María Elena Lucena (Buenos Aires, 25 de setembre de 1914 - íd., 7 d'octubre de 2015) va ser una actriu, ballarina i cantant argentina. Lucena va ser considerada una de les actrius més prestigioses i llegendàries del cinema argentí, sent una de les poques pertanyents a la «època d'or» de la cinematografia que encara viuen. El diari Diari Clarín|Clarín la va definir com una «candidata natural» i la revista Cinema Argentí va publicar que Chimbela és «un personatge que va absorbir al seu intèrpret». Considerada un ícono de la comèdia musical, va participar durant 2009 en una emissió del cicle Pinti i el cinema, justament per comentar la seva experiència en aquell gènere.

Property Value
prop-ca:any
  • 1993 (xsd:integer)
  • 2004 (xsd:integer)
  • 2006 (xsd:integer)
  • 2008 (xsd:integer)
prop-ca:cognom
  • Cabrera
  • Blanco Pazos
  • Gorlero
  • Posades
prop-ca:editor
  • Marcelo Héctor Oliveri
prop-ca:editorial
  • Colihue
  • Corregidor
prop-ca:isbn
  • 950 (xsd:integer)
  • 978 (xsd:integer)
  • 9789871282050 (xsd:double)
  • 9789872169107 (xsd:double)
prop-ca:llengua
  • espanyol
prop-ca:nom
  • Abel
  • Pablo
prop-ca:nomeni
  • Roberto
  • Gustavo
prop-ca:títol
  • Niní Marshall: des d'un ahir llunyà
  • Tita Merello: el mite, la dona i el cinema
  • Historia de la comèdia musical en l'Argentina, des dels seus començaments fins a 1979
  • Diccionari d'Actrius del Cinema Argentí Segona Edició
prop-ca:ubicació
  • Argentina
dbo:abstract
  • María Elena Lucena (Buenos Aires, 25 de setembre de 1914 - íd., 7 d'octubre de 2015) va ser una actriu, ballarina i cantant argentina. Lucena va ser considerada una de les actrius més prestigioses i llegendàries del cinema argentí, sent una de les poques pertanyents a la «època d'or» de la cinematografia que encara viuen. El diari Diari Clarín|Clarín la va definir com una «candidata natural» i la revista Cinema Argentí va publicar que Chimbela és «un personatge que va absorbir al seu intèrpret». Considerada un ícono de la comèdia musical, va participar durant 2009 en una emissió del cicle Pinti i el cinema, justament per comentar la seva experiència en aquell gènere. L'escriptor Pablo Gorlero, en una de les seves obres literàries, es va referir a l'actriu com una de les més importants de la radiofonia argentina. Per la seva banda, el redactor Abel Posades va publicar que, igual que altres actrius secundàries com Amalia Bernabé o María Esther Gammes, no va ser tinguda en la seva justa mesura per la indústria cinematogràfica respectivament. L'autor Gustavo Cabrera va considerar que Lucena posseïa importants condicions actorales i tiple còmica. Va iniciar la seva carrera en la ràdio com cançonera en la dècada de 1930 i va aconseguir èxit a través de la caracterització del seu personatge Chimbela, que més tard va ser representat en cinema, teatre i televisió. La seva vasta carrera cinematogràfica inclou aproximadament cinquanta pel·lícules, entre les quals destaquen Elvira Fernández, venedora de tenda (1942), Cinc petons (1946) i La Rossa Mireya (1948), per la qual va ser distingida com la Millor Actriu Còmica de 1948. Durant els anys de 1940, va participar en films protagonitzats per còmics com Pepe Arias, Pepe Iglesias «El Zorro», Niní Gambier, Mirtha Legrand i Carlos Estrada. Va incursionar com a ballarina i a partir de la dècada de 1960, va representar personatges frívols i esnobs pels quals va ser comparada amb Zsa Zsa Gabor. En teatre va reemplaçar a Llibertat Lamarque en Hello, Dolly! i va personificar a la vídua de Larraín de Valenzuela en la comèdia musical xilena La pèrgola de les flors. Va mantenir una vellesa activa i va realitzar les seves últimes actuacions en el cicle televisiu 099 Central (2002) i en la pel·lícula Dos germans (pel·lícula de 2010)|Dos germans (2010), a partir de la qual es va retirar. Va estar casada amb l'actor Julio Bianquet. (ca)
  • María Elena Lucena (Buenos Aires, 25 de setembre de 1914 - íd., 7 d'octubre de 2015) va ser una actriu, ballarina i cantant argentina. Lucena va ser considerada una de les actrius més prestigioses i llegendàries del cinema argentí, sent una de les poques pertanyents a la «època d'or» de la cinematografia que encara viuen. El diari Diari Clarín|Clarín la va definir com una «candidata natural» i la revista Cinema Argentí va publicar que Chimbela és «un personatge que va absorbir al seu intèrpret». Considerada un ícono de la comèdia musical, va participar durant 2009 en una emissió del cicle Pinti i el cinema, justament per comentar la seva experiència en aquell gènere. L'escriptor Pablo Gorlero, en una de les seves obres literàries, es va referir a l'actriu com una de les més importants de la radiofonia argentina. Per la seva banda, el redactor Abel Posades va publicar que, igual que altres actrius secundàries com Amalia Bernabé o María Esther Gammes, no va ser tinguda en la seva justa mesura per la indústria cinematogràfica respectivament. L'autor Gustavo Cabrera va considerar que Lucena posseïa importants condicions actorales i tiple còmica. Va iniciar la seva carrera en la ràdio com cançonera en la dècada de 1930 i va aconseguir èxit a través de la caracterització del seu personatge Chimbela, que més tard va ser representat en cinema, teatre i televisió. La seva vasta carrera cinematogràfica inclou aproximadament cinquanta pel·lícules, entre les quals destaquen Elvira Fernández, venedora de tenda (1942), Cinc petons (1946) i La Rossa Mireya (1948), per la qual va ser distingida com la Millor Actriu Còmica de 1948. Durant els anys de 1940, va participar en films protagonitzats per còmics com Pepe Arias, Pepe Iglesias «El Zorro», Niní Gambier, Mirtha Legrand i Carlos Estrada. Va incursionar com a ballarina i a partir de la dècada de 1960, va representar personatges frívols i esnobs pels quals va ser comparada amb Zsa Zsa Gabor. En teatre va reemplaçar a Llibertat Lamarque en Hello, Dolly! i va personificar a la vídua de Larraín de Valenzuela en la comèdia musical xilena La pèrgola de les flors. Va mantenir una vellesa activa i va realitzar les seves últimes actuacions en el cicle televisiu 099 Central (2002) i en la pel·lícula Dos germans (pel·lícula de 2010)|Dos germans (2010), a partir de la qual es va retirar. Va estar casada amb l'actor Julio Bianquet. (ca)
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 1331947 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 17539055 (xsd:integer)
dct:subject
rdfs:comment
  • María Elena Lucena (Buenos Aires, 25 de setembre de 1914 - íd., 7 d'octubre de 2015) va ser una actriu, ballarina i cantant argentina. Lucena va ser considerada una de les actrius més prestigioses i llegendàries del cinema argentí, sent una de les poques pertanyents a la «època d'or» de la cinematografia que encara viuen. El diari Diari Clarín|Clarín la va definir com una «candidata natural» i la revista Cinema Argentí va publicar que Chimbela és «un personatge que va absorbir al seu intèrpret». Considerada un ícono de la comèdia musical, va participar durant 2009 en una emissió del cicle Pinti i el cinema, justament per comentar la seva experiència en aquell gènere. (ca)
  • María Elena Lucena (Buenos Aires, 25 de setembre de 1914 - íd., 7 d'octubre de 2015) va ser una actriu, ballarina i cantant argentina. Lucena va ser considerada una de les actrius més prestigioses i llegendàries del cinema argentí, sent una de les poques pertanyents a la «època d'or» de la cinematografia que encara viuen. El diari Diari Clarín|Clarín la va definir com una «candidata natural» i la revista Cinema Argentí va publicar que Chimbela és «un personatge que va absorbir al seu intèrpret». Considerada un ícono de la comèdia musical, va participar durant 2009 en una emissió del cicle Pinti i el cinema, justament per comentar la seva experiència en aquell gènere. (ca)
rdfs:label
  • Elena Lucena (ca)
  • Elena Lucena (ca)
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageDisambiguates of
is foaf:primaryTopic of