David Romano i Ventura (Istanbul, 1925 - Barcelona, 2 d'octubre del 2001) fou un historiador i hebraista català. De família sefardita, de petit va estar a Itàlia i França i finalment es va establir a Barcelona. Va estudiar llengües semítiques a la Universitat de Barcelona, on va tenir com a professors Josep Maria Millàs i Vallicrosa, Joan Vernet i Ginés i Alejandro Díez Macho. Es va llicenciar el 1949 amb premi extraordinari, i el 1951 es va doctorar amb la tesi Aportaciones al estudio de la organización administrativa de la Corona de Aragón en el siglo XIII (La familia Ravaya y su labor como tesoreros y bailes), que va guanyar el Premi Menéndez y Pelayo del CSIC.

Property Value
prop-ca:abans
prop-ca:almaMater
prop-ca:anys
  • 1970 (xsd:integer)
prop-ca:dataNaixement
  • 1925 (xsd:integer)
prop-ca:després
prop-ca:llocDefuncio
prop-ca:llocNaixement
  • Istanbul
prop-ca:nom
  • David Romano i Ventura
prop-ca:ocupacio
  • Hebraista
prop-ca:tipusInfotaula
  • escriptor
prop-ca:títol
dbo:abstract
  • David Romano i Ventura (Istanbul, 1925 - Barcelona, 2 d'octubre del 2001) fou un historiador i hebraista català. De família sefardita, de petit va estar a Itàlia i França i finalment es va establir a Barcelona. Va estudiar llengües semítiques a la Universitat de Barcelona, on va tenir com a professors Josep Maria Millàs i Vallicrosa, Joan Vernet i Ginés i Alejandro Díez Macho. Es va llicenciar el 1949 amb premi extraordinari, i el 1951 es va doctorar amb la tesi Aportaciones al estudio de la organización administrativa de la Corona de Aragón en el siglo XIII (La familia Ravaya y su labor como tesoreros y bailes), que va guanyar el Premi Menéndez y Pelayo del CSIC. De 1953 a 1957 fou secretari de redacció de l'Índice Histórico Español, amb Jaume Vicens i Vives i en 1958 va editar el Tractat d'astrologia de Bartomeu de Tresbéns amb Joan Vernet, i la introducció a l'edició de l'Atles Català de 1375. Des de 1949 fou professor de la Universitat de Barcelona, i des de 1954 hi ensenyà llengua àrab, història d'Israel, història i literatura dels jueus medievals, sobretot de la corona catalanoaragonesa. De 1962 a 1966 també fou catedràtic d'institut fins que el 1966 va obtenir la càtedra de llengua i literatura italianes. El 1970 fou escollit acadèmic de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i el 1986 fou doctor honoris causa per la Universitat de Sàsser. De 1950 a 1966 va col·laborar amb el CSIC i de 1974 a 1984 fou vocal de l'Institut Milà i Fontanals del CSIC. En 1984 fou escollit acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de la Història. Els seus estudis versen sobre els jueus de la Corona d'Aragó i la influència de la literatura italiana a la Catalunya del Renaixement, principalment Petrarca i Boccaccio. (ca)
  • David Romano i Ventura (Istanbul, 1925 - Barcelona, 2 d'octubre del 2001) fou un historiador i hebraista català. De família sefardita, de petit va estar a Itàlia i França i finalment es va establir a Barcelona. Va estudiar llengües semítiques a la Universitat de Barcelona, on va tenir com a professors Josep Maria Millàs i Vallicrosa, Joan Vernet i Ginés i Alejandro Díez Macho. Es va llicenciar el 1949 amb premi extraordinari, i el 1951 es va doctorar amb la tesi Aportaciones al estudio de la organización administrativa de la Corona de Aragón en el siglo XIII (La familia Ravaya y su labor como tesoreros y bailes), que va guanyar el Premi Menéndez y Pelayo del CSIC. De 1953 a 1957 fou secretari de redacció de l'Índice Histórico Español, amb Jaume Vicens i Vives i en 1958 va editar el Tractat d'astrologia de Bartomeu de Tresbéns amb Joan Vernet, i la introducció a l'edició de l'Atles Català de 1375. Des de 1949 fou professor de la Universitat de Barcelona, i des de 1954 hi ensenyà llengua àrab, història d'Israel, història i literatura dels jueus medievals, sobretot de la corona catalanoaragonesa. De 1962 a 1966 també fou catedràtic d'institut fins que el 1966 va obtenir la càtedra de llengua i literatura italianes. El 1970 fou escollit acadèmic de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i el 1986 fou doctor honoris causa per la Universitat de Sàsser. De 1950 a 1966 va col·laborar amb el CSIC i de 1974 a 1984 fou vocal de l'Institut Milà i Fontanals del CSIC. En 1984 fou escollit acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de la Història. Els seus estudis versen sobre els jueus de la Corona d'Aragó i la influència de la literatura italiana a la Catalunya del Renaixement, principalment Petrarca i Boccaccio. (ca)
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 1372907 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 17552028 (xsd:integer)
dct:subject
rdfs:comment
  • David Romano i Ventura (Istanbul, 1925 - Barcelona, 2 d'octubre del 2001) fou un historiador i hebraista català. De família sefardita, de petit va estar a Itàlia i França i finalment es va establir a Barcelona. Va estudiar llengües semítiques a la Universitat de Barcelona, on va tenir com a professors Josep Maria Millàs i Vallicrosa, Joan Vernet i Ginés i Alejandro Díez Macho. Es va llicenciar el 1949 amb premi extraordinari, i el 1951 es va doctorar amb la tesi Aportaciones al estudio de la organización administrativa de la Corona de Aragón en el siglo XIII (La familia Ravaya y su labor como tesoreros y bailes), que va guanyar el Premi Menéndez y Pelayo del CSIC. (ca)
  • David Romano i Ventura (Istanbul, 1925 - Barcelona, 2 d'octubre del 2001) fou un historiador i hebraista català. De família sefardita, de petit va estar a Itàlia i França i finalment es va establir a Barcelona. Va estudiar llengües semítiques a la Universitat de Barcelona, on va tenir com a professors Josep Maria Millàs i Vallicrosa, Joan Vernet i Ginés i Alejandro Díez Macho. Es va llicenciar el 1949 amb premi extraordinari, i el 1951 es va doctorar amb la tesi Aportaciones al estudio de la organización administrativa de la Corona de Aragón en el siglo XIII (La familia Ravaya y su labor como tesoreros y bailes), que va guanyar el Premi Menéndez y Pelayo del CSIC. (ca)
rdfs:label
  • David Romano i Ventura (ca)
  • David Romano i Ventura (ca)
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is prop-ca:abans of
is prop-ca:després of
is foaf:primaryTopic of