Un contrabaix és un instrument de corda fregada. És el més greu d'aquesta família. Té elements que el fan semblant a la viola, el violoncel i el violí, però també ha heretat característiques que són més pròpies de la viola d'arc. Per les seves dimensions (al voltant d'1,85 m) es toca dret o assegut en un tamboret alt. És un instrument que es troba en molts tipus de conjunts, des de l'orquestra, fins al jazz clàssic, i passant per molts tipus de grups de música tradicional d'arreu d'Europa en els quals esdevé el baix més idoni. Entre aquests es troba la cobla.

Property Value
prop-ca:articles
prop-ca:classificació
  • instrument de corda fregada: Hornbostel-Sachs: 321.322-71
prop-ca:color
  • #FFEC8B
prop-ca:constructors
prop-ca:descripció
  • Vistes frontal i lateral d'un contrabaix
prop-ca:fitxer
  • AGK bass1 full.jpg
prop-ca:nom
  • Contrabaix
prop-ca:relacionats
prop-ca:tessitura
  • 130 (xsd:integer)
dbo:abstract
  • Un contrabaix és un instrument de corda fregada. És el més greu d'aquesta família. Té elements que el fan semblant a la viola, el violoncel i el violí, però també ha heretat característiques que són més pròpies de la viola d'arc. Per les seves dimensions (al voltant d'1,85 m) es toca dret o assegut en un tamboret alt. Es fa sonar amb l'arquet, encara que les cordes també poden ser -i, de fet, és habitual que ho siguin- polzades en pizzicato. L'arc es pot agafar d'acord amb dues tècniques: la francesa que és com en els altres instruments de la seva família, i l'alemanya en què el palmell de la mà es col·loca perpendicular l'arc. Les tipologies d'arc utilitzades en un cas i en l'altre també són diferents. És un instrument que es troba en molts tipus de conjunts, des de l'orquestra, fins al jazz clàssic, i passant per molts tipus de grups de música tradicional d'arreu d'Europa en els quals esdevé el baix més idoni. Entre aquests es troba la cobla. Tradicionalment, el contrabaix ha tingut quatre cordes; modernament, però, els contrabaixos d'orquestra es construeixen amb cinc, mentre que en algunes cobles encara resten instruments de tres cordes, encordats amb cordes de tripa, i amb un perfil diferent, més allunyat del del violí i més proper al de la guitarra. És aquest el tipus de contrabaix que normalment es coneix amb el nom de «verra». Les cordes estan afinades per quartes i no pas per quintes com en la resta d'instruments occidentals de corda fregada, característica que l'apropa a la viola d'arc. El claviller també és en forma de voluta com en el violí, però les clavilles no entren a pressió com en aquest, sinó que van roscades. Fins fa unes dècades hi havia hagut la tradició que els instrumentistes que tocaven el violoncel, toquessin també el contrabaix. Modernament aquesta tradició s'ha canviat i és fins a cert punt freqüent -si més no en l'àmbit de la música popular- que qui toca el contrabaix, toqui també el baix elèctric. Un cas prou conegut és el del cantant i compositor de música pop Sting. Donada la seva tessitura greu i una certa limitació en l'expressivitat i per a l'execució de notes ràpides i passatges de virtuosisme, el contrabaix ha estat poc utilitzat com a instrument solista. En aquest terreny destaquen els concerts per a contrabaix i orquestra de Carl Ditters von Dittersdorf o el duet per a violoncel i contrabaix de Rossini. (ca)
  • Un contrabaix és un instrument de corda fregada. És el més greu d'aquesta família. Té elements que el fan semblant a la viola, el violoncel i el violí, però també ha heretat característiques que són més pròpies de la viola d'arc. Per les seves dimensions (al voltant d'1,85 m) es toca dret o assegut en un tamboret alt. Es fa sonar amb l'arquet, encara que les cordes també poden ser -i, de fet, és habitual que ho siguin- polzades en pizzicato. L'arc es pot agafar d'acord amb dues tècniques: la francesa que és com en els altres instruments de la seva família, i l'alemanya en què el palmell de la mà es col·loca perpendicular l'arc. Les tipologies d'arc utilitzades en un cas i en l'altre també són diferents. És un instrument que es troba en molts tipus de conjunts, des de l'orquestra, fins al jazz clàssic, i passant per molts tipus de grups de música tradicional d'arreu d'Europa en els quals esdevé el baix més idoni. Entre aquests es troba la cobla. Tradicionalment, el contrabaix ha tingut quatre cordes; modernament, però, els contrabaixos d'orquestra es construeixen amb cinc, mentre que en algunes cobles encara resten instruments de tres cordes, encordats amb cordes de tripa, i amb un perfil diferent, més allunyat del del violí i més proper al de la guitarra. És aquest el tipus de contrabaix que normalment es coneix amb el nom de «verra». Les cordes estan afinades per quartes i no pas per quintes com en la resta d'instruments occidentals de corda fregada, característica que l'apropa a la viola d'arc. El claviller també és en forma de voluta com en el violí, però les clavilles no entren a pressió com en aquest, sinó que van roscades. Fins fa unes dècades hi havia hagut la tradició que els instrumentistes que tocaven el violoncel, toquessin també el contrabaix. Modernament aquesta tradició s'ha canviat i és fins a cert punt freqüent -si més no en l'àmbit de la música popular- que qui toca el contrabaix, toqui també el baix elèctric. Un cas prou conegut és el del cantant i compositor de música pop Sting. Donada la seva tessitura greu i una certa limitació en l'expressivitat i per a l'execució de notes ràpides i passatges de virtuosisme, el contrabaix ha estat poc utilitzat com a instrument solista. En aquest terreny destaquen els concerts per a contrabaix i orquestra de Carl Ditters von Dittersdorf o el duet per a violoncel i contrabaix de Rossini. (ca)
dbo:wikiPageID
  • 15903 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 16982024 (xsd:integer)
dct:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • Un contrabaix és un instrument de corda fregada. És el més greu d'aquesta família. Té elements que el fan semblant a la viola, el violoncel i el violí, però també ha heretat característiques que són més pròpies de la viola d'arc. Per les seves dimensions (al voltant d'1,85 m) es toca dret o assegut en un tamboret alt. És un instrument que es troba en molts tipus de conjunts, des de l'orquestra, fins al jazz clàssic, i passant per molts tipus de grups de música tradicional d'arreu d'Europa en els quals esdevé el baix més idoni. Entre aquests es troba la cobla. (ca)
  • Un contrabaix és un instrument de corda fregada. És el més greu d'aquesta família. Té elements que el fan semblant a la viola, el violoncel i el violí, però també ha heretat característiques que són més pròpies de la viola d'arc. Per les seves dimensions (al voltant d'1,85 m) es toca dret o assegut en un tamboret alt. És un instrument que es troba en molts tipus de conjunts, des de l'orquestra, fins al jazz clàssic, i passant per molts tipus de grups de música tradicional d'arreu d'Europa en els quals esdevé el baix més idoni. Entre aquests es troba la cobla. (ca)
rdfs:label
  • Contrabaix (ca)
  • Contrabaix (ca)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is prop-ca:datos of
is prop-ca:instrument of
is prop-ca:instruments of
is prop-ca:instrumentsDestacats of
is prop-ca:relacionats of
is dbo:occupation of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dct:subject of
is foaf:primaryTopic of