La dinastia Ming (en xinès:明朝; pinyin: Ming Chao) o Imperi de la Gran Ming (xinès tradicional:大明国, xinès simplificat:大明国, pinyin: Da Ming Guo), va ser la dinastia governant de la Xina des de 1368 fins a 1644, i aparegué després del col·lapse provocat pels mongols al final de la dinastia Yuan. Amb els Ming es visqué "una de les èpoques de la història humana amb més ordre en el govern i més estabilitat social". Va ser l'última dinastia a la Xina governada per l'ètnia dels Han. Tot i que la capital Pequín va caure el 1644 davant la revolta encapçalada per Li Zicheng, que fou aviat substituït per la dinastia manxú Qing, els règims lleials al tron Ming, anomenats en conjunt el Ming del Sud, va sobreviure fins a 1662.

Property Value
prop-ca:aclaracióMapa
  • la dinastía en groc
prop-ca:anyFi
  • 1644 (xsd:integer)
prop-ca:anyInici
  • 1368 (xsd:integer)
prop-ca:capital
prop-ca:continent
  • Asia
prop-ca:formaDeGovern
prop-ca:mapa
  • Ming map-zh.jpg
prop-ca:nomComplet
  • Imperi del gran Ming
prop-ca:nomOficial
  • 大清帝国
prop-ca:p
  • Dinastia Yuan
prop-ca:s
  • Dinastia Qing
dbo:abstract
  • La dinastia Ming (en xinès:明朝; pinyin: Ming Chao) o Imperi de la Gran Ming (xinès tradicional:大明国, xinès simplificat:大明国, pinyin: Da Ming Guo), va ser la dinastia governant de la Xina des de 1368 fins a 1644, i aparegué després del col·lapse provocat pels mongols al final de la dinastia Yuan. Amb els Ming es visqué "una de les èpoques de la història humana amb més ordre en el govern i més estabilitat social". Va ser l'última dinastia a la Xina governada per l'ètnia dels Han. Tot i que la capital Pequín va caure el 1644 davant la revolta encapçalada per Li Zicheng, que fou aviat substituït per la dinastia manxú Qing, els règims lleials al tron Ming, anomenats en conjunt el Ming del Sud, va sobreviure fins a 1662. El poder Ming va fer possible la construcció d'una gran flota marítima i un exèrcit d'un milió de soldats. Tot i que el comerç marítim privat i les missions oficials procedents de la Xina havien existit ja en dinasties anteriors, al segle XV, la flota que existí sota el comandament de l'almirall musulmà i eunuc Zheng He va superar tot el que s'havia vist amb anterioritat. Hi va haver grans projectes de construcció, inclosa la restauració del Gran Canal, de la Gran Muralla i la creació de la Ciutat Prohibida de Pequín durant el primer quart del segle XV. Les estimacions de la població en el període tardà dels Ming es mouen entre els 160 i els 200 milions d'habitants. La dinastia Ming es considera sovint com un punt culminant de la civilització xinesa, així com una dinastia en les que sorgiren els primers indicis del capitalisme. L'emperador Hongwu, que governà del 1368 al 1398, va tractar de crear una societat en la que fomentà l'autosuficiència de les comunitats rurals de manera que no tinguessin cap necessitat d'establir una relació comercial amb els centres urbans. La seva reconstrucció de la base agrícola de la Xina i l'enfortiment de vies de comunicació a través d'un sistema de missatgeria militaritzat; com s'aconseguí un gran excedent agrícola aquest podria ser venut en mercats situats al llarg de les rutes. La cultura rural i el comerç van rebre la influència de les tendències urbanes. Les classes superiors de la societat, consagrada com una aristocràcia acadèmica, també es van veure afectades per aquesta nova cultura basada en el consum. En una trencament amb la tradició, les famílies de comerciants va començar a formar candidats a convertir-se en estudiosos i funcionaris, i adoptar els trets culturals i les pràctiques típiques de l'aristocràcia. Paral·lelament, aquesta tendència també influí en la filosofia social i política, la burocràcia i les institucions governamentals, i també en les arts i la literatura. Al segle XVI l'economia Ming va rebre l'impuls pel comerç marítim amb els portuguesos, espanyols i neerlandesos. Xina es va convertir en un gran centre de comerç mundial de mercaderies, plantes, animals i d'aliments dins el gran esdeveniment comercial conegut com el gran intercanvi colombià. El comerç amb les potències europees i amb els japonesos generà l'arribada de grans quantitats de plata que arribà a substituir el coure i els bitllets de paper que eren el mitjà de canvi comú a la Xina. Ja durant les darreres dècades del govern dels Ming, el flux d'argent a la Xina va disminuir, soscavant així els ingressos de l'Estat i, de fet, de tota l'economia Ming. Aquest mal a l'economia es va veure agreujat pels efectes d'una Petita Edat de Gel que afectà especialment a l'agricultura, amb l'arribada de desastres naturals, males collites i epidèmies sobtades. El consegüent trencament de l'autoritat i la pèrdua del suport de la gent va permetre que alguns dirigents rebels, com és el cas de Li Ming Zicheng, poguessin desafiar l'autoritat. El darrer emperador Ming, Chongzhen, es va suïcidar el 1644 quan els manxús van conquerir Beijing el 1644. En l'aspecte econòmic i cultural el Ming és el període en el qual la porcellana xinesa va arribar al punt de màxim refinament i importància i la producció de ferro a la Xina era la major del món. (ca)
  • La dinastia Ming (en xinès:明朝; pinyin: Ming Chao) o Imperi de la Gran Ming (xinès tradicional:大明国, xinès simplificat:大明国, pinyin: Da Ming Guo), va ser la dinastia governant de la Xina des de 1368 fins a 1644, i aparegué després del col·lapse provocat pels mongols al final de la dinastia Yuan. Amb els Ming es visqué "una de les èpoques de la història humana amb més ordre en el govern i més estabilitat social". Va ser l'última dinastia a la Xina governada per l'ètnia dels Han. Tot i que la capital Pequín va caure el 1644 davant la revolta encapçalada per Li Zicheng, que fou aviat substituït per la dinastia manxú Qing, els règims lleials al tron Ming, anomenats en conjunt el Ming del Sud, va sobreviure fins a 1662. El poder Ming va fer possible la construcció d'una gran flota marítima i un exèrcit d'un milió de soldats. Tot i que el comerç marítim privat i les missions oficials procedents de la Xina havien existit ja en dinasties anteriors, al segle XV, la flota que existí sota el comandament de l'almirall musulmà i eunuc Zheng He va superar tot el que s'havia vist amb anterioritat. Hi va haver grans projectes de construcció, inclosa la restauració del Gran Canal, de la Gran Muralla i la creació de la Ciutat Prohibida de Pequín durant el primer quart del segle XV. Les estimacions de la població en el període tardà dels Ming es mouen entre els 160 i els 200 milions d'habitants. La dinastia Ming es considera sovint com un punt culminant de la civilització xinesa, així com una dinastia en les que sorgiren els primers indicis del capitalisme. L'emperador Hongwu, que governà del 1368 al 1398, va tractar de crear una societat en la que fomentà l'autosuficiència de les comunitats rurals de manera que no tinguessin cap necessitat d'establir una relació comercial amb els centres urbans. La seva reconstrucció de la base agrícola de la Xina i l'enfortiment de vies de comunicació a través d'un sistema de missatgeria militaritzat; com s'aconseguí un gran excedent agrícola aquest podria ser venut en mercats situats al llarg de les rutes. La cultura rural i el comerç van rebre la influència de les tendències urbanes. Les classes superiors de la societat, consagrada com una aristocràcia acadèmica, també es van veure afectades per aquesta nova cultura basada en el consum. En una trencament amb la tradició, les famílies de comerciants va començar a formar candidats a convertir-se en estudiosos i funcionaris, i adoptar els trets culturals i les pràctiques típiques de l'aristocràcia. Paral·lelament, aquesta tendència també influí en la filosofia social i política, la burocràcia i les institucions governamentals, i també en les arts i la literatura. Al segle XVI l'economia Ming va rebre l'impuls pel comerç marítim amb els portuguesos, espanyols i neerlandesos. Xina es va convertir en un gran centre de comerç mundial de mercaderies, plantes, animals i d'aliments dins el gran esdeveniment comercial conegut com el gran intercanvi colombià. El comerç amb les potències europees i amb els japonesos generà l'arribada de grans quantitats de plata que arribà a substituir el coure i els bitllets de paper que eren el mitjà de canvi comú a la Xina. Ja durant les darreres dècades del govern dels Ming, el flux d'argent a la Xina va disminuir, soscavant així els ingressos de l'Estat i, de fet, de tota l'economia Ming. Aquest mal a l'economia es va veure agreujat pels efectes d'una Petita Edat de Gel que afectà especialment a l'agricultura, amb l'arribada de desastres naturals, males collites i epidèmies sobtades. El consegüent trencament de l'autoritat i la pèrdua del suport de la gent va permetre que alguns dirigents rebels, com és el cas de Li Ming Zicheng, poguessin desafiar l'autoritat. El darrer emperador Ming, Chongzhen, es va suïcidar el 1644 quan els manxús van conquerir Beijing el 1644. En l'aspecte econòmic i cultural el Ming és el període en el qual la porcellana xinesa va arribar al punt de màxim refinament i importància i la producció de ferro a la Xina era la major del món. (ca)
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 46690 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 17043531 (xsd:integer)
dct:subject
rdfs:comment
  • La dinastia Ming (en xinès:明朝; pinyin: Ming Chao) o Imperi de la Gran Ming (xinès tradicional:大明国, xinès simplificat:大明国, pinyin: Da Ming Guo), va ser la dinastia governant de la Xina des de 1368 fins a 1644, i aparegué després del col·lapse provocat pels mongols al final de la dinastia Yuan. Amb els Ming es visqué "una de les èpoques de la història humana amb més ordre en el govern i més estabilitat social". Va ser l'última dinastia a la Xina governada per l'ètnia dels Han. Tot i que la capital Pequín va caure el 1644 davant la revolta encapçalada per Li Zicheng, que fou aviat substituït per la dinastia manxú Qing, els règims lleials al tron Ming, anomenats en conjunt el Ming del Sud, va sobreviure fins a 1662. (ca)
  • La dinastia Ming (en xinès:明朝; pinyin: Ming Chao) o Imperi de la Gran Ming (xinès tradicional:大明国, xinès simplificat:大明国, pinyin: Da Ming Guo), va ser la dinastia governant de la Xina des de 1368 fins a 1644, i aparegué després del col·lapse provocat pels mongols al final de la dinastia Yuan. Amb els Ming es visqué "una de les èpoques de la història humana amb més ordre en el govern i més estabilitat social". Va ser l'última dinastia a la Xina governada per l'ètnia dels Han. Tot i que la capital Pequín va caure el 1644 davant la revolta encapçalada per Li Zicheng, que fou aviat substituït per la dinastia manxú Qing, els règims lleials al tron Ming, anomenats en conjunt el Ming del Sud, va sobreviure fins a 1662. (ca)
rdfs:label
  • Dinastia Ming (ca)
  • Dinastia Ming (ca)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is prop-ca:dinastia of
is prop-ca:title of
is prop-ca:títol of
is dbo:wikiPageRedirects of
is foaf:primaryTopic of