Eclecticisme (del grec eklegein, 'escollir'), és en filosofia l'escola de pensament que es caracteritza per escollir (sense principis determinats) concepcions filosòfiques, punts de vista, idees i valoracions entre altres escoles, combinant-les i barrejant-les de forma sovint contraposada, encara que no arribi a formar-se un tot orgànic. L'eclecticisme es va desenvolupar a Grècia a partir del segle II aC com una manera de sintetitzar les grans troballes intel·lectuals de la filosofia clàssica anterior dels presocràtics, Plató i Aristòtil. Per exemple, Antíoc d'Ascaló va compaginar l'estoicisme i l'escepticisme, i Paneci de Rodes va basar el seu pensament en el platonisme i l'estoicisme. Els pensadors romans, que mai van desenvolupar un sistema filosòfic propi, es van inclinar per aquest ti

Property Value
dbo:abstract
  • Eclecticisme (del grec eklegein, 'escollir'), és en filosofia l'escola de pensament que es caracteritza per escollir (sense principis determinats) concepcions filosòfiques, punts de vista, idees i valoracions entre altres escoles, combinant-les i barrejant-les de forma sovint contraposada, encara que no arribi a formar-se un tot orgànic. L'eclecticisme es va desenvolupar a Grècia a partir del segle II aC com una manera de sintetitzar les grans troballes intel·lectuals de la filosofia clàssica anterior dels presocràtics, Plató i Aristòtil. Per exemple, Antíoc d'Ascaló va compaginar l'estoicisme i l'escepticisme, i Paneci de Rodes va basar el seu pensament en el platonisme i l'estoicisme. Els pensadors romans, que mai van desenvolupar un sistema filosòfic propi, es van inclinar per aquest tipus de pensament: Ciceró, per exemple, va assimilar teories de l'estoicisme, de l'escepticisme i dels peripatètics, sense considerar la seva desunió essencial. La tendència eclèctica substituirà el criteri de veritat objectiva pel de verossimilitud i posarà l'accent en les qüestions morals, on cal trobar un consens universal. Entre els cristians, Climent d'Alexandria i Orígenes van combinar la metafísica grega i les idees judeocristianes de les Santes Escriptures. Ja a finals de l'edat mitjana, el mestre de la Devotio moderna Eckhart va formular un sistema de filosofia cristiana basat en Aristòtil, els seus comentaristes àrabs medievals, el neoplatonisme i la Càbala o mística hebrea. A Espanya, l'Eclecticisme es va desenvolupar durant la Il·lustració del segle XVIII com l'única escola alternativa a l'escolàstica dominant sense suscitar els recels de la Inquisició i en aquest sentit destaquen pensadors com Benito Jerónimo Feijoo o el metge i lògic valencià Andrés Piquer. Durant el segle XIX tornà a sorgir l'eclecticisme a França a través de l'obra del filòsof Victor Cousin, que va provar d'unir l'idealisme d'Immanuel Kant, la filosofia del sentit comú i les doctrines inductives de René Descartes. (ca)
  • Eclecticisme (del grec eklegein, 'escollir'), és en filosofia l'escola de pensament que es caracteritza per escollir (sense principis determinats) concepcions filosòfiques, punts de vista, idees i valoracions entre altres escoles, combinant-les i barrejant-les de forma sovint contraposada, encara que no arribi a formar-se un tot orgànic. L'eclecticisme es va desenvolupar a Grècia a partir del segle II aC com una manera de sintetitzar les grans troballes intel·lectuals de la filosofia clàssica anterior dels presocràtics, Plató i Aristòtil. Per exemple, Antíoc d'Ascaló va compaginar l'estoicisme i l'escepticisme, i Paneci de Rodes va basar el seu pensament en el platonisme i l'estoicisme. Els pensadors romans, que mai van desenvolupar un sistema filosòfic propi, es van inclinar per aquest tipus de pensament: Ciceró, per exemple, va assimilar teories de l'estoicisme, de l'escepticisme i dels peripatètics, sense considerar la seva desunió essencial. La tendència eclèctica substituirà el criteri de veritat objectiva pel de verossimilitud i posarà l'accent en les qüestions morals, on cal trobar un consens universal. Entre els cristians, Climent d'Alexandria i Orígenes van combinar la metafísica grega i les idees judeocristianes de les Santes Escriptures. Ja a finals de l'edat mitjana, el mestre de la Devotio moderna Eckhart va formular un sistema de filosofia cristiana basat en Aristòtil, els seus comentaristes àrabs medievals, el neoplatonisme i la Càbala o mística hebrea. A Espanya, l'Eclecticisme es va desenvolupar durant la Il·lustració del segle XVIII com l'única escola alternativa a l'escolàstica dominant sense suscitar els recels de la Inquisició i en aquest sentit destaquen pensadors com Benito Jerónimo Feijoo o el metge i lògic valencià Andrés Piquer. Durant el segle XIX tornà a sorgir l'eclecticisme a França a través de l'obra del filòsof Victor Cousin, que va provar d'unir l'idealisme d'Immanuel Kant, la filosofia del sentit comú i les doctrines inductives de René Descartes. (ca)
dbo:wikiPageID
  • 25436 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 14378428 (xsd:integer)
dct:subject
rdfs:comment
  • Eclecticisme (del grec eklegein, 'escollir'), és en filosofia l'escola de pensament que es caracteritza per escollir (sense principis determinats) concepcions filosòfiques, punts de vista, idees i valoracions entre altres escoles, combinant-les i barrejant-les de forma sovint contraposada, encara que no arribi a formar-se un tot orgànic. L'eclecticisme es va desenvolupar a Grècia a partir del segle II aC com una manera de sintetitzar les grans troballes intel·lectuals de la filosofia clàssica anterior dels presocràtics, Plató i Aristòtil. Per exemple, Antíoc d'Ascaló va compaginar l'estoicisme i l'escepticisme, i Paneci de Rodes va basar el seu pensament en el platonisme i l'estoicisme. Els pensadors romans, que mai van desenvolupar un sistema filosòfic propi, es van inclinar per aquest ti (ca)
  • Eclecticisme (del grec eklegein, 'escollir'), és en filosofia l'escola de pensament que es caracteritza per escollir (sense principis determinats) concepcions filosòfiques, punts de vista, idees i valoracions entre altres escoles, combinant-les i barrejant-les de forma sovint contraposada, encara que no arribi a formar-se un tot orgànic. L'eclecticisme es va desenvolupar a Grècia a partir del segle II aC com una manera de sintetitzar les grans troballes intel·lectuals de la filosofia clàssica anterior dels presocràtics, Plató i Aristòtil. Per exemple, Antíoc d'Ascaló va compaginar l'estoicisme i l'escepticisme, i Paneci de Rodes va basar el seu pensament en el platonisme i l'estoicisme. Els pensadors romans, que mai van desenvolupar un sistema filosòfic propi, es van inclinar per aquest ti (ca)
rdfs:label
  • Eclecticisme (ca)
  • Eclecticisme (ca)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is prop-ca:designacio1Valor of
is prop-ca:designacio2Valor of
is prop-ca:designacio3Valor of
is prop-ca:designacio4Valor of
is prop-ca:designacio5Valor of
is prop-ca:estil of
is dbo:wikiPageRedirects of
is foaf:primaryTopic of