presenten els segons moviments en la tonalitat de la dominant excepte en set d'ells: dos escrits en mode menor (números 20 i 24), en què el segon temps està en la tonalitat del VI grau, i cinc concerts en els que el segon moviments estan escrits en el relatiu menor de la tonalitat principal: el núm. 4 (K. 41), el núm. 9 (K. 271), el núm. 10 (K. 456), el núm. 22 (K. 482) i el núm. 23 (K. 488). La primera edició completa dels concerts fou la de Richault, publicada cap al 1850. Des de llavors, les partitures i els autògrafs han resultat assequibles a través de diverses edicions; entre d'altres, les de W. W. Norton, Eulenberg i Dover Publications. (ca)
  • Wolfgang Amadeus Mozart va compondre 27 concerts per a piano i orquestra. Foren escrits entre 1767 i 1793. En aquests concerts, Mozart exhibeix una enorme habilitat tècnica i un domini complet dels recursos que ofereix l'orquestra, alhora que sap crear un ampli ventall d'afectes i emocions. Aquestes obres presenten, en línies generals, un caràcter improvisador i virtuosístic, sobretot en els primers moviments on explora totes les possibilitats tècniques del piano de l'època. Actualment, es considera que els concerts per a piano de Mozart constitueixen la cimera del concert clàssic i són els que més van influir en la música posterior. Tres dels seus concerts per a piano (els números 20, 21 i 23) es troben entre les obres més enregistrades del repertori clàssic. L'estructura d'aquests concerts és la de tres moviments d'acord amb l'esquema clàssic: un primer moviment ràpid (sol ser un allegro), un segon moviment lent (un adagio o un andante) i un tercer moviment ràpid (normalment, un allegro, encara que també n'hi ha amb indicacions d'allegretto o presto). Pel que fa a la forma, els primers moviments sempre estan compostos en forma bitemàtica de tres parts o forma sonata, el segon moviment en forma de sonata abreujada, mentre que el tercer sol ser un rondó. Tots els concerts estan compostos en tonalitats majors, excepte dos d'ells: el núm. 20 en re menor i el núm. 24, en do menor. Els concerts presenten els segons moviments en la tonalitat de la dominant excepte en set d'ells: dos escrits en mode menor (números 20 i 24), en què el segon temps està en la tonalitat del VI grau, i cinc concerts en els que el segon moviments estan escrits en el relatiu menor de la tonalitat principal: el núm. 4 (K. 41), el núm. 9 (K. 271), el núm. 10 (K. 456), el núm. 22 (K. 482) i el núm. 23 (K. 488). La primera edició completa dels concerts fou la de Richault, publicada cap al 1850. Des de llavors, les partitures i els autògrafs han resultat assequibles a través de diverses edicions; entre d'altres, les de W. W. Norton, Eulenberg i Dover Publications. (ca)
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 1139525 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 17226846 (xsd:integer)
dct:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • Wolfgang Amadeus Mozart va compondre 27 concerts per a piano i orquestra. Foren escrits entre 1767 i 1793. En aquests concerts, Mozart exhibeix una enorme habilitat tècnica i un domini complet dels recursos que ofereix l'orquestra, alhora que sap crear un ampli ventall d'afectes i emocions. Aquestes obres presenten, en línies generals, un caràcter improvisador i virtuosístic, sobretot en els primers moviments on explora totes les possibilitats tècniques del piano de l'època. Actualment, es considera que els concerts per a piano de Mozart constitueixen la cimera del concert clàssic i són els que més van influir en la música posterior. Tres dels seus concerts per a piano (els números 20, 21 i 23) es troben entre les obres més enregistrades del repertori clàssic. (ca)
  • Wolfgang Amadeus Mozart va compondre 27 concerts per a piano i orquestra. Foren escrits entre 1767 i 1793. En aquests concerts, Mozart exhibeix una enorme habilitat tècnica i un domini complet dels recursos que ofereix l'orquestra, alhora que sap crear un ampli ventall d'afectes i emocions. Aquestes obres presenten, en línies generals, un caràcter improvisador i virtuosístic, sobretot en els primers moviments on explora totes les possibilitats tècniques del piano de l'època. Actualment, es considera que els concerts per a piano de Mozart constitueixen la cimera del concert clàssic i són els que més van influir en la música posterior. Tres dels seus concerts per a piano (els números 20, 21 i 23) es troben entre les obres més enregistrades del repertori clàssic. (ca)
rdfs:label
  • Concerts per a piano de Mozart (ca)
  • Concerts per a piano de Mozart (ca)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageRedirects of
is dct:subject of
is foaf:primaryTopic of