El country (també anomenat de vegades country & western) és un estil musical que va sorgir als anys 20 del segle xx a les regions rurals del sud dels Estats Units i a les províncies marítimes del Canadà. En els seus orígens, va combinar la música folklòrica d'immigrants d'alguns països europeus, principalment d'Irlanda, amb altres formes musicals ja arrelades a Nord-amèrica, com el blues, la música espiritual i el gospel. El terme country es va començar a fer servir els anys 50 en detriment del terme hillbilly, que era la forma com es coneixia aquest tipus de música fins llavors; el seu ús es va consolidar finalment durant la dècada de 1970.

Property Value
prop-ca:any
  • 1993 (xsd:integer)
prop-ca:arxiudata
  • 2006-10-20 (xsd:date)
prop-ca:arxiuurl
  • http://web.archive.org/web/20061020161950/http://www.billboard.com/bbcom/charts/yearend_chart_display.jsp?f=The+Billboard+Hot+100&g=Year-end+Singles&year=1962
prop-ca:coautors
  • Aldin, Mary Katherine; Bastin, Bruce
prop-ca:cognom
  • Cohn
prop-ca:color
  • black
prop-ca:consulta
  • 2011-02-01 (xsd:date)
prop-ca:culturalOrigins
  • Principis del segle XX a l'est dels Estats Units i el Canadà
prop-ca:data
  • 1937-04-06 (xsd:date)
prop-ca:dataarxiu
  • 2012-06-04 (xsd:date)
prop-ca:editor
  • Billboard.com
  • CMT.com
  • Rockhall.com
prop-ca:editorial
  • Abbeville Press
  • Books.google.com
prop-ca:fusiongenres
prop-ca:instruments
prop-ca:isbn
  • 978 (xsd:integer)
prop-ca:mes
  • September
prop-ca:name
  • Country
prop-ca:nom
  • Lawrence
prop-ca:popularity
  • Alta als Estats Units, Canadà i països del nord d'Europa.
prop-ca:stylisticOrigins
  • Folk nord-americà, folk canadenc, música Western, spiritual, Blues, música Aparatian, música Mountain, música clàssica, Ragtime, Swing jazz, Blue grass, música celta
prop-ca:subgenres
prop-ca:títol
  • Billboard.com
  • Google Books
  • Merle Haggard : Biography
  • Nothing but the Blues: The Music and the Musicians
  • Rockhall.com
prop-ca:url
prop-ca:urlarxiu
  • https://archive.is/DvLB
dbo:abstract
  • El country (també anomenat de vegades country & western) és un estil musical que va sorgir als anys 20 del segle xx a les regions rurals del sud dels Estats Units i a les províncies marítimes del Canadà. En els seus orígens, va combinar la música folklòrica d'immigrants d'alguns països europeus, principalment d'Irlanda, amb altres formes musicals ja arrelades a Nord-amèrica, com el blues, la música espiritual i el gospel. El terme country es va començar a fer servir els anys 50 en detriment del terme hillbilly, que era la forma com es coneixia aquest tipus de música fins llavors; el seu ús es va consolidar finalment durant la dècada de 1970. El country tradicional, es tocava essencialment amb instruments de corda, com la guitarra, el banjo, el violí senzill (fiddle) i el contrabaix, encara que també hi intervenien sovint l'acordió (d'influència francesa per a la música cajún), i l'harmònica. En el country modern s'utilitzen sobretot els instruments electrònics, com la guitarra, el baix elèctric, els teclats, el dobro, o la steel guitar. La família Carter (The Carter Family) va ser la primera a gravar en disc una cançó country, conjuntament amb Jimmie Rodgers, consolidant aquest gènere musical amb el nom inicial de «hillbilly», que després deixaria pas al de simplement «country». Tots dos van influir amb els seus respectius estils en nombrosos cantants que els van succeir. En els anys 40 van ser sobretot cantants com Hank Williams els qui van contribuir a la seva creixent popularitat. La dècada dels anys 1960 la música country va adquirir elements del rock and roll (el vigorós «rockabilly» de Johnny Cash, Elvis Presley, Jerry Lee Lewis, Bill Haley o Buddy Holly), gènere que aleshores vivia un enorme auge, i que va aportar ritmes i melodies més desenvolupades. Si bé es poden escoltar avui dia tota classe de variants del country, aquell que es combina amb el rock, i més recentment amb el pop, és el que més èxit té davant el públic massiu. Així, el terme country, actualment és un calaix de sastre en el qual s'inclouen diferents gèneres musicals: el so Nashville (més proper al pop dels anys 60), el bluegrass (popularitzat per Bill Monroe i Flatt and Scruggs, basat en ritmes ràpids i virtuosíssims, interpretats amb mandolina, violí i banjo), la música de westerns de Hollywood, el western swing (una sofisticada música basada en el jazz i popularitzada per Bob Wills), el So Bakersfield (popularitzat per Buck Owens i Merle Haggard), l'Outlaw country, cajún, zydeco, gospel, Old Time (música folk anterior a 1930), honky tonk, rockabilly o Country neo-tradicional. Cada estil és únic en la seva execució, en l'ús de ritmes i acords, encara que moltes cançons han estat adaptades per als diferents estils. Per exemple, la cançó Milk cow blues, una antiga melodia blues de Kokomo Arnold ha estat interpretada en una àmplia varietat d'estils del country, des d'Aerosmith a Bob Wills, passant per Willie Nelson, George Strait, Ricky Nelson o Elvis Presley. El 2009 la música country va ser el gènere musical més escoltat en ràdio a la franja horària del vespre, i el segon durant la franja matinal als Estats Units. (ca)
  • El country (també anomenat de vegades country & western) és un estil musical que va sorgir als anys 20 del segle xx a les regions rurals del sud dels Estats Units i a les províncies marítimes del Canadà. En els seus orígens, va combinar la música folklòrica d'immigrants d'alguns països europeus, principalment d'Irlanda, amb altres formes musicals ja arrelades a Nord-amèrica, com el blues, la música espiritual i el gospel. El terme country es va començar a fer servir els anys 50 en detriment del terme hillbilly, que era la forma com es coneixia aquest tipus de música fins llavors; el seu ús es va consolidar finalment durant la dècada de 1970. El country tradicional, es tocava essencialment amb instruments de corda, com la guitarra, el banjo, el violí senzill (fiddle) i el contrabaix, encara que també hi intervenien sovint l'acordió (d'influència francesa per a la música cajún), i l'harmònica. En el country modern s'utilitzen sobretot els instruments electrònics, com la guitarra, el baix elèctric, els teclats, el dobro, o la steel guitar. La família Carter (The Carter Family) va ser la primera a gravar en disc una cançó country, conjuntament amb Jimmie Rodgers, consolidant aquest gènere musical amb el nom inicial de «hillbilly», que després deixaria pas al de simplement «country». Tots dos van influir amb els seus respectius estils en nombrosos cantants que els van succeir. En els anys 40 van ser sobretot cantants com Hank Williams els qui van contribuir a la seva creixent popularitat. La dècada dels anys 1960 la música country va adquirir elements del rock and roll (el vigorós «rockabilly» de Johnny Cash, Elvis Presley, Jerry Lee Lewis, Bill Haley o Buddy Holly), gènere que aleshores vivia un enorme auge, i que va aportar ritmes i melodies més desenvolupades. Si bé es poden escoltar avui dia tota classe de variants del country, aquell que es combina amb el rock, i més recentment amb el pop, és el que més èxit té davant el públic massiu. Així, el terme country, actualment és un calaix de sastre en el qual s'inclouen diferents gèneres musicals: el so Nashville (més proper al pop dels anys 60), el bluegrass (popularitzat per Bill Monroe i Flatt and Scruggs, basat en ritmes ràpids i virtuosíssims, interpretats amb mandolina, violí i banjo), la música de westerns de Hollywood, el western swing (una sofisticada música basada en el jazz i popularitzada per Bob Wills), el So Bakersfield (popularitzat per Buck Owens i Merle Haggard), l'Outlaw country, cajún, zydeco, gospel, Old Time (música folk anterior a 1930), honky tonk, rockabilly o Country neo-tradicional. Cada estil és únic en la seva execució, en l'ús de ritmes i acords, encara que moltes cançons han estat adaptades per als diferents estils. Per exemple, la cançó Milk cow blues, una antiga melodia blues de Kokomo Arnold ha estat interpretada en una àmplia varietat d'estils del country, des d'Aerosmith a Bob Wills, passant per Willie Nelson, George Strait, Ricky Nelson o Elvis Presley. El 2009 la música country va ser el gènere musical més escoltat en ràdio a la franja horària del vespre, i el segon durant la franja matinal als Estats Units. (ca)
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 72824 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 17570171 (xsd:integer)
dct:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • El country (també anomenat de vegades country & western) és un estil musical que va sorgir als anys 20 del segle xx a les regions rurals del sud dels Estats Units i a les províncies marítimes del Canadà. En els seus orígens, va combinar la música folklòrica d'immigrants d'alguns països europeus, principalment d'Irlanda, amb altres formes musicals ja arrelades a Nord-amèrica, com el blues, la música espiritual i el gospel. El terme country es va començar a fer servir els anys 50 en detriment del terme hillbilly, que era la forma com es coneixia aquest tipus de música fins llavors; el seu ús es va consolidar finalment durant la dècada de 1970. (ca)
  • El country (també anomenat de vegades country & western) és un estil musical que va sorgir als anys 20 del segle xx a les regions rurals del sud dels Estats Units i a les províncies marítimes del Canadà. En els seus orígens, va combinar la música folklòrica d'immigrants d'alguns països europeus, principalment d'Irlanda, amb altres formes musicals ja arrelades a Nord-amèrica, com el blues, la música espiritual i el gospel. El terme country es va començar a fer servir els anys 50 en detriment del terme hillbilly, que era la forma com es coneixia aquest tipus de música fins llavors; el seu ús es va consolidar finalment durant la dècada de 1970. (ca)
rdfs:label
  • Country (ca)
  • Country (ca)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is prop-ca:estil of
is prop-ca:genere of
is prop-ca:genre of
is prop-ca:orígensEstilístics of
is prop-ca:stylisticOrigins of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dct:subject of
is foaf:primaryTopic of