La senyoria, després comtat i finalment ducat de Beaufort fou una jurisdicció feudal del Regne de França a la Xampanya. La senyoria apareix al segle XI i el 1270 fou comprada per Blanca d'Artois, esposa d'Enric III de Xampanya. Blanca es va casar el 1276 amb Edmond d'Anglaterra, comte de Lancaster, i li va aportar la senyoria en dot. Fou possessió dels comtes de Lancaster i durant tota la guerra dels Cent Anys va constituir un enclavament anglès al cor de la Xampanya. Joan de Gant, duc de Lancaster va donar el cognom Beaufort als quatre bastards que va tenir amb Catherine Swinford, fundant així la casa de Beaufort, que va tenir paper destacat a la guerra de les Dues Roses. El castell de Beaufort era reputat com impossible de conquerir i dominava la plana de Brienne. Carles V es va poder ap

Property Value
dbo:abstract
  • La senyoria, després comtat i finalment ducat de Beaufort fou una jurisdicció feudal del Regne de França a la Xampanya. La senyoria apareix al segle XI i el 1270 fou comprada per Blanca d'Artois, esposa d'Enric III de Xampanya. Blanca es va casar el 1276 amb Edmond d'Anglaterra, comte de Lancaster, i li va aportar la senyoria en dot. Fou possessió dels comtes de Lancaster i durant tota la guerra dels Cent Anys va constituir un enclavament anglès al cor de la Xampanya. Joan de Gant, duc de Lancaster va donar el cognom Beaufort als quatre bastards que va tenir amb Catherine Swinford, fundant així la casa de Beaufort, que va tenir paper destacat a la guerra de les Dues Roses. El castell de Beaufort era reputat com impossible de conquerir i dominava la plana de Brienne. Carles V es va poder apoderar de la fortalesa per traïció el 1369. Cedida la senyoria a Felip II de Borgonya, va passar als Armanyac, però va retornar a la corona de França quan Jaume d'Armagnac fou condemnat a mort per Lluís XI el 1477. El 1504 Lluís XII de França va donar Beaufort com a comtat a Gastó de Foix i la seva descendent, la duquessa de Guissa, el va vendre a Gabriela d'Estrée. El comtat fou reunit llavors a la baronia de Jaucourt i erigit en ducat pairia en favor de Cèsar de Vendôme, fill natural de Gabriela d'Estrée i d'Enric IV. El seu nét, el Gran Vendôme, va vendre el ducat de Beaufort el 1688 al duc Carles de Montmorency per 460000 lliures. Un any després, el 1689, la família de Montmorency va rebatejar el «ducat de Beaufort» com a «ducat de Montmorency», doncs l'antic ducat de Montmorency acabava de ser rebatejat «ducat d'Enghien». (ca)
  • La senyoria, després comtat i finalment ducat de Beaufort fou una jurisdicció feudal del Regne de França a la Xampanya. La senyoria apareix al segle XI i el 1270 fou comprada per Blanca d'Artois, esposa d'Enric III de Xampanya. Blanca es va casar el 1276 amb Edmond d'Anglaterra, comte de Lancaster, i li va aportar la senyoria en dot. Fou possessió dels comtes de Lancaster i durant tota la guerra dels Cent Anys va constituir un enclavament anglès al cor de la Xampanya. Joan de Gant, duc de Lancaster va donar el cognom Beaufort als quatre bastards que va tenir amb Catherine Swinford, fundant així la casa de Beaufort, que va tenir paper destacat a la guerra de les Dues Roses. El castell de Beaufort era reputat com impossible de conquerir i dominava la plana de Brienne. Carles V es va poder apoderar de la fortalesa per traïció el 1369. Cedida la senyoria a Felip II de Borgonya, va passar als Armanyac, però va retornar a la corona de França quan Jaume d'Armagnac fou condemnat a mort per Lluís XI el 1477. El 1504 Lluís XII de França va donar Beaufort com a comtat a Gastó de Foix i la seva descendent, la duquessa de Guissa, el va vendre a Gabriela d'Estrée. El comtat fou reunit llavors a la baronia de Jaucourt i erigit en ducat pairia en favor de Cèsar de Vendôme, fill natural de Gabriela d'Estrée i d'Enric IV. El seu nét, el Gran Vendôme, va vendre el ducat de Beaufort el 1688 al duc Carles de Montmorency per 460000 lliures. Un any després, el 1689, la família de Montmorency va rebatejar el «ducat de Beaufort» com a «ducat de Montmorency», doncs l'antic ducat de Montmorency acabava de ser rebatejat «ducat d'Enghien». (ca)
dbo:wikiPageID
  • 647275 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 12751060 (xsd:integer)
dct:subject
rdfs:comment
  • La senyoria, després comtat i finalment ducat de Beaufort fou una jurisdicció feudal del Regne de França a la Xampanya. La senyoria apareix al segle XI i el 1270 fou comprada per Blanca d'Artois, esposa d'Enric III de Xampanya. Blanca es va casar el 1276 amb Edmond d'Anglaterra, comte de Lancaster, i li va aportar la senyoria en dot. Fou possessió dels comtes de Lancaster i durant tota la guerra dels Cent Anys va constituir un enclavament anglès al cor de la Xampanya. Joan de Gant, duc de Lancaster va donar el cognom Beaufort als quatre bastards que va tenir amb Catherine Swinford, fundant així la casa de Beaufort, que va tenir paper destacat a la guerra de les Dues Roses. El castell de Beaufort era reputat com impossible de conquerir i dominava la plana de Brienne. Carles V es va poder ap (ca)
  • La senyoria, després comtat i finalment ducat de Beaufort fou una jurisdicció feudal del Regne de França a la Xampanya. La senyoria apareix al segle XI i el 1270 fou comprada per Blanca d'Artois, esposa d'Enric III de Xampanya. Blanca es va casar el 1276 amb Edmond d'Anglaterra, comte de Lancaster, i li va aportar la senyoria en dot. Fou possessió dels comtes de Lancaster i durant tota la guerra dels Cent Anys va constituir un enclavament anglès al cor de la Xampanya. Joan de Gant, duc de Lancaster va donar el cognom Beaufort als quatre bastards que va tenir amb Catherine Swinford, fundant així la casa de Beaufort, que va tenir paper destacat a la guerra de les Dues Roses. El castell de Beaufort era reputat com impossible de conquerir i dominava la plana de Brienne. Carles V es va poder ap (ca)
rdfs:label
  • Ducat de Beaufort (ca)
  • Ducat de Beaufort (ca)
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageDisambiguates of
is foaf:primaryTopic of