El convent de Sant Francesc o convent de Framenors va ser el principal establiment de l'orde franciscà a Barcelona. Ocupava part de la façana marítima de la ciutat, des de la Rambla (on hi ha el Govern Militar) fins al lloc on actualment hi ha la plaça del duc de Medinaceli i els edificis adjacents. L'església i els dos claustres eren un dels millors exemples del gòtic primerenc a Catalunya. Hi va ser entre 1240 i 1835, quan va ser desamortitzat i, poc després, enderrocat en 1837. El terreny va ser urbanitzat.

Property Value
prop-ca:acabament
  • 1297 (xsd:integer)
prop-ca:altres
  • Panteó reial; pintures d'Antoni Viladomat
prop-ca:arquitecte
  • Desconegut
prop-ca:capítol
  • Artículo primero. San Franisco de Asís de Barcelona
prop-ca:claustre
  • 1275 (xsd:integer)
prop-ca:cognom
  • Barraquer y Roviralta
prop-ca:comarca
  • Barcelonès
prop-ca:començament
  • 1236 (xsd:integer)
prop-ca:consagracio
  • 1276 (xsd:integer)
prop-ca:construccio
  • A partir de 1236
prop-ca:consulta
  • 17 (xsd:integer)
prop-ca:data
  • 1906 (xsd:integer)
prop-ca:diocesi
prop-ca:editorial
  • Impr. de F.J. Altés y Alabart
prop-ca:enllaçautor
  • Gaietà Barraquer i Roviralta
prop-ca:estil
prop-ca:festivitat
prop-ca:imatge
  • FramenorsBarcelona.jpg
prop-ca:imgPlanta
  • Conventstfrancescbcn.jpg
prop-ca:intervencio
  • Enderrocament
  • Exclaustració de la comunitat
prop-ca:intervencio1Any
  • 1835 (xsd:integer)
prop-ca:intervencio2Any
  • 1837 (xsd:integer)
prop-ca:llengua
  • castellà
prop-ca:lloc
  • Barcelona
prop-ca:localitzacio
  • Passeig de Colom, de La Rambla a la Plaça del Duc de Medinaceli
prop-ca:municipi
  • Barcelona
prop-ca:nom
  • Cayetano
  • Convent de Sant Francesc
prop-ca:peu
  • Absis de l'església, a tocar de la muralla, al segle XIX
prop-ca:pàgines
  • 433 (xsd:integer)
prop-ca:tipus
  • llibre
prop-ca:títol
  • Las Casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX
prop-ca:urlcapítol
dbo:abstract
  • El convent de Sant Francesc o convent de Framenors va ser el principal establiment de l'orde franciscà a Barcelona. Ocupava part de la façana marítima de la ciutat, des de la Rambla (on hi ha el Govern Militar) fins al lloc on actualment hi ha la plaça del duc de Medinaceli i els edificis adjacents. L'església i els dos claustres eren un dels millors exemples del gòtic primerenc a Catalunya. Hi va ser entre 1240 i 1835, quan va ser desamortitzat i, poc després, enderrocat en 1837. El terreny va ser urbanitzat. La tradició explica que el mateix Sant Francesc d'Assís va venir a Barcelona el 1211, com a pelegrí del camí de Santiago. Va hostatjar-se a un hospital de pelegrins, el de Sant Nicolau, prop de l'actual carrer del Dormitori de Sant Francesc (anomenat així per aquest fet). Anys després, l'hospital va ser cedit als franciscans per Jaume I el Conqueridor i l'orde va establir-s'hi i hi bastí el seu convent. Una primera església va aixecar-s'hi entre 1236 i 1240; l'església definitiva va començar-se el 1247 i va acabar-se el 1297, encara que es va consagrar el 1276. El claustre es va començar el 1275, durant la seva construcció fins a mitjan segle XIV. L'església va ser triada com a lloc d'enterrament de molts nobles i membres de la família reial. S'hi enterraren el rei Alfons el Franc, les reines Constança de Sicília, Maria de Xipre, Sibil·la de Fortià i Elionor d'Aragó (consort de Pere I de Xipre), el comte Jaume I d'Urgell i alguns prínceps. En ser abandonat el convent, les restes reials van ser traslladades a la Catedral de Barcelona, on reposen avui dia. Exclaustrat el 1835, el conjunt fou enderrocat el 1837, sense que se'n preservés cap resta, llevat d'una figura de sepulcre, potser del de Maria de Xipre. Al seu lloc s'aixecaren blocs d'habitatges i s'obrí la plaça del duc de Medinaceli. El claustre major estava decorat amb una sèrie de vint olis de grans dimensions que narren la vida de Sant Francesc d'Assís, una de les millors obres d'Antoni Viladomat i Manalt. Els quadres van ser retirats del convent per la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi i avui s'exposen al Museu Nacional d'Art de Catalunya com a dipòsits de la RACBASJ. (ca)
  • El convent de Sant Francesc o convent de Framenors va ser el principal establiment de l'orde franciscà a Barcelona. Ocupava part de la façana marítima de la ciutat, des de la Rambla (on hi ha el Govern Militar) fins al lloc on actualment hi ha la plaça del duc de Medinaceli i els edificis adjacents. L'església i els dos claustres eren un dels millors exemples del gòtic primerenc a Catalunya. Hi va ser entre 1240 i 1835, quan va ser desamortitzat i, poc després, enderrocat en 1837. El terreny va ser urbanitzat. La tradició explica que el mateix Sant Francesc d'Assís va venir a Barcelona el 1211, com a pelegrí del camí de Santiago. Va hostatjar-se a un hospital de pelegrins, el de Sant Nicolau, prop de l'actual carrer del Dormitori de Sant Francesc (anomenat així per aquest fet). Anys després, l'hospital va ser cedit als franciscans per Jaume I el Conqueridor i l'orde va establir-s'hi i hi bastí el seu convent. Una primera església va aixecar-s'hi entre 1236 i 1240; l'església definitiva va començar-se el 1247 i va acabar-se el 1297, encara que es va consagrar el 1276. El claustre es va començar el 1275, durant la seva construcció fins a mitjan segle XIV. L'església va ser triada com a lloc d'enterrament de molts nobles i membres de la família reial. S'hi enterraren el rei Alfons el Franc, les reines Constança de Sicília, Maria de Xipre, Sibil·la de Fortià i Elionor d'Aragó (consort de Pere I de Xipre), el comte Jaume I d'Urgell i alguns prínceps. En ser abandonat el convent, les restes reials van ser traslladades a la Catedral de Barcelona, on reposen avui dia. Exclaustrat el 1835, el conjunt fou enderrocat el 1837, sense que se'n preservés cap resta, llevat d'una figura de sepulcre, potser del de Maria de Xipre. Al seu lloc s'aixecaren blocs d'habitatges i s'obrí la plaça del duc de Medinaceli. El claustre major estava decorat amb una sèrie de vint olis de grans dimensions que narren la vida de Sant Francesc d'Assís, una de les millors obres d'Antoni Viladomat i Manalt. Els quadres van ser retirats del convent per la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi i avui s'exposen al Museu Nacional d'Art de Catalunya com a dipòsits de la RACBASJ. (ca)
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 454971 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 17429402 (xsd:integer)
dct:subject
georss:point
  • 41.37725555555556 2.178672222222222
rdf:type
rdfs:comment
  • El convent de Sant Francesc o convent de Framenors va ser el principal establiment de l'orde franciscà a Barcelona. Ocupava part de la façana marítima de la ciutat, des de la Rambla (on hi ha el Govern Militar) fins al lloc on actualment hi ha la plaça del duc de Medinaceli i els edificis adjacents. L'església i els dos claustres eren un dels millors exemples del gòtic primerenc a Catalunya. Hi va ser entre 1240 i 1835, quan va ser desamortitzat i, poc després, enderrocat en 1837. El terreny va ser urbanitzat. (ca)
  • El convent de Sant Francesc o convent de Framenors va ser el principal establiment de l'orde franciscà a Barcelona. Ocupava part de la façana marítima de la ciutat, des de la Rambla (on hi ha el Govern Militar) fins al lloc on actualment hi ha la plaça del duc de Medinaceli i els edificis adjacents. L'església i els dos claustres eren un dels millors exemples del gòtic primerenc a Catalunya. Hi va ser entre 1240 i 1835, quan va ser desamortitzat i, poc després, enderrocat en 1837. El terreny va ser urbanitzat. (ca)
rdfs:label
  • Convent de Sant Francesc de Barcelona (ca)
  • Convent de Sant Francesc de Barcelona (ca)
geo:lat
  • 41.377254 (xsd:float)
geo:long
  • 2.178672 (xsd:float)
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:restingPlace of
is dbo:wikiPageDisambiguates of
is dbo:wikiPageRedirects of
is foaf:primaryTopic of